Resultats de la cerca

Inicià d’infant estudis musicals i abandonà aviat ocupacions d’oficina Deixeble d’ANicolau piano i harmonia, aviat es despertà el seu entusiasme per Wagner Assistí als Festivals de Bayreuth Decidit en la seva vocació de director d’orquestra, debutà a Sabadell 1896 Inicià amb Joan Maragall les traduccions d’obres de Wagner al català Tristany i Isolda Amics wagnerians li subvencionaren una llarga estada a Alemanya Recomanacions del comte de Güell l’introduïren en el cercle de la família Wagner, amb la qual intimà assistint a reunions i sessions de…

Començà a estudiar cant a 12 anys i el 1978 guanyà el concurs de joves cantants del Metropolitan Opera House de Nova York Continuà els seus estudis a l’Acadèmia de Música Viena, i s’orientà primer cap al món del lied i el concert El 1981 inicià la carrera operística a Darmstadt, Munic i a l’Òpera Alemanya de Berlín El 1985 assolí fama internacional en debutar al Festival de Bayreuth amb Tannhäuser , de Wagner, sota la direcció de Giuseppe Sinopoli El 1987 debutà a la Scala de Milà amb el Rèquiem Verdi, amb Luciano Pavarotti i Riccardo Muti Ha cantat en els principals teatres del…

El 1966 es llicencià en filosofia i lletres, secció filologia moderna, a la Universitat de Barcelona, i el 1975 obtingué el grau de doctora de la mateixa especialitat Des de llavors ha ensenyat llengua alemanya en diferents institucions de Barcelona i, des del 1984, és professora titular del departament de filologia anglesa i alemanya de la Universitat de Barcelona, on imparteix classes de literatura i cultura alemanyes A més d’una gran tasca com a traductora i editora de l’obra de nombrosos autors alemanys, entre els quals JW Goethe, com a investigadora ha estudiat els textos de les obres…

Estudià a Viena amb R Papier La seva versatilitat vocal captivà l’empresari hamburguès B Pollini, que la contractà el 1895 per a interpretar el paper de Brunilde, sota la batuta de G Mahler En aquells moments Mahler era al capdavant de l’orquestra del Teatre de l’Òpera d’Hamburg i quedà admirat dels dots de la jove cantant La profunda amistat que s’establí entre director i soprano feu que Mildenburg seguís Mahler a Viena, on cantà en la companyia de l’Òpera de la capital austríaca Bona actriu i posseïdora d’una veu densa i apassionada, destacà en la interpretació de papers wagnerians De fet,…

Filla de Leopold Sagnier i Villavecchia S’especialitzà en temes wagnerians El 1951 publicà l’obra Wagner vist per mi i del 1954 al 1957 realitzà les traduccions al català, adaptades a la música, de totes les òperes de Wagner habitualment representades També és autora del volum de poemes Insomni entre fulles 1953 i Llegendes xineses 1955, tots dos d’inspiració oriental Emprà habitualment el pseudònim Anna d’Ax

El 1855 s’establí a Berlín, on ensenyà i dirigí concerts Es casà amb Còssima de Flavigny, filla de Liszt, que es divorcià d’ell per casar-se amb Wagner Estrenà el Tristany i Isolda i els Mestres cantaires , de Wagner És autor de lieder , peces per a piano i poemes simfònics Obertura i marxa per al drama Julius Cäsar 1860-67, Nirvana 1866 i Fantasia-masurca per a piano , que orquestrà Franz Liszt

Deixeble d’FHiller a Colònia, Wagner el féu ajudant seu per posar en escena Parsifal 1882 En 1885-87 fou catedràtic de teoria musical al conservatori del Liceu de Barcelona Com a entreteniment, posà música a un text traduït al català per Maragall amb el títol Ton i Guida de la seva cunyada AWette basat en un conte infantil en resultà l’òpera Hänsel und Gretel 1893 Escriví altres òperes, en un estil influït per Wagner

Membre d’una família de músics, estudià a Viena amb S Sechter i fou membre del cor de la Hofkapelle Des del 1862 fou intèrpret de trompa al Kärntnertor Theater de Viena Quan deixà aquest lloc, el 1866, començà a collaborar amb R Wagner com a copista d’ Els mestres cantaires de Nuremberg entre el 1866 i el 1867 Wagner, content del seu treball, el recomanà a H von Bülow per a dirigir el cor de l’òpera de Munic Allí debutà com a director d’orquestra la temporada 1868-69 amb Guillaume Tell El 1870 tornà a treballar amb Wagner per enllestir els materials de L’anell del Nibelung El mateix any…

El 1848 es casà amb Otto Wesendonck, ric comerciant tèxtil Junts iniciaren poc després una estreta amistat amb Richard Wagner, del qual es convertiren en mecenes i li cediren una de les seves mansions prop de Zuric, on el compositor visqué fins el 1858, any que la relació es trencà a causa del descobriment de l’afer sentimental existent entre el compositor i Mathilde Sembla que Tristany i Isolda fou escrita a partir, o sota la influència, d’aquesta circumstància, i s’ha dit que tota l’obra de Wagner en porta l’empremta Mathilde Wesendonck és autora, a més, de drames…

R Wagner creia en la necessitat de crear un nou repertori musical basat en aquesta mena de música, que tindria com a objectiu una futura millora espiritual de la humanitat El compositor alemany, tot seguint l’obra de L Feuerbach 1804-1872 Principis de la filosofia del futur 1843, redactà el 1849 L’obra d’art del futur , on defensava la necessitat d’arribar a l’obra d’art absoluta Alguns anys més tard, el 1860, escriví l’assaig Zukunftsmusik 'La música del futur', en què tractà sobre diferents formes d’atènyer una nova música, la qual, en el drama musical, actua conjuntament amb l…