Resultats de la cerca

És una de les acadèmies científiques més antigues d’Europa i la primera de la Gran Bretanya Hom considera que fou fundada el 1660, però de fet derivà d’una associació existent des del 1645 a Londres que es traslladà després a Oxford 1648 El 1665 començà a publicar Philosophical Transactions i edita des del 1832 Proceedings of the Royal Society L’any 2011 rebé el premi Príncipe de Asturias de ciències socials

Catedràtic emèrit de la facultat de farmàcia de Barcelona, es llicencià a Barcelona el 1915 i es doctorà a Madrid L’any 1926 féu estudis a Lausana i Ginebra Publicà nombrosos articles d’anàlisi química i de tècnica física Fou membre numerari de les Reials Acadèmies de Ciències, Medicina i Farmàcia de Barcelona, i president d’aquesta darrera, així com director de l’Institut Oficial de Control de Medicaments, més tard, de Farmacologia

Orientats a contribuir a l’emancipació de la dona, publicà mètodes de costura que obtingueren un gran èxit El Corte Parisien i Sistema Martí 1896, 87a edició el 1967 Publicà també El traje histórico femenino 1940 Fundà i dirigí l’Institut de Tall i Confecció Sistema Martí , a Barcelona 1896, que aviat obrí acadèmies a la resta de l’Estat espanyol i l’Amèrica Llatina Rebé nombrosos premis en exposicions internacionals d’alta costura

Els seus membres foren designats amb el nom de virtuosos per tal com professaven les belles arts per decòrum i per a glòria de la fe Fou característica de la seva activitat una exposició anual de pintura El seu estatut actual és del 1947 Dedica una atenció particular a l’art sacra Consta de 60 membres residents i 60 de corresponents A diferència de les altres acadèmies pontifícies, hi són admeses les dones

Inicià tècniques de cirurgia vascular i en publicà nombrosos treballs Estudià l’art portuguès del s XV —especialment Nuno Gonçalves—, l’estil manuelí i l’escultura, l’orfebreria i la ceràmica del seu país Entre altres obres, és autor de la important síntesi Arte portugués Fou l’ànima de la revista Colóquio , director de les Acadèmies de Ciències i de Belles Arts de Lisboa i acadèmic d’honor de la de San Fernando de Madrid

Estudià a Haarlem i a les acadèmies d’Amsterdam i de Munic Impressionat per l’art romànic i el gòtic, representà el realisme en l’escultura neerlandesa evolucionà després cap a l’expressionisme Adquirí la seva plenitud cap a l’any 1945, en crear monuments que glorifiquen l’esperit de resistència dels Països Baixos davant la invasió alemanya Hi ha una obra seva al museu d’escultura a l’aire lliure d’Anvers

Les antigues acadèmies gregues, les escoles romanes, les universitats medievals i els cenacles renaixentistes ensenyaren les arts liberals, mentre que les manuals eren considerades com a artesanat, l’ensenyament del qual depenia exclusivament dels tallers dels grans mestres a Grècia, dels collegii a Roma, i de les confraries i els gremis a l’edat mitjana i àdhuc al Renaixement En aquest darrer període, tanmateix, hi havia famílies nobles, com s’esdevingué sobretot a Florència, que acollien els artistes per tal d’instruir-los en posar-los en relació amb els filòsofs de l’època Les…

Fou elegit president de l’Acadèmia de Ciències Veterinàries de Catalunya 1973 i del Collegi Oficial de Veterinaris de Barcelona 1977 des d’on promogué la creació de la Federació de Collegis Veterinaris de Catalunya És professor de zootècnica de l’escola universitària d’Enginyeria Tècnica Agrícola de Barcelona, membre de diferents acadèmies, impulsor de l’Associació Catalana de Ciències de l’Alimentació i autor de més d’un centenar de publicacions sobre qüestions de nutrició animal

S'encarregava de redactar les inscripcions dels edificis construïts per Lluís XIV Aquest li donà el 1701 el títol d' Académie des Inscriptions et Médailles, canviat el 1716 en l’actual Integrada el 1795 a l' Institut de France , en formà una de les seccions fins el 1816, en què les antigues acadèmies reprengueren llur nom Té 45 membres ordinaris, 10 membres lliures, 20 associats estrangers i 70 corresponents Entre altres obres, publica les Mémoires des del 1717

Exercí com a professor i des de la seva càtedra de la Universitat de Madrid 1951-75 formà un nombre important de geògrafs Fou un introductor de la geografia moderna i, sobretot, de la geografia regionalista francesa Publicà diversos treballs i dirigí Geografía de España y Portugal 1958 i Geografía regional de España 1968 Fou director de la revista Estudios Geográficos 1975-84, del CSIC, i membre de les acadèmies de la Història i de la Llengua Espanyola