Resultats de la cerca
Es mostren 83 resultats
muntanya del Mestret
Serra
Serra dels municipis de la Nou de Gaià i Vespella de Gaià (Tarragonès).
la Coma
Nucli
Nucli dels municipis de la Riera de Gaià i Vespella de Gaià (Tarragonès).
Esglésies del Camp de Tarragona anteriors al 1300
Art romànic
Mapa de les esglésies del Camp de Tarragona anteriors al 1300 J Salvadó El Tarragonès Altafulla Sant Martí d’Altafulla El Catllar Sant Joan Baptista del Catllar Constantí Sant Feliu de Constantí Sant Bartomeu de Centcelles Creixell Sant Jaume de Creixell La Nou de Gaià Santa Magdalena de la Nou de Gaià Els Pallaresos Sant Salvador dels Pallaresos Perafort Sant Pere del Codony La Pobla de Mafumet Sant Joan del Consell La Pobla de Montornès Santa Maria de Montornès Renau Santa Llúcia de Renau Santa Maria de Peralta Roda de Berà Sant Bartomeu de Roda Sant Pere de Berà Salomó Santa Maria de…
Castell dels Garidells
Art romànic
A l’esquerra del riu Francolí, sobre un tossal de 132 m i als peus de la riera que travessa tot el terme i porta el seu nom, s’aixequen les restes del castell dels Garidells, d’estil gòtic restes que es conserven en un estat de ruïna gairebé total La carta de poblament del lloc dels Garidells fou donada el 25 de juliol del 1174, i com en el cas de Vespella 1167, per Guillem de Claramunt, senyor de Tamarit, que es casà amb la pubilla d’un dels descendents de Ponç de Montoliu, fonamentador de Puigdelfí el 1066 Els receptors foren els germans de l’esmentat Guillem, Arnau i Berenguer…
serra de l’Hivern
Serra
Serra dels municipis de la Nou de Gaià , la Pobla de Montornès i Vespella de Gaià (Tarragonès).
Esglésies d’Osona anteriors al 1300
Mapa de la comarca d’Osona amb la senyalització de totes les esglésies anteriors a l’any 1300 de les quals hem pogut recollir documentació o bé hi ha alguna informació de la seva existència A Pladevall-A Benet Alpens Santa Maria d’Alpens Sant Pere de Serrallonga Sant Pau del Colomer El Brull Sant Martí del Brull Sant Jaume de Viladrover Sant Cristòfol de la Castanya Calldetenes Sant Martí de Riudeperes Sant Tomàs de Riudeperes Santa Maria del Camí Centelles Santa Magdalena de Vilarestau Santa Coloma de Centelles Sant Pau de Gémenes Collsuspina Sant Cugat de Gavadons Espinelves Sant Vicenç d’…
Salses
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Rosselló, situat a l’extrem septentrional del Principat de Catalunya, al límit amb Occitània.
La meitat septentrional del terme és accidentada per l’extrem oriental de les Corberes 286 m alt a la serra de la Garriga la meitat meridional s’estén a la plana rossellonesa A llevant, pertany al terme un sector de l’estany de Salses, fins a l’illa de Vi La viticultura domina l’economia la vinya ocupa 1 431 ha 1 294 de les quals es destinen a la producció de vins dolços d’aperitiu o de postres Segueixen els arbres fruiters, especialment els albercoquers 110 ha i els presseguers 5 ha Les hortalisses cobreixen 51 ha 16 d’escaroles, 11 d’enciams, 9 de tomàquets, 7 de carxofes, 3 de coliflors, 2…
Carles Cardó i Sanjoan
Literatura
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor.
Estudià al seminari de Tarragona i fou ordenat el 1908 Es doctorà en teologia i en dret canònic a la Universitat Gregoriana de Roma i en filosofia a l’Acadèmia de Sant Tomàs Fou canonge de la seu barcelonina el 1918 De jove collaborà al diari tarragoní La Cruz i al setmanari vallenc Pàtria Aviat esdevingué un elegant estilista i un intelligent apologeta Fou un dels principals promotors a Catalunya dels moviments d’avantguarda cristiana bíblic, social i litúrgic Hereu espiritual d’aspectes fonamentals de la doctrina de Torras i Bages i fins de Balmes, excellí com a pensador i periodista,…
la Quadra
Enclavament
Enclavament del municipi del Catllar (Tarragonès), entre els de la Nou de Gaià, Vespella i la Riera de Gaià.
Carles Cardó i Sanjuan
Literatura catalana
Assagista i poeta.
Vida i obra Estudià al seminari de Tarragona i fou ordenat el 1908 a Valls El 1910 es doctorà en teologia i en dret canònic a la Universitat Gregoriana de Roma i en filosofia a l’Acadèmia de Sant Tomàs Exercí de professor al seminari de Tarragona i fou canonge de la catedral de Barcelona De jove collaborà al diari tarragoní “La Cruz” 1910-17 i al setmanari vallenc “Pàtria” 1912-25 Des d’una òptica eminentment conservadora, impulsà una certa renovació de la vida eclesiàstica i es preocupà de posar al dia les relacions entre catalanisme i cristianisme Hereu espiritual d’aspectes fonamentals de…