Resultats de la cerca

Debutà el 1806 a Verona Destacà en la interpretació d’obres de G Rossini, en papers de transvestit Hom no coincideix en la valoració del timbre de la seva veu, que en ocasions s’ha dit que tenia sonoritat nasal En canvi hi ha unanimitat d’opinió pel que fa a la seva capacitat interpretativa i la seva afinació acurada Segons manifesta Stendhal en la seva Vie de Rossini , Malanotte es negà a cantar l’ària d’entrada a Tancredi , i el compositor escriví per a ella Di tanti palpiti

En el ritu hispànic existeixen oracionals festius, que contenen tots els texts necessaris per a les celebracions del propi de l’any litúrgic i del santoral, i oracionals salmogràfics, formats només amb les collectes de l’ofici ferial L’oracional festiu hispànic més antic conservat és el manuscrit de Verona, de contingut toledà, però copiat per a ús de la seu de Tarragona vers el 700, i probablement endut a Itàlia per l’arquebisbe Pròsper i la seva clerecia en fugir de la invasió sarraïna L’oracional català de ritu romanofranc més antic és el manuscrit de Vic, de mitjan s XII

Estudià amb la seva mare i oferí diversos concerts a Milà, Pàdua i Verona Debutà a Estocolm el 1905 interpretant el paper de Mimí a La bohème A partir del 1907 actuà sovint a la Komische Oper de Berlín, on es convertí en una de les cantants favorites del públic berlinès La temporada 1908-09 debutà a la Manhattan Opera House de Nova York i posteriorment actuà al Teatro alla Scala de Milà 1912 i a l’Òpera de París 1913 El 1916, a causa dels seus freqüents viatges a Alemanya, fou acusada de ser una espia alemanya i passà un any a la presó d’Ancona Després de la guerra prosseguí la…

Feu els estudis de cant com a baríton a la seva ciutat natal i debutà a Belluno el 1898 com a Silvio Pagliacci Aviat reorientà la seva carrera com a tenor i el 1899 tornà a cantar la mateixa òpera, ara com a Canio, un paper de tenor Actuà a Lisboa el 1902, i la temporada 1902-03 ho feu al Teatro alla Scala de Milà, on destacà successivament en òperes d’H Berlioz, G Verdi, U Giordano o G Puccini, de qui el 1904 estrenà Madama Butterfly En 1903-10 cantà al Teatro Colón de Buenos Aires i el 1905 debutà al Covent Garden de Londres Es presentà a Nova York el 1907, origen d’una brillant carrera…

Fou nen cantor de la catedral de Verona Possiblement durant els seus anys de joventut anà a Parma i allí estudià amb Cipriano de Rore Cap al 1570 es traslladà a Cremona, on el 1572 publicà Il secondo libro de madrigali , la primera obra seva impresa que es conserva El primer llibre, publicat prèviament, fou reimprès el 1578 En el Sacrarum Cantionum liber primus 1576 s’identificà com a responsable de la música de la catedral de Cremona, però no hi ha evidències documentals d’aquest càrrec fins el 1578 Al desembre del 1581 fou nomenat mestre de capella, però segurament ja ocupava el càrrec des…

Probablement estudià violí i violoncel a Verona amb Giuseppe Torelli, i després tocà a Mòdena, on degué entrar en contacte amb Tomaso Antonio Vitali L’any 1704 ja apareix a Munic com a violoncellista de la cort de l’elector Maximilià II Manuel de Baviera A causa de la guerra de Successió hispànica, la cort bavaresa hagué d’anar canviant de lloc, i s’establí principalment a França, fet que explica que la música d’Abaco tingui determinats trets procedents de la música d’aquest país Acabada la guerra el 1715, la cort s’establí novament a Munic, on fou nomenat konzertmeister , càrrec…

Féu murals a Verona Santa Anastàsia i a Pàdua, on collaborà amb Avanzo oratori de San Giorgio i capella de San Felice de la basílica de Sant'Antonio És considerat el fundador de l’escola de Verona Dins les directrius giottesques, la seva pintura, de gran qualitat, significà un pas endavant en el camí del realisme individualització dels tipus, perfeccionament de la perspectiva, utilització de fons arquitectònics precisos i una tendència al popularisme que el portà ja a fer servir els temes religiosos com a pretexts per a bastir escenes contemporànies, remarcant d’una…

Assolí el govern de la ciutat cap al 1260, quan Leonardo Della Scala, dit Mastino I assassinat el 1277, esdevingué podestà del popolo Ell i els seus successors — Alberto I Della Scala mort el 1301, germà seu, Bartolomeo I Della Scala mort el 1304 i Alboino I Della Scala mort el 1311, fills d’Alberto I— foren els forjadors de la senyoria veronesa, erigida en defensora de la menestralia enfront dels atacs de la noblesa foragitada de la ciutat Una nova etapa en la trajectòria dels Della Scala, caracteritzada per la temptativa de fer de llur senyoria l’estat hegemònic del nord d’Itàlia, s’obrí…

S'oposà als projectes de Frederic I Barba-roja a la Itàlia del sud i alliberà Verona de la tutoria imperial El 1167 s’uní amb la Lliga Llombarda

Vida Del 1494 al 1525 serví a la cort dels Gonzaga, a Màntua, on ocupà diferents càrrecs musicals Cap al 1502 viatjà per diverses ciutats del nord d’Itàlia com a intèrpret Pietro Aaron i Baldassarre Castiglione mencionen en els seus escrits les seves habilitats com a cantant i llaütista Tot i que compongué música religiosa -una salve a tres veus i set laudi sembla que són les seves primeres composicions- destacà, juntament amb Bartolomeo Tromboncino, com un dels grans compositors de frottole , el característic gènere italià del començament del segle XVI N’escriví més de cent, i moltes…