Resultats de la cerca

El seu òrgan difusor fou la revista, escrita en llengua castellana, 2C Construcción de la Ciudad , que aparegué entre 1972-82 En formaren part, entre d’altres, els arquitectes Salvador Tarragó i Cid, Carles Martí i Aris, Antoni Armesto i Aira, Antoni Ferrer i Vega, Yago Bonet i Correa, o Joan Francesc Chico i Contijoch

Segons que es consideri des d’un punt de vista o un altre culte o popular, la seva localització geogràfica varia significativament Els estudis musicològics tradicionals occidentals lliguen el concepte de música àrab al repertori musical clàssic o culte dels països musulmans, en el qual cal incloure la música religiosa Més en concret, aquests estudis el relacionen només amb una de les quatre línies principals de música, la centrada a Egipte Àfrica musulmana Les altres tres són la persa Iran , la de Turquia i l’andalusina música andalusina Tot i que les quatre escoles tenen…

Formà part del Club d’Arquers de Catalunya entre els anys cinquanta i setanta Guanyà dos Campionats de Catalunya de tir amb arc 1970, 1971 i nombrosos concursos, com els trofeus de Sant Miquel, de Sant Narcís, de Sant Sebastià, de Sant Anastasi, Saludes, Oscar Kessels, Enric Tarragó o el Torneig de Barcelona El 1970 guanyà el Torneig Internacional de Ginebra i el Concurs Ronde du Midi

La primera edició serví de Campionat de Catalunya El recorregut és de 130 km per tota la província de Lleida En la primera edició s’imposà Alfonso Fernández El 1991 resultà vencedor Melcior Mauri i, l’any següent, José Manuel Moreno Seguidament, s’incorporà al Critèrium Ciutat de Lleida, de 152 km, i en resultaren guanyadors, entre d’altres, Ramon Medina, Ramón Tarragó i Juan de Dios González

Fundat el 1986 i constituït oficialment al desembre del 1988, fou impulsat per un grup de caçadors de la zona Durant els primers anys utilitzà les installacions del Club de Tir Jordi Tarragó Participa en diverses especialitats en el Campionat de Catalunya, el Trofeu de la Generalitat i la Lliga interclubs de Tarragona També ha participat en algunes ocasions en el Campionat d’Espanya La seu és a la zona poliesportiva del Fornàs

Format a l’Acadèmia de Viena 1811 S'uní a Roma 1818 als natzarens natzarenisme Pintà dins l’estil de la Itàlia del primer cinquecento , que anà dotant d’una progressiva estilització Anunciació , Nationalgalerie de Berlín Fou director de l’Akademie der bildenden Künste de Dresden i del Zwinger Museum 1846-71 Les seves illustracions de la Bíblia foren difoses a la península Ibèrica pel litògraf Ramon Tarragó La Santa Biblia en imágenes , Barcelona 1887

Membre del Club Sícoris, s’inicià en el tir amb arc l’any 1967 i guanyà els Campionats d’Espanya de segona categoria 1970, 1971 També guanyà el torneig de la federació espanyola de primera categoria 1971 L’any 1972 es proclamà campió de Catalunya, aconseguí el títol de mestre arquer i l’estrella FITA 1000 i guanyà el Trofeu Saludes, el Trofeu Enric Tarragó i el concurs del Mercat del Ram Posteriorment fou monitor del Club Arquers de Torrefarrera i jutge estatal

Fill d’una família de llauradors, inicià els estudis eclesiàstics al Seminari de València sota la protecció del carcaixentí Josep Maria Navarro i Daràs, aleshores degà de la Seu de València, però no arribà a ordenar-se de sacerdot Posteriorment, aconsellat pels arabistes Francisco Codera i Julià Ribera i Tarragó, aquest darrer també fill de Carcaixent, es traslladà a Madrid, on cursà els estudis de filosofia i lletres, i es llicencià el 1885 Després estudià a l’Escola Superior de Diplomàtica i el 1886 guanyà les oposicions al cos facultatiu d’arxivers, bibliotecaris i arqueòlegs…

Membre de l’Associació Excursionista d’Etnografia i Folklore, fou el primer català a assolir l’Estrella FITA 1100 1968 Guanyà el Campionat d’Espanya de tir amb arc 1968, la Lliga Catalana 1968 i el Campionat de Catalunya 1969, i participà per primera vegada en una competició internacional en el Campionat d’Europa 1968 Entre el 1966 i el 1972 també guanyà nombrosos torneigs de tir amb arc, com el Concurs Enric Tarragó, el Concurs de Santa Úrsula, el Trofeu de Sant Sebastià, el Trofeu Saludes o el Concurs Miquel Boadella

Membre de l’Associació Excursionista d’Etnografia i Folklore, fou el primer arquer català que assolí l’Estrella FITA 1000 en arc recorbat 1966 Guanyà un Campionat d’Espanya de tir amb arc 1965 i tres Campionats de Catalunya 1965, 1966, 1968 Entre els anys seixanta i setanta guanyà nombroses tirades, com el Torneig de Barcelona, el Trofeu Miquel Boadella, el Concurs de Sant Sebastià, el Trofeu Enric Tarragó, la Fleche d’Or National de Carcassona o la Ronde du Midi Participà en el Campionat del Món 1967 i superà el rècord de Catalunya de 70 m 1967