Resultats de la cerca

El 1834 ingressà al Conservatori de París, on estudià amb PJG Zimmermann piano i F Halévy composició El 1844 guanyà el Premi de Roma amb la cantata Le Rénégat de Tanger Tingué un èxit considerable amb tres òperes que estrenà a l’Òpera Còmica La chanteuse violée 1850, Galathée 1852 i Les noces de Jeannette 1853, una òpera lleugera en un acte que es mantingué durant molts anys en el repertori El 1860 fou contractat per l’Òpera de París amb el càrrec de director de cor Del 1866 al 1880 ensenyà composició al Conservatori de París El 1871 fou nomenat membre de l’Institut en substitució d’Auber, i…

Estudià a Berlín, dirigí orquestres als teatres d’Hamburg i Budapest i passà una temporada als Estats Units, concretament a Milwaukee i Chicago De nou a Europa, dirigí concerts i teatres a Londres durant sis anys Entre el 1901 i el 1913 actuà al capdavant de l’orquestra del Metropoltheater de Berlín, on estrenà diverses obres, i des del 1908 fou director al Neue Operettentheater, també a Berlín El 1934 emigrà als Estats Units Escriví moltes obres per al teatre, entre les quals hi ha les operetes Double Dealings 1898 i Der Sonnenvogel 1907, a més de peces per a piano i cançons

A deu anys entrà al Conservatori de Varsòvia, on estudià violí i debutà l’any 1917 Tornà als Estats Units l’any 1920 i feu el seu debut en un concert a Chicago Entre el 1922 i el 1929 treballà com a violinista, director i arranjador En 1929-31 collaborà en la ràdio L’any 1935 s’establí a Hollywood i entrà als estudis de la Paramount Durant els següents vint anys collaborà en la televisió i la ràdio com a compositor i director Escriví música per a més de 225 pellícules, música instrumental - Elegy to FDR i Leaves of Grass -, dos espectacles de Broadway - Pardon our French 1950 i Seventh Heaven…

Estudià al Conservatori de Marsella i al de París amb Vauthrot i Duvernoy Debutà el 1867 a la seva ciutat natal cantant Guillem Tell Obtingué els primers grans èxits a l’Òpera de París l’any 1868, amb obres de G Meyerbeer i G Donizetti, però, davant la competència de JB Faure, preferí traslladar-se a Itàlia, on el 1870 cantà en l’estrena a la Scala d' Il Guarany , de C Gomes El 1881 protagonitzà l’estrena de la versió revisada de Simon Boccanegra a la Scala A partir de llavors s’especialitzà en el repertori verdià, i fou escollit pel compositor per a interpretar el paper de Iago en l’estrena…

Format a la famosa escola de Soresa Alt Llenguadoc, inicià la carrera de magistrat Fou nomenat substitut del fiscal reial al tribunal de Ceret l’any 1830, fiscal reial a Sant Africa Alt Llenguadoc el 1839 i a Perpinyà el 1843 Quatre anys més tard fou cridat com a conseller al tribunal de Montpeller, on començà la part més rellevant de la seva carrera professional el 1849 es distingí en les funcions de president de l’Audiència i, el mateix any, es responsabilitzà de reorganitzar els tribunals civils nord-catalans amb seu a Perpinyà, Ceret i Prada, en installar-hi els magistrats titulars del…

Capdavanter del Romanticisme al seu país, professà una gran admiració pels artistes clàssics i romàntics alemanys, especialment L van Beethoven, i pel barroc italià Fou amic d’Héctor Berlioz, el qual musicà alguns dels seus poemes d' Orientales , i també de Franz Liszt, que s’inspirà en Les feuilles d’automne per al poema simfònic Ce qu’on entend sur la montagne Malgrat l’oposició d’Hugo, l’adaptació dels seus textos per a òperes o altres gèneres musicals fou constant i arribà fins al segle XX l’òpera Ernani , de G Verdi 1844, inspirada en Hernani 1839, fou un èxit notable, i Henri Dutilleux…

Orfe a dotze anys, després de diversos treballs emprengué la construcció d’instruments musicals Començà per l’acordió, i el 1840 ja perfeccionà l’instrument d’AF Debain Installat a París 1844, treballà amb J Alexandre en els "orgues expressius" El 1853 establí un taller propi, on perfeccionà l’harmònium de GJ Grenié, i inventà el sistema de la doble expressió, que patentà el 1854 i li valgué un premi en l’Exposició Universal de París 1855 El seu gran enginy el menà a la perfecció màxima de l’instrument amb els registres de forte expressif , l’harpe éolienne de 2', el métaphone i el barytone…

Començà a estudiar el violí a cinc anys i posteriorment ingressà al Conservatori de Ginebra, on fou deixeble de J Porta Amplià els estudis a Lausana amb A Dénéréaz, H Gafnebin i A Fornerod, i també fou alumne de G Enescu Fou contractat com a violinista per l’Orquestra de la Suisse Romande, que abandonà posteriorment per dedicar-se a la música de cambra El 1940 fundà l’Orquestra de Cambra de Lausana i el 1949 estigué al capdavant de l’Orquestra Winterthur Preocupat especialment per la música del segle XX, estrenà amb l’OCL diverses obres de F Martin, A Honegger i de membres del Grup dels Sis…

Es doctorà a l’Institut Tecnològic de Massachusetts MIT sota la supervisió del premi Nobel David Baltimore i continuà com a becari de postgrau del també premi Nobel H Robert Horvitz  El 1984 s’incorporà a la Universitat de Harvard, i el 1992 es traslladà al Dartmouth College on ocupà la càtedra Silverman de Ciències Naturals en el programa de medicina molecular Amb Gary Ruvkun i David Baulcombe guanyà el premi Albert Lasker d’Investigació Mèdica Bàsica 2012 pels seus descobriments sobre el micro-RNA, unes diminutes molècules d’ARN que tenen un paper essencial en la regulació dels gens Per…

Considerat com un dels més importants realitzadors del seu país, inicià la seva tasca el 1912 dirigint obres tan remarcables com Terje Vigen 1917 Tösen från stormyrtorpet ‘La filla de la torbera’, 1917, Berg-Ejvind och hans Hustru ‘Els proscrits’, 1918, Mästerman ‘Mestre Samuel’, 1920, Körkarlen ‘La carreta fantasma’, 1921, etc, i a Hollywood, on fou cridat, The Scarlet Letter 1926 i sobretot The Wind 1928, entre altres Havent tornat al seu país 1930, es dedicà majorment a la tasca d’actor cinematogràfic i teatral, bé que dirigí encara algunes pellícules Influí d’una manera notable en la…