Resultats de la cerca
Es mostren 707 resultats
Matheo Tollis de la Roca
Música
Compositor i clavicembalista espanyol.
Arribà a la ciutat de Mèxic el 1756, amb el seguici del virrei Gràcies a la marquesa de Las Amarillas -esposa del virrei- les autoritats de la catedral l’acceptaren com a clavicembalista i compositor sense examen d’accés ni oposicions, només per a l’acompanyament del Miserere del dimecres de Setmana Santa El 1757 fou nomenat ajudant del mestre de capella, Ignacio Jerusalem, i substitut d’organista Més tard fou mestre dels infants cantors de la catedral i rebé l’encàrrec d’escriure diverses composicions L’any següent accedí al càrrec de mestre de capella La mort de Juan de Velasco…
Francesc Ordeix
Música
Compositor.
Hom en conserva villancicos com Viendo algunas dudas , a quatre veus, i Clarines de la fama , a vuit veus amb acompanyament de violins
serrana
Música
Cançó popular d’origen castellà (Àvila) o andalús (serrana andaluza).
Aquestes últimes es canten amb acompanyament de guitarra i pertanyen a la música flamenca, amb llargues cadències i melodia de desenvolupament lent i complex
hidrartrosi
Patologia humana
Acumulació de serositat en la cavitat d’una articulació.
És anomenada intermitent quan afecta, a intervals més o menys regulars, una articulació o unes quantes, que s’inflen bruscament sense cap motiu aparent i sense acompanyament de febre
background
Música
Terme emprat pels músics de jazz per referir-se a la música que es pot sentir en segon pla darrere un solista.
Normalment, però, no es refereix a l’acompanyament de la secció rítmica, sinó específicament als riffs i contramelodies que l’arranjament disposa com a fons per a un solista
recital
Música
Execució pública d’una peça musical per un sol intèrpret o un conjunt reduït.
A l’origen segle XV i en l’ús del mot derivat del llatí en anglès i francès, designava l’acte de narrar o recitar, inicialment sense cap relació amb la música Aquesta vinculació es difongué sobretot des de mitjan segle XIX, quan la pràctica de les actuacions en solitari d’un virtuós, en consonància amb la figura de l’artista inspirat típica del Romanticisme, s’estengué ràpidament Sembla que les actuacions de Franz Liszt foren decisives en la difusió d’aquesta mena d’exhibició de fet, per les seves condicions orquestrals, el piano ha estat i és l’instrument més emprat en les execucions en…
air à boire
Música
Literalment ’cançó de beure', terme que designa un tipus de cançó estròfica, amb text lleuger.
Es difongué a França entre la segona meitat del segle XVII i la primera del segle XVIII Era escrita per a una, dues o tres veus amb acompanyament de llaüt o baix continu
jota
Música
Dansa i ball
Dansa popular de ritme ternari i tempo viu, freqüentment cantada, l’àrea de difusió de la qual comprèn gairebé tot l’Estat espanyol.
Als Països Catalans és especialment coneguda al País Valencià i a les Illes Balears, però també a Catalunya, sobretot a les zones limítrofes amb Aragó i al sud del país, en especial a Tortosa i la seva rodalia La primera referència que trobem al Principat és del 1734 Consta de set frases musicals de quatre compassos La dansa comença amb una introducció de caràcter instrumental seguida d’una cobla cantada per un solista Després de cada cobla els instruments reprenen la dansa Només es balla durant les variacions instrumentals La dansa és de participació oberta, de parelles, i de coreografia…
rumba
Dansa i ball
Ball afrocubà sorgit cap al 1930.
De ritme complex i compàs 2/4 en la línia melòdica, empra un baix que segueix el ritme d’havanera i duu un acompanyament de percussió La seva popularitat ha minvat, però encara és ballada sovint
aulos
Música
Instrument de música, del grup dels aeròfons, de llengüeta doble, molt usat entre els grecs antics, equivalent de la tíbia romana i avantpassat de l’oboè.
El nombre de forats varià de 4 fins a 15 des dels aulos més antics als més recents Generalment era doble un tub devia servir més d’acompanyament, i l’altre, per a la melodia