Resultats de la cerca

En collaboració amb Albert Albert i Torrellas publicà la “Biblioteca Catalana dels Grans Mestres”, dedicada a l’edició de les obres completes de Shakespeare És fill de Pere Domènech i Saló  i germà de l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner

De la interpretació errònia d’uns versos de Dant, Luigi da Porto, en una relació seva, en féu la família veronesa dels Capuleto, adversària dels Montecchi montescs, la qual cosa serví a Shakespeare d’inspiració per a la seva obra Romeo i Julieta

El 1885 s’uní a la companyia FRBenson El seu llibre Poems 1897 fou seguit d’alguns drames en vers Herod 1901, Ulysses 1902, Nero 1906 Fou comparat amb Shakespeare per Paolo and Francesca 1900, però la seva reputació declinà ben aviat

Mostrà preferència per la literatura anglesa dels ss XVI i XVII, a Characters of Shakespeare's Plays 1817 i On Dramatic Literature of the Age of Elizabeth 1820 Altres assaigs crítics remarcables són Table Talk 1821-22 i The Spirit of the Age 1825

Debutà el 1906 al Deutsches Theater de Berlín, dirigit per Max Reinhardt, i es féu cèlebre per les seves interpretacions de Schiller, BSchaw, etc, i sobretot de Goethe i de Shakespeare A partir del 1913 desenvolupà també una tasca remarcable com a actor i director cinematogràfic

D’una gran fecunditat, un dels seus drames, Sturm und Drang ‘Tempesta i impuls’, 1777, donà nom a aquest important corrent romàntic Altres drames són Die Zwillinge ‘Els bessons’, 1776 i Simsone Grisaldo 1776 Se serví de Shakespeare com a model contra el racionalisme dels illustrats

A la Universitat de Harvard fundà el 47 Workshop, escola teatral on es formà una generació d’actors i autors dramàtics nord-americans El 1925 traslladà el 47 Workshop a Yale, on gaudí de més facilitats Escriví The Development of Shakespeare as a Dramatist 1907 i Dramatic Technique 1919

Segon fill de Maria II i de Ferran de Saxònia-Coburg-Gotha succeí al seu germà gran, Pere V Monarca liberal, abolí l’esclavatge a les colònies 1868 i desamortitzà els béns eclesiàstics, la qual cosa provocà el pronunciament de Saldanha 1870 Home illustrat, traduí Shakespeare al portuguès

En 1933-59 visqué a Anglaterra, on rebé formació teatral De retorn a Alemanya, es donà a conèixer amb muntatges de Shakespeare i d’autors irlandesos a Bremen Després de dirigir a Bochum 1972-77 i Hamburg 1985-89 treballà com a director del Berliner Ensemble 1992-96

Guanyà el premi de l’estat italià amb la seva òpera La Mandragola 1925 A partir del 1939 residí a Los Angeles EUA Del seu catàleg d’obres, molt extens, sobresurten els concerts per a una i dues guitarres, d’escriptura neoclàssica, i la música per a obres de Shakespeare