La referència directa més antiga del lloc de la Riba pertany a l’any 1159, en què el comte Ramon Berenguer IV donà a Guillem de Vilagrassa i a la seva muller un molí que era al terme de la Riba, sota el collum de Cotzs. La parròquia de la Riba és consignada per primera vegada en la butlla del papa Celestí III de l’any 1194, on es parla de l’“ecclesiam de Ripa et coeteras ecclesias de Montana Siuranae”. A partir de la dècada del 1440 l’església de la Riba quedà sota l’autoritat única del rector de Vilaverd; sufragània de Vilaverd, al final del segle XV era de col·lació de l’arquebisbe de Tarragona.
L’any 1591 l’arquebisbe Joan Terès autoritzà als habitants de la Riba de tenir fonts baptismals pròpies, per les dificultats que tenien de vegades de travessar el Francolí portant criatures. El Pla de Vicaries del 1772 redotà la rectoria de Vilaverd amb l’església de la Riba, però tanmateix, l’any 1867 aquesta església fou erigida novament en parròquia.
L’edifici actual fou començat l’any 1764 i acabat el 1770. El campanar és una mica més tardà. Començà a bastir-se el 1772 i es finalitzà el 1792.