Resultats de la cerca

L’església i hospital de Sant Elm foren fundats pel rei Jaume II de Mallorca el 1279 Esdevingué església parroquial L’hospital desaparegué al començament del s XVI i la vida parroquial s’extingí a causa de les incursions dels pirates El 1531 fou construïda la torre de Sant Elm per a la defensa d’Andratx El 1886 fou adquirit per l’arxiduc d’Àustria Lluís Salvador A l’antic nucli pescador s’afegiren des del començament del s XX cases d’estiueig, fins que, passada la meitat del segle, ha esdevingut un nucli de turisme

Fill de Carles III el Simple i d’Odgiva En ésser destronat el seu pare 923, residí a Anglaterra, fins el 936 A la mort de Radulf fou cridat pels magnats francs i fou coronat, a Laon 936 Es casà amb Gerberga de Saxònia El 941 perdé la meitat del reialme, revoltat contra ell per Hug el Gran, i es refugià a Borgonya i, després, a Viena del Delfinat, on els principals senyors aquitans acudiren a retre-li homenatge A Aquitània aconseguí la submissió d’Hug i la pacificació del regne mitjançant l’ajut del papa Esteve VIII i de Guillem I, duc de Normandia En morir aquest, volgué apoderar-se del ducat…

Fill gran del rei Carles X i de Maria Teresa de Savoia Intentà, vanament, de fer aixecar les terres occitanes contra Napoleó durant els Cent Dies, comandà els Cent Mil Fills de Sant Lluís i evità que la repressió dels absolutistes fos massa sagnant ordenança d’Andújar, 8 d’agost Quan Carles X accedí al tron, ell esdevingué delfí El 1830 hagué de renunciar als seus drets a la corona i es retirà a Àustria Els legitimistes el consideren rei Lluís XIX de França

Fill de Tomàs Planes Deixeble de Josep Camaron i Joan Collado, fou acadèmic 1774 i director de la classe de pintura de Sant Carles, i acadèmic de San Fernando Feu obres al fresc per a la catedral i el convent de Jesús València, les esglésies de Xest i Bunyol i el monestir de Portaceli Retratà Don Pere Caro i Sureda Museu de Sant Carles Posseí obres de Pere Marc i Joan Ribalta El seu fill, Lluís Planes i Domingo València 1765 — 1799, fou deixeble de Francisco Bayeu i de Mariano Maella Fou acadèmic de Sant Carles i destacà com a retratista

Format per Domingo Rosillo, ingressà a l’Escola Catalana d’Aviació el 1916 Fou el segon alumne que rebé el títol de pilot, el 29 de juny de 1917, només superat per Josep Canudas algunes setmanes abans Estigué vinculat amb l’Aeroclub de Catalunya i participà en el I Concurs de Tardor 1919 organitzat pel club El 1923 fou cofundador i directiu de la Penya de l’Aire i el 1929 s’incorporà a l’Escola d’Aviació de Barcelona com a professor, activitat que prosseguí fins a la Guerra Civil

Membre del Club Orientació Catalunya COC i dels clubs Go-Extrem i Farra-O, i cofundador del Club Esportiu Senglar Orientació Es proclamà campió de Catalunya de relleus amb el COC 2004 Fou seleccionador de Catalunya absolut 2006-07 i sub-20 2004-10 S’especialitzà en el control de puntuació dels Campionats d’Espanya per autonomies, gràcies a la qual cosa Catalunya pogué reivindicar i guanyar els títols del 2006 i el 2007

S’inicià com a davanter al Collegi Alemany El 1945 passà a l’equip barceloní del Sindicato Español Universitario SEU i, posteriorment, jugà amb la UA Sant Gervasi 1950-53, el Júnior i el Centre d’Esports Sabadell Marxà a l’Argentina i fitxà pel River Plate 1954-56, amb el qual guanyà tres campionats El 1956 retornà al Sabadell i la temporada següent fitxà pel Futbol Club Barcelona 1957-63, on compaginà les tasques de jugador i entrenador Es proclamà campió de Catalunya 1948, 1950, 1953, 1954, 1958 i d’Espanya 1948, 1950, 1953 Fou set vegades internacional amb la selecció…

Vestí la samarreta del CE Hispano Francès durant la dècada de 1960, on fou el capità de l’equip en un dels períodes de més èxit del club barceloní, que entrenava el francès Jean-Marc Buchel Esdevingué un referent en el voleibol i es proclamà quatre vegades campió de la Copa del Generalísimo 1964, 1966, 1967, 1968 i dues de Lliga 1967, 1968 Disputà en dues ocasions la Copa d’Europa de clubs Al final dels seixanta passà a ser el delegat de l’equip i, ja al principi dels setanta, marxà al Sant Andreu Rebé el reconeixement de la Federació Catalana de Voleibol per la seva tasca durant…

Davanter format al planter del Futbol Club Barcelona, amb el qual debutà a primera divisió el 1993 Fou cedit al Real Oviedo 1993-94 i Racing de Santander 1994-95, i tornà al Barça 1995-96 Posteriorment jugà al RCD Mallorca 1996-2001, l’Atlético de Madrid 2001-03, el Real Murcia 2003-04 i el Deportivo Alavés 2004-07 Es retirà havent jugat 150 partits a primera divisió i havent marcat 8 gols En el seu palmarès destaca un títol de Lliga 1993, dues Supercopes d’Espanya 1992, 1997 i una Supercopa d’Europa 1992 Com a entrenador, dirigí l’Alavés B temporada 2008-09, i el CE Sabadell 2010-13, equip…

Formà part de l’equip del Reial Club Nàutic de Tarragona, sempre com a timoner Fou doble campió d’Espanya i Catalunya en quatre amb timoner 1929, 1930 Disputà el Campionat d’Europa 1930 amb la selecció espanyola