Resultats de la cerca

A set anys restà orfe de pare una institució benèfica sufragà els seus estudis al conservatori de Santa Maria di Loreto Nàpols Inclinat vers la música teatral, aviat es convertí en un dels capdavanters de l’escola napolitana d’òpera bufa amb L’italiana in Londra 1779, Giannina e Bernardone 1781 i L’impresario in angustie 1786, bé que conreà també l’òpera seriosa amb obres de tema clàssic Caio Mario 1780, Oreste 1784 Admirat per Goethe i per diversos sobirans d’Europa, fou nomenat mestre de capella de la cort 1787-91 de Caterina II de Rússia Hi compongué un Rèquiem 1787 i algunes…

Estudià a l’Acadèmia de Santa Cecília de la seva ciutat natal i debutà a Viterbo el 1919 en el paper d’Arturo d' I Puritani , sota el pseudònim de Giacomo Rubini Un any després cantà Manon , de J Massenet, a Roma i el 1922 es presentà com a duc de Màntua Rigoletto al Teatro alla Scala de Milà, escenari on cantà al llarg de tres dècades En 1923-33 fou membre de la companyia de la Metropolitan Opera House de Nova York, on cantà vint-i-sis òperes al llarg de 232 representacions i on estrenà les versions americanes de Turandot 1926 i de Luisa Miller 1929 Actuà al Covent Garden de Londres el…

Traduí del rus una cinquantena de llibres vint-i-un al català i trenta-tres al castellà Havent quedat admirat per la literatura eslava, aprengué de primer el català, i després l’esperanto i el rus pel seu compte, amb l’ajut de gramàtiques en francès Militant del PSUC fins a la dissolució del partit i regidor de l’Ajuntament de Tarragona en dues legislatures, des del 1956 viatjà regularment a Rússia El 1964 publicà la primera traducció al castellà, llengua de què ha traduït sobretot literatura russa moderna i assaig soviètic El 1967 s’estrenà en català, amb Gorki, per bé que ja hi…

A catorze anys era organista de la catedral de Nevers Cap al 1689 s’establí a París, on esdevingué un virtuós molt admirat Entre el 1703 i el 1707 fou organista a Saint-Honoré, i a partir del 1708, un dels organistes del rei, tot ocupant la plaça que havia deixat vacant GG Nivers Entre el 1713 i el 1717 realitzà diverses gires per Alemanya, on tocà davant l’emperador i diversos prínceps electors El 1717, s’organitzà a Dresden una competició d’orgue entre Marchand i JS Bach, però Marchand no s’hi presentà, possiblement per por dels resultats Tornà a París, a l’església dels…

Format a Llotja, el seu mestre admirat fou, però, Pere Borrell, amb qui anà a pintar als Pirineus i l’obra del qual intentaria introduir a París Amplià estudis a Roma 1873-76 i exposà i viatjà a Londres S'installà després a París, on el marxant Goupil ja li havia preparat el camí El 1878, a l’Exposició Universal de París tingué un èxit decisiu amb obres d’un notable verisme força literari El cafè concert, El cafè ambulant, L’art al marasme D’aquesta temàtica passà seguidament a la plasmació de la vida elegant en diversos exemplars de Sortida de ball i altres obres similars, que…

Folklorista que aconseguí èxits a l’Argentina i en l’àmbit internacional Estudià amb Angélica Velárdez, Luis Gianneo i Erwin Leuchter Gràcies a Jaime Torres Aparicio i a Atahualpa Yupanqui recopilà i aprengué els ritmes del nord del país El 1955 fundà la Compañía Argentina de Folklore L’any 1964 dirigí i participà en la gravació de la seva composició més universal i de més èxit, la Misa Criolla , interpretada pel conjunt Los Fronterizos com a solistes, juntament amb el Coro de la Cantoría de la Basílica del Socorro i amb Julio Robles al charango En aquesta peça podia apreciar-se un nou…

Impressionat per les obres de Le Lorrain i Thomas Girtin, anà a Londres, on estudià o copià obres dels grans mestres, sobretot Ruysdael i Girtin Deixeble de la Royal Academy, el 1802 hi exposà una obra per primera vegada Coneguda la seva pintura a París gràcies a Théodore Géricault, aconseguí un gran èxit al Salon de París del 1824, amb el Carro del fenc i dos paisatges més Tanmateix, bona part de la crítica parisenca no l’acceptà Féu esbossos de paisatges anglesos, que després elaborava al seu estudi El separava de Turner —l’altre gran paisatgista anglès de l’època— la seva manca de misteri…

Després de rebre una notable formació cultural es dedicà d’una manera decidida a la pintura El seu primer mestre fou Nöel Jouvenet, però qui influí decisivament en la seva vocació fou Quentin Varin L’any 1612 Poussin es traslladà a París, on treballà als tallers de Georges Lallemand, Ferdinand Elle i Alexandre Courtois Aquest darrer li permeté l’accés a les colleccions de la corona, on descobrí Rafael Després de dos intents d’arribar a Roma, l’any 1621 s’installà a París, on collaborà amb Philippe de Champaigne Finalment, l’any 1624, arribà a Roma, on romangué bastants anys Els primers…

Vida Segons explica la seva Vida , era fill d’un comerciant de Tolosa S’enamorà d’una rica dama burgesa i, a causa de la gelosia del marit, hagué d’abandonar Occitània i refugiar-se a Catalunya, on fou acollit pel trobador Guillem de Berguedà, que el convertí en el seu joglar Amb ell viatjà a Castella i treballà a la cort d’Alfons VIII, a qui dedicà tres de les seves cançons Després de la mort de Guillem de Berguedà entre el 1192 i el 1196 degué romandre a Catalunya durant un cert temps i sembla que fou llavors que entrà en relació amb la cort de Pere I de Catalunya i II d’Aragó, el qual…

Vida Inicià els estudis musicals amb un oncle seu Més tard fou deixeble del mestre de capella de la catedral de València J Pons i també de F Cabo A divuit anys fou nomenat organista a l’església de Sant Tomàs de València Després passà a exercir el mateix càrrec a Villena, que abandonà per la plaça d’organista a la seu valenciana Hom el considerà un dels darrers representants de l’escola clàssica castellana d’orgue S’ha dit que el mateix F Liszt, en una estada que feu a València el 1845, quedà impressionat en sentir-lo improvisar Com a compositor, es dedicà sobretot a la música religiosa i fou…