Resultats de la cerca

Fou beneficiat a Alacant i més tard ardiaca de Morvedre a la seu de València D’ideologia liberal, el 1820 fou nomenat diputat a corts lluità contra els absolutistes i especialment contra la inquisició L’any 1823 emigrà a Londres Publicà escrits de caràcter politicoreligiós, com és ara Juicio histórico, canónico y político de los derechos de las naciones sobre los bienes eclesiásticos 1812, que li valgué un procés de la inquisició, tot i que després fou absolt El 1823, en ésser instaurat a València per l’arquebisbe Simón López un dels primers tribunals de la fe, Bernabeu en…

De família benestant, féu la carrera militar Finida la Primera Guerra Mundial, durant la qual, a Washington, es veié implicat en casos d’espionatge i sabotatge, es dedicà a la política Milità al partit catòlic del centre, en l’ala més dretana, i fou diputat al Reichstag 1921-32 Elevat a la cancelleria 1932, hi féu una política autoritària, expulsà el partit socialdemòcrata i afavorí els nazis Havent dimitit el mateix any, fou vicecanceller de Hitler 1933-34 i ambaixador a Àustria 1934-38 —on treballà per a l’annexió a Alemanya— i a Turquia 1939-44 Absolt al procés de Nuremberg…

Dirigent del Dresdner Bank 1908-15 i del Reichsbank, on fou president 1924-30, tingué un paper important en l’estabilització de la moneda alemanya, oposant-se al pagament de les reparacions de guerra Collaborà amb el moviment nacionalsocialista, i fou ministre d’economia nacional 1934-37 i sense cartera 1937-44 fou arrestat pel juny del 1944 perquè participà en un complot contra Hitler Jutjat a Nuremberg, fou absolt i posteriorment condemnat a vuit anys en el camp de concentració de May, d’on sortí el 1949, i presidí la banca Schacht 1953-63 Publicà Die Stabilisierung der Mark…

Oficial de cavalleria, fou un enemic del peronisme i encapçalà, sense èxit, un cop d’estat contra el règim de Perón el 1951, pel qual passà quatre anys empresonat Els anys seixanta participà en els cops d’estat contra Frondizi 1962 i Arturo Illía 1966 i dirigí el derrocament de Juan Carlos Onganía 1970 i Roberto Marcelo Levingston 1971 Fou nomenat president de l’Argentina al març del 1971, però arran de les eleccions que convocà el 1973 Perón retornà a la presidència Detingut el 1977 per irregularitats administratives en l’adjudicació de la planta industrial d’alumini Aluar, finalment fou…

Germà de Pere Processat per activitats catalanistes, el 1900, fou absolt Cofundà la Cambra Agrícola del Vallès, dirigí la revista del mateix organisme en 1901-16 i fou secretari de la Federació Agrícola Catalanobalear 1906-08 i de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre, la revista del qual també dirigí Ocupà la càtedra agrícola ambulant Pere Grau, dels Estudis Universitaris Catalans Fou també director de La Veu del Vallès 1896-1905 i collaborà en diversos diaris com La Renaixensa i, especialment, La Veu de Catalunya , la pàgina agrícola de la qual li fou confiada des del 1907…

Pel seu ascendent damunt els monarques, durant la cort de Montsó 1389, una facció de la noblesa el difamà de malversació del patrimoni reial i de deshonestedat pública Fou processat amb els altres membres del Consell de Joan I , però sense càrrecs concrets, i absolt 1398 Es posà al servei de Benet XIII li preparà una armada 1398 i el serví d’ambaixador 1404 Es casà amb Francina, filla de Berenguer d’Hortafà, també majordom de la reina 1392 A la seva mà es deuen dues cartes candoroses en què conta a la reina Violant les incidències del viatge de la infanta Joana des de Perpinyà a…

Fill d’Eimeric de Centelles, baró de Pedralba El 1536 figurava entre els gentilhomes de la cort Mantenia relació epistolar amb l’humanista italià Antonio Minturno El 1552, a València s’enfrontà amb el jove duc de Gandia, la violenta reacció del qual originà una commoció entre la noblesa valenciana Retirat a Pedralba des del 1554, a casa del seu germà Miquel, l’erasmista Jeroni Conques l’informava per carta, des de València, dels esdeveniments locals i de les novetats bibliogràfiques, i mantenia correspondència amb el teòleg sard Segimon Arquer , el qual el visità el 1559 Acusat de luteranisme…

Entrà a l’orde dominicà i fou enviat per l’emperador Carles V al concili de Trento 1546, on treballà per la promulgació del decret sobre la residència dels bisbes Després d’una estada a Anglaterra 1554-57 fou nomenat arquebisbe de Toledo Denunciat a la inquisició per Melchor Cano a causa dels Comentarios sobre el Catecismo Cristiano 1558, fou empresonat el 1559 acusat de luteranisme Encara que el 1563 el concili de Trento declarà la seva obra ortodoxa i Pius V el cridà a Roma el 1567, no fou absolt fins el 1576 Fou enviat al priorat romà de Minerva, on morí poc després El seu…

Estudià a Ginebra i, decidit a dedicar-se a la composició, al principi dels anys seixanta amplià la seva formació acudint als cursos de K Stockhausen, P Boulez i H Pousseur a Darmstadt i Basilea S’inicià en la direcció animat per I Markevitch, i fou assistent de P Boulez i director, convidat per H von Karajan, de l’Orquestra Filharmònica de Berlín Ben aviat arribà a ser un dels directors més destacats de la seva generació, tot i que mai no ha abandonat la seva dedicació a la composició Al mes d’abril del 2001 fou processat, i després absolt, pel Tribunal Correccional de Grenoble…

Estudià dret a Deusto i a Valladolid i posteriorment exercí càrrecs directius en diverses empreses D’ideologia conservadora, el 1978 ingressà a Alianza Popular des del 1989 Partido Popular El 1983 accedí a la presidència de la comunitat autònoma de les Balears per aquest partit i revalidà el càrrec en les eleccions del 1987 i el 1991 Perdé la majoria absoluta en les eleccions del 28 de maig de 1995 Al juny del 1995 fou investit per quarta vegada president de les Balears, però al juliol, acusat d’irregularitats en la contractació de les obres per a la construcció del túnel de Sóller, dimití…