Resultats de la cerca
Es mostren 534 resultats
Abū-l-Fidā’
Geografia
Historiografia
Historiador i geògraf de la família dels aiubís, príncep de Ḥamā a Síria.
És autor d’una història universal, resum i continuació, fins el 1329, de l’obra d’Ibn al-Aṯīr, i d’una geografia
Abū-l-Fayḍī
Literatura
Poeta hindú de llengua persa.
És autor d’un divan de 18000 versos i traductor del Mahābharāta i la Līlavatī
Abū-l-Faḍl
Filosofia
Historiografia
Literatura
Historiador, crític, filòsof i poeta persa.
Fou conseller d’Akbar, emperador mogol de l’Índia, i collaborà en la reforma econòmica i administrativa d’aquest Escriví, a més, la seva biografia El Llibre d’Akbar, i traduí el Mahābhārata al persa Morí assassinat per ordre del fill d’Akbar, Selim
Abū-l-‘Atāhiya
Literatura
Poeta àrab.
S'establí a Bagdad en temps d’Hārūn al-Rašīd, on, per la seva vida desordenada i les seves activitats polítiques, fou empresonat A la presó féu amistat amb el músic Ibrāhim al-Mawṣulī que posà música a les seves poesies, cosa que contribuí a la seva popularitat A causa de la seva poesia mística el misticisme no era acceptat aleshores encara del tot a l’islam, fou considerat heretge
Sulaymān Abū Rabbī
Història
Governador independent de les Balears (1115).
Apareix sota el nom de Burabé al Liber Maiolichinus de gesti Pisanorum illustribus , de Calisse Sembla que succeí el seu parent Mubāsir Nāṣir al-Dawlà arran de la invasió catalanopisana de les Illes 1114-15, després de la qual els almoràvits les ocuparen
Abū Zayd Balḫi
Cartografia
Geografia
Geògraf àrab, un dels iniciadors de la cartografia islàmica.
És autor d’una descripció, sovint acompanyada amb mapes en colors, dels climes de diversos països islàmics Ṣuwar al-aqālīm, ‘Formes dels climes’ Deixeble del filòsof al-Kindī, sostingué que els diferents noms aplicats a Déu a l’Alcorà deriven del siríac
Abū Ya‘qūb Yūsuf
Història
Fill del califa almohade Abū Muḥammad ‘Abd al-Mu’min.
Fou valí de Sevilla en vida del seu pare, a qui succeí com a califa el 1163 Hagué d’enfrontar-se a Ibn Mardaniš, sobirà de València i de Múrcia, que intentava d’apoderar-se de Còrdova L’any 1172 installà la cort califal a Sevilla, que esdevingué base de les seves expedicions contra els cristians Morí en retirar-se del setge de Santarém, defensada pels reis de Portugal i de Castella Donà l’aspecte de capital a Sevilla, on féu construir l’alcàsser i la mesquita
Abū Ǧa‘far al-Ḡafiqī
Botànica
Botànic i farmacòleg cordovès.
És autor del Kitāb aladwiya al-mufradà ‘Llibre dels medicaments simples’, una de les millors descripcions de les plantes conegudes al seu temps, on en dóna els noms en àrab, en llatí i en berber aquesta obra, especialment en el resum que en féu Gregori Bar Hebreu segle XIII, ha estat la font de nombrosos tractats posteriors
Abû Ahmad Muhammad Abd as-Salām
Abdus Salam
© Fototeca.cat
Física
Físic pakistanès.
Fou professor a Lahore, Cambridge i Londres Fundà 1964 el Centre Internacional de Física Teòrica de Trieste, orientat especialment a la formació de científics del Tercer Món Es dedicà a la física de partícules, contribuint a la teoria de renormalització del camp electromagnètic i a la creació d’un model d’unificació de les interaccions feble i electromagnètica, aportació que obria el camí cap a una síntesi més vasta Per aquest darrer treball rebé el premi Nobel de física del 1979, compartit amb S Glashow i S Weinberg Fou un destacat lluitador contra l’armamentisme i la cursa nuclear El 1990…
Abū Muḥammad ‘Abd al-Mu’min
Història
Primer califa almohade.
A la mort d’Ibn Tūmart, de qui era deixeble, fou nomenat califa 1130 Conquerí el Marroc als almoràvits i féu de Marràqueix la seva capital El 1146 envià un exèrcit a la península Ibèrica i, després de llargues lluites, desféu els regnes de taifes el 1157 Llavors Al-Andalus esdevingué una simple dependència de l’imperi almohade, representat a Sevilla per un valí