Resultats de la cerca

És anomenada dacriocistitis la inflamació del sac lacrimal En general, és deguda a una infecció afavorida per una dacriostenosi prèvia que genera un medi de desenvolupament apte per als gèrmens És possible que es tracti d’una dacriocistitis aguda En aquest cas, es produeix una tumefacció superficial dura, vermella i dolorosa, a la zona del sac lacrimal, per sota de l’angle intern de l’ull A més, es pot presentar una epífora o llagrimeig, conjuntivitis, inflamació palpebral, i fins i tot febre Igualment, és possible que es tracti d’una dacrio cistitis crònica En aquest cas, es presenta una…

L’erisipela és una infecció de la pell causada per bacteris del grup dels estreptococs Els símptomes són característics una placa vermella ben delimitada en la pell, acompanyada de manifestacions generals, com febre alta, pèrdua de la gana i postració De seguida que es presenten les primeres manifestacions, cal adreçar-se al metge Amb el tractament antibiòtic adequat, l’erisipela guareix ràpidament Sense el tractament, l’erisipela pot presentar una evolució molt greu Com més precoç sigui el tractament, més efectiu serà La lesió no ha d’ésser manipulada, perquè es pot produir un…

Els agents agressors poden ésser físics, químics o microorganismes Hom distingeix dos tipus d’inflamació l’aguda i la crònica, bé que aquesta divisió més aviat indica dues fases d’un mateix procés Els símptomes clínics locals de la inflamació aguda són la calor, la vermellor, la inflor i el dolor com a símptomes generals cal esmentar la febre i la taquicàrdia A conseqüència de la lesió, apareixen al focus inflamatori mediadors químics bradicinina, histamina i serotonina, fonamentalment, els quals són els responsables d’una vasodilatació dels capillars i arterioles i d’un augment de llur…

És anomenat halitosi , o popularment mal alè , un signe molt freqüent, caracteritzat per la mala olor que desprèn l’aire exhalat i que generalment s’acompanya d’un gust desagradable a la boca L’aire exhalat conté partícules de substàncies molt diverses que en condicions normals no fan una olor prou intensa o característica perquè sigui percebuda l’halitosi, en canvi, es produeix quan alguna d’aquestes partícules fan una olor intensa o desagradable L’origen de l’halitosi pot ésser extremament divers, ja que com a punt de partida pot tenir afeccions bucals, digestives, respiratòries,…

La diagnosi de les malalties infeccioses s’efectua bàsicament esbrinant els antecedents personals de la persona que n’és afectada —que poden posar de manifest el contacte previ del pacient amb la font d’infecció—, valorant les característiques dels símptomes i els signes clínics, com ara l’estat general, la temperatura corporal, la localització de la inflamació, i comprovant si hi ha erupcions cutànies Això no obstant, quan aquests procediments senzills no són prou clars, com sol passar quan els processos infecciosos no són gaire característics, hom sollicita diverses proves diagnòstiques…

Són anomenats traumatismes nasals els trastorns causats per un impacte mecànic sobre el nas Es poden evitar molts traumatismes nasals si hom adopta la precaució de tenir les mans lliures per a protegir-se quan s’efectua una activitat on hi ha la possibilitat de caure, com ara córrer És important d’ensenyar aquesta mesura als infants més petits, que tenen reflexos lents i sovint no tendeixen a protegir-se L’ús del cinturó de seguretat és la mesura més important per a evitar els traumatismes nasals deguts a accidents de trànsit Sempre és útil d’aplicar gel o compreses fredes sobre el nas…