Resultats de la cerca

La capçalera, que s’alimenta de les fonts del Bullidor i de Bordell, rep el nom de Torrent de Civit A Ondara rep l’aigua de la font d’Ondara amb aquesta aigua hom rega les petites hortes de la ribera de Cervera corre pel peu de la ciutat, entra a l’Urgell on rep el nom del Reguer i, després de Tàrrega, rep, per l’esquerra, el Cercavins Després de passar per Vilagrassa i Anglesola, es perd en els regadius del canal d’Urgell, bé que el seu curs natural es dirigia vers Vilanova de la Barca, al Segre

Per tal de construir-lo fou creat el 1956 el Grup Sindical de Colonització El 1961 començaren les obres, inaugurades el 1969 Es tracta d’aprofitar les aigües sobrants a l’hivern octubre-març del canal d’Urgell 2 1 / 3 m 3 /s Amb aquesta finalitat hom pren aigua del canal principal, aigua amunt de la séquia segona, per a regar al N fins a Claravalls 337 m alt, i al S l’aigua és elevada fins a regar Tàrrega 373 m alt, Vilagrassa i Anglesola i una part del terme de Verdú, amb una superfície de 4526,5 ha

Mapa de les esglésies de l’Urgell anteriors al 1300 J Salvadó Agramunt Santa Maria d’Agramunt Sant Ot d’Agramunt Sant Salvador o Sant Vicenç d’Almenara Sant Llorenç de Mafet Sant Roc de la Donzell Sant Salvador de Rocabertí Sant Jaume de Montclar Anglesola Sant Pau d’Anglesola Santa Creu d’Anglesola Santa Maria d’Anglesola Santa Trinitat d’Anglesola Sant Pere de Paganell Santa Maria de Montargull Belianes Sant Jaume de Belianes Església de Castellsalvà Sant Agustí d’Eixaders Bellpuig Sant Nicolau de Bellpuig Santa Maria del castell de Bellpuig Sant Bartomeu de Bellpuig Sant Miquel de Seana…

Situació Porta original de l‘església, al mur de ponent, una obra destacada de l’“escola de Lleida” ECSA-M Anglada L’església parroquial de Santa Maria és situada al costat del castell, en un indret limitat per un desnivell emmurallat on s’orienta la capçalera del temple i des d’on s’albira una àmplia panoràmica vers la vall del Cercavins Mapa 33-15 389 Situació 31TCG454085 Per a arribar-hi cal seguir l’itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent XSB-RBC Història Poc temps després de la conquesta del lloc de Verdú vers l’any 1056 per part del comte Ramon Berenguer I de Barcelona,…

Hom li atribueix molts peregrinatges, especialment a Roma, acompanyat sempre del gos típic de la seva iconografia Es diu que tenia cura d’empestats pel camí, i per això és advocat contra la pesta i malalties contagioses El seu culte s’estengué al segle XV per tot Europa, sovint associat al de sant Sebastià, l’altre advocat contra la pesta A Barcelona és venerat des de la pesta del 1587 i el culte és encara popular a la plaça Nova És venerat també a València, Castelló, Banyuls de la Marenda, Alaró, Benassal, Vilagrassa, Bellpuig Urgell, Reus, Tarragona, etc, sovint amb ballades i…

Les referències històriques sobre aquesta església són molt tardanes Tanmateix, és possible que tingui un origen molt antic Això es pot deduir del fet que el lloc de Picamoixons, en un primer moment anomenat Rocabruna, sigui documentat des de l’any 1171, que Guillem de Torroja, arquebisbe de Tarragona, i el rei Alfons I feren donació a Pere de Vilagrassa i la seva esposa del lloc de Rocabruna perquè el poblessin i hi edifiquessin una fortalesa L’església de Sant Salvador de Picamoixons fou fins al segle XIX una sufragània de la parròquia de Sant Joan de Valls L’any 1772 fou…

Lluità al costat del comte Àlvar d’Urgell contra Jaume I de Catalunya-Aragó, signà la concòrdia del comte amb el de Foix 1256 i fou testimoni de les noces de Cecília de Foix amb Àlvar 1259 Fou enviat d’aquest al rei durant les discòrdies amb el vescomte de Cardona Tingué obligada Vilagrassa, per deutes de la cort 1264 És probablement un membre de la seva família el Bernat Ramon de Ribelles que fou castellà de Licata, a Sicília 1295 Jaume II el requerí per tal que deixés el servei del rei Frederic després del tractat d’Anagni Ell s’hi negà i li foren confiscats els béns a…

La referència directa més antiga del lloc de la Riba pertany a l’any 1159, en què el comte Ramon Berenguer IV donà a Guillem de Vilagrassa i a la seva muller un molí que era al terme de la Riba, sota el collum de Cotzs La parròquia de la Riba és consignada per primera vegada en la butlla del papa Celestí III de l’any 1194, on es parla de l’“ ecclesiam de Ripa et coeteras ecclesias de Montana Siuranae ” A partir de la dècada del 1440 l’església de la Riba quedà sota l’autoritat única del rector de Vilaverd sufragània de Vilaverd, al final del segle XV era de collació de l’…

Aquest castell tingué una història semblant a la del veí castell de Montoliu El primer esment de la fortalesa és de l’any 1059, en què els comtes de Barcelona Ramon Berenguer I i la seva esposa Almodis concediren el puig de Vilagrassa actual Vilagrasseta a Dalmau Gerovard i a la seva esposa Eizolina perquè hi bastissin una fortalesa Al segle XII el castell apareix en mans dels Cervera El 1133 Guillem Dalmau de Cervera féu donació testamentària del castell de Vilagrasseta al seu nét Guillem, un cop haguessin mort la seva filla i el seu gendre El 1227 Guillem de Cervera llegà el…

Al patrimoni heretat del seu pare, ajuntà el castell de Verdú pel seu matrimoni amb Berenguera d’Anglesola Prengué part en la conquesta de Lleida 1149, al costat del comte d’Urgell, Ermengol VI, i de les forces del comte de Barcelona Ramon Berenguer IV Fou administrador de la part de Lleida que correspongué al comte d’Urgell i s’installà en un gran casal conservat fins a la fi del segle XIV, mentre Guillem Ramon de Montcada, representant del comte de Barcelona, s’installà a la Suda, règim que subsistí fins el 1228, en aconseguir Jaume I la renúncia d’Aurembiaix, aleshores comtessa d’Urgell,…