Resultats de la cerca
Es mostren 514 resultats
Ovidi Montllor i Mengual
Música
Cantant i actor valencià.
Vida Debutà el 1962 com a actor a la seva ciutat natal El 1964 anà a Barcelona, on compaginà la tra jectòria teatral i cinematogràfica amb la de cantant i rapsode, adscrit a la Nova Cançó A banda de les pròpies lletres, d’esperit contestatari i sarcàstic i, alhora plenes de sensibilitat La fera ferotge , 1968 Crònica d’un temps , 1973 A Alcoi , 1974 Ovidi a l’Olympia , 1975 De manars i garrotades , 1977 Bon vent i barca nova , 1978 4-02-42 , 1980 Per sempre , 1995, fou un destacat intèrpret de poemes d’altres autors, molt especialment de Joan Salvat-Papasseit Salvat…
Francesc Salvador i Heras
Literatura catalana
Poeta.
Líric simbolista i popularitzant, publicà Vallgorguina 1947, Mòduls 1950 i Suma d’aurores 1963 El 1959 contribuí a difondre en una campanya la figura de Salvat-Papasseit
Enric Lluch Sebastian
Ball esportiu
Ballarí.
Fou campió d’Espanya en les especialitats estàndard 2005, 2006 i deu balls 2005, amb la parella Marta Salvat, amb la qual regenta el club de ball La Canyada, a Paterna
L’Instant
Publicacions periòdiques
Revista literària d’avantguarda, mensual, en català i francès, fundada a París per J. Pérez-Jorba pel juliol del 1918.
Publicà vuit números i fou traslladada a Barcelona, on en sortiren cinc números més En la segona etapa, amb Millàs-Raurell com a redactor en cap, publicà texts de Salvat-Papasseit, Tristan Tzara i Marc Stéphane, entre altres
Josep Manuel Izquierdo i Romeu
Música
Músic.
Estudià composició amb BPérez Casas i amb Salvador Giner Dirigí l’Orquestra Simfònica de València i escriví música religiosa i les sarsueles S'han salvat, Mar endins, El gran mandarín, El signo del zodíaco, La billetera i Fiestas y amores
música popular
Música
La idea de música popular no és definible a partir de criteris merament formals, sinó que es tracta d’un concepte sociocultural que només té sentit en oposició al de música culta (categorització de lamúsica).
Tot i la impossibilitat de delimitar clarament el camp de les músiques populars, totes es caracteritzen bàsicament pel fet de tractar-se de creacions que es troben fora de l’àmbit dels corrents més acadèmics i són susceptibles d’assolir una àmplia acceptació social En el conjunt de les llengües romàniques, el concepte de música popular fa allusió tant a les músiques de factura moderna clarament mediatitzades per la indústria i la tecnologia actuals música popular urbana com a les músiques que han arribat per tradició oral Bibliografia Complement bibliogràfic Crivillé i Bargalló, Josep…
Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya
![](/sites/default/files/media/FOTO/ub_biblio_pavrepublica_34955_jsu.jpg)
Organització juvenil.
Constituïda pel juny del 1936, en el marc del procés de creació del PSUC, per les Joventuts Socialistes de Catalunya —formades per l’abril del 1936 amb les joventuts de la Unió Socialista de Catalunya i del Partit Proletari— i les joventuts del Partit Comunista de Catalunya i de la Federació Catalana del PSOE Dirigides inicialment per Àngel Estivill, en foren secretaris generals Vicenç Penyarroya, Martí Salvat i Wenceslau Colomer Des del novembre del 1936 atacaren violentament la Joventut Comunista Ibèrica i el POUM, tot i preconitzar una Aliança Nacional de la Joventut…
Maximilià I de Milà
Història
Duc de Pavia (1499-1512) i duc sforzesc de Milà (1512-15).
Fill de Lluís I, recuperà el ducat als francesos, però es féu impopular pels imposts i per la seva vida irresponsable Forçat a recloure's a Novara pels francovenecians 1513, fou salvat pels suïssos Després de la batalla de Melegnano hagué de cedir el ducat a Francesc I de França
Josep de Passos i Valero
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Il·lustrador i aquarel·lista.
Deixeble de Simó Gómez i del decorador Eduard Llorens Treballà per a les enciclopèdies Salvat, Seguí i Sopena, per a les quals dibuixà a la ploma nombrosos retrats També collaborà a les revistes Álbum Salón i Pluma y Lápiz Fou nomenat director artístic de La Vanguardia i figurà entre els fundadors del Cercle Artístic
Revista de Poesia
Publicacions periòdiques
Publicació literària noucentista, publicada a Barcelona (1925-27) i dirigida per Marià Manent.
N'aparegueren onze números Entre els redactors hi havia Garcés, Saltor, Millàs-Raurell, Llates, Fages de Climent, etc Hi collaboraren també Riba, Foix, Bofill i Ferro, Lleonart i Josep Carner, entre d’altres Publicava versos originals i estrangers i donava relleu a la crítica i a la teoria sobre la poesia Dedicà un número a Salvat-Papasseit