Resultats de la cerca

Estudià història a la Universitat de Buenos Aires, i posteriorment exercí com a editor, tasca en la qual es féu un nom com a difusor de la novella negra nord-americana al seu país Aquest gènere tingué una clara influència en la seva obra Fou també professor de literatura a l’Argentina i als Estats Units Es donà a conèixer amb els volums de relats La invasión 1967, guardonat amb el premi Casa de las Américas, i Nombre falso 1975, abans de publicar la novella Respiración artificial 1980, considerada una obra cabdal de la nova narrativa argentina La seva trajectòria de narrador continuà en les…

Nasqué en el si d’una família benestant d’origen basc installada a Buenos Aires Començà la seva formació musical amb el seu oncle JA Picasarri, mestre de capella de la catedral de la capital argentina Amb ell viatjà a Europa, on amplià els seus coneixements als conservatoris de París i Madrid entre el 1818 i el 1822 Quan tornà a l’Argentina fundà una escola de música i a partir de llavors dugué a terme una important activitat docent i concertística, que el convertí en el millor pianista argentí del moment La seva intensa vida social li proporcionà una gran quantitat de càrrecs oficials És…

Científic, amplià els estudis a París 1938, on treballà amb Irène Joliot-Curie, i a Massachusetts 1939 A París participà en els moviments artístics d’avantguarda i s’interessà d’una forma especial pel surrealisme Novament a l’Argentina, exercí d’enginyer i explicà física a la Universitat de La Plata, d’on cessà per motius polítics Dirigí Mundo Argentino 1955 i fou collaborador de diverses publicacions de l’Argentina i d’altres països llatinoamericans i europeus Fou el president de la comissió encarregada de l’informe sobre els desapareguts al seu país durant la dictadura militar Nunca más ,…

Oficial de cavalleria, fou un enemic del peronisme i encapçalà, sense èxit, un cop d’estat contra el règim de Perón el 1951, pel qual passà quatre anys empresonat Els anys seixanta participà en els cops d’estat contra Frondizi 1962 i Arturo Illía 1966 i dirigí el derrocament de Juan Carlos Onganía 1970 i Roberto Marcelo Levingston 1971 Fou nomenat president de l’Argentina al març del 1971, però arran de les eleccions que convocà el 1973 Perón retornà a la presidència Detingut el 1977 per irregularitats administratives en l’adjudicació de la planta industrial d’alumini Aluar, finalment fou…

D’ençà del 1925 s’installà a Madrid i fou la intèrpret de revista més destacada de la postguerra La seva creació més famosa fou Las Leandras

Oficial de l’exèrcit, fou destinat a les ambaixades de Xile i Itàlia i participà en la caiguda del president Hipólito Irigoyen Dirigent del misteriós Grupo de Oficiales Unidos, fou un dels organitzadors del cop d’estat del 1943, favorable a les potències de l’Eix Fou ministre del treball i de la guerra i vicepresident del govern Farrell Passà d’un neutralisme militar a un conservadorisme feixistitzant i desembocà en un populisme nacionalista prooccidental 1945, basat en la Confederación General del Trabajo i en la manipulació informativa 1945 Una reacció de la burgesia el féu destituir arran…

Collaboradora de la Revista de Occidente i directora de Sur i també de l’editorial del mateix nom, difongué a l’Argentina els corrents literaris europeus Són obres seves De Francesca a Beatrice 1924, Testimonios , en tres volums 1935, 1942 i 1946, La mujer y su expresión 1936, Domingos de Hyde Park i Virginia Woolf 1954

Escriví poesia Poemas de amor desesperado , 1949, Lo amargo por lo dulce , 1962, etc i relats fantàstics Viaje olvidado , 1937 El pecado mortal , 1966 Los días de la noche , 1970, Los días de la noche , 1983 Y así sucesivamente ,1987 Cornelia ante el espejo , 1988, etc

Proscrit per Rosas, hagué d’exiliar-se Collaborà en la premsa política i literària Hom assenyala entre els seus llibres de poemes El peregrino 1846 i A Rosas el 25 de Mayo 1843, que és una imprecació contra el tirà La seva novella Amalia 1851-55 inicià la novellística argentina

Fou un dels membres del moviment ultraista i ocupà càrrecs governamentals amb el president Perón La seva poesia evolucionà des de l’ultramodernisme de fons romàntic de Los aguiluchos 1922 i Días como flechas 1926 vers el to depurat i personal que encetà amb Laberinto de amor 1936 i que continuà amb Cinco poemas australes 1937, Sonetos a Sofía y otros poemas , que obtingué el premi de la Comisión Nacional de Cultura del seu país el 1940 i El viaje de la primavera 1945 Publicà també narrativa Adán Buenosayres 1948, El banquete de Severo Arcángelo 1965, Heptamerón 1966 i Megáfono o la guerra 1970