Resultats de la cerca
Es mostren 712 resultats
Albert Valentí Serra
Altres esports de pilota o bola
Jugador de tamborí.
Fou un dels pioners d’aquest esport a Catalunya Vinculat al Club Esportiu INEF de Barcelona, disputà la Copa d’Europa de tamborí de sala 2006 i n’assolí la tercera posició
Mònica Valentí Ponsa
Basquetbol
Jugadora de basquetbol.
Formada en el GE Badia Solé, fou campiona d’Espanya escolar en diferents categories Després, jugà en el continuador del Badia Solé, el Bàsquet Manresa Sant Francesc, amb el qual arribà a la categoria sènior i debutà amb el primer equip a segona divisió A partir de la temporada 1986-87 competí en la primera divisió amb el Bàsquet Manresa Joviat
Centre Regionalista Valentí
Nova denominació que adoptà, l’any 1908, la societat valencianista València Nova
en un intent d’ampliar la seva base i de revifar una altra vegada la Solidaritat Valenciana.
Josep Ignasi Valentí
Literatura catalana
Escriptor.
Llicenciat en filosofia i lletres És autor de nombroses obres, especialment sobre història religiosa Ensayo para una biblioteca de escritores agustinos españoles, El padre Juan de Mariana 1887, 1897, Fray Luis de Granada 1889, La mujer en la historia 1896, Los benedictinos de San Mauro, noticia histórico-literaria 1899, El doctor don José Miralles y Sbert 1916, Dues crisis en la vida de Ramon Llull 1934, entre moltes altres
Valentí Font Oller
Futbol
Futbolista.
Actuà al Sant Andreu i el Badalona 1929-32 abans d’ingressar al FC Barcelona 1932-34 Jugava de mig centre i disputà 75 partits amb el Barça Guanyà el Campionat de Catalunya 1932 Després jugà amb el Sabadell 1934-40 L’any 1931, quan pertanyia al Badalona, s’arrenglerà un partit amb la selecció catalana
Lluís Joan Valentí
Literatura catalana
Poeta.
Mestre en arts i medicina És autor, juntament amb Andreu Martí Pineda i Jaume Siurana , de l’obra humorística Procés o disputa de viudes i donzelles , publicada a València el 1561, debat sobre quines són més aptes per al matrimoni, si les unes o les altres
,
Andreu Avel·lí Valentí
Música
Compositor i director català.
Segons BS Saldoni, el 1858 guanyà un premi de composició al Conservatori de París El 1863 se’l situa a la mateixa ciutat, tot dirigint un grup coral Compongué l' opéra-comique en un acte Embrassons-nous folleville -amb text d’E Labiche i A Lefranc, gairebé una opereta-, estrenada a París, així com altres obres escèniques i obres per a cor Publicà un mètode de solfeig en francès Solfège pour toutes les voix dédié aux Orphéons, et écoles París, A Leduc Redactà també una obra sobre música religiosa Le Service de l’Église Una de les seves obres de música sacra més difoses fou un Stabat Mater ,…
Andreu Avel·lí Valentí
Música
Compositor.
Estudià al conservatori de París Autor de l’òpera Embrassons-nous , estrenada a París, i d’obres escèniques, com El colegial i Don Serapio de Bobadilla Escriví obres per a veus a cappella i publicà un mètode de solfeig
Joan Vilà i Valentí
![](/sites/default/files/media/FOTO/GEC70635_FOTOTECA44874.jpg)
Joan Vilà i Valentí
© Arxiu Fototeca.cat
Geografia
Historiografia catalana
Geògraf.
Trajectòria acadèmica Llicenciat en història a Barcelona 1947, influït per Salvador Llobet s’interessà per la geografia, disciplina que aprofundí a la Facultat de Ciències, a la Societat Catalana de Geografia, a l’Institut Français i a les universitats de Bordeus, amb Lluís Solé i Sabarís, Pierre Deffontaines, Salvador Llobet i Louis Papy, i de París i Estrasburg, on rebé la influència de geògrafs com Pierre George i Jean Tricart Doctorat a Madrid el 1956 amb la tesi La comarca de Bages El medio físico y la evolución humana , fou catedràtic el 1958 a la Universitat de Múrcia, i des del 1965 a…
,
Rafael Masó i Valentí
![](/sites/default/files/media/FOTO2/Rafael_Maso.png)
Rafael Masó i Valentí
Arquitectura
Literatura
Arquitecte i escriptor.
Fill de Rafael Masó i Pagès, pintor i director del “Diario de Gerona” Fins el 1900 residí a Girona, i després a Barcelona, on estudià arquitectura A Girona, amb XMontsalvatje, Carles Rahola, Miquel de Palol i Prudenci Bertrana, collaborà a “Diario de Gerona”, “Vida”, “L’Enderroc”, “Lletres” i “El Gironès”, i a Barcelona, a “Montserrat” 1900, “Catalunya” 1903-05 i “Vida” 1907-08, a través d’on conegué Josep Carner, Guerau de Liost, JM Lopez-Picó i Emili Vallès, nucli literari que inicià el canvi de gust que preparà el Noucentisme Escriví petites proses poètiques, intimistes, que palesen amor a…