Resultats de la cerca

A l’edat de quatre anys anà a viure a Jerusalem amb la seva família Ordenat rabí el 1940, fou jutge en un tribunal religiós, ocupació que continuà el 1947 en traslladar-se al Caire, on regentà també una yeixivà escola rabínica El 1950, dos anys després de la fundació de l’Estat d’Israel, retornà al seu país Fou elegit rabí principal de Tel-Aviv i, el 1973, dels sefardites d’Israel, fins el 1983 Gràcies al seu carisma i al seu gran coneixement de la Torà, aglutinà el sentiment d’identitat sefardita enfront els asquenazites, predominants entre els sectors dirigents els primers anys…

Fundada el 1950, tingué un paper cabdal en el manteniment de la cultura gallega de la postguerra, i aglutinà gran part del galleguisme  cultural i polític durant el franquisme En foren destacats impulsors Ramón Otero Pedrayo  que en fou president fins el 1976, Ramon Piñeiro i Francisco Fernández del Riego El 1951 aparegué el primer número de la revista literària  Cadernos Grial que, prohibida poc després, no fou autoritzada fins el 1963 a partir d’aleshores amb el nom de Grial L’editorial tingué un paper central en la creació de les fundacions culturals Penzol 1963, Otero…

Aglutinà, entre el 1977 i el 1979, les reivindicacions d’una amnistia total, que també havia d’incloure els presos comuns, que s’autodenominaven reus socials , en considerar que eren víctimes de l’estructura social imperant així com una reforma del règim penal i penitenciari heretat del franquisme El seu origen se situa al penal de Carabanchel Madrid a principi del 1977, des d’on la protesta s’irradià a altres presons, inclosa la Model de Barcelona La seva gran acció de força fou l’amotinament al terrat de la presó de Carabanchel el 18 de juliol del 1977 Les insuficiències…

Aglutinà la secció religiosa de la Unió Catalanista, l’Acadèmia de la Llengua Catalana de la congregació mariana dels jesuïtes i una part del Cercle Artístic de Sant Lluc, per tal d’enfortir la vida cristiana dels associats i de contribuir a la reconstrucció, espiritual i temporal, de Catalunya L’entitat respon molt a les idees i a les activitats de Josep Torras i Bages per a ella redactà la visita espiritual a la Mare de Déu de Montserrat, pregària i ideari alhora La Lliga promogué el moviment litúrgic, el cant gregorià i l’escoltisme confessional Després del trencament del…

Figura màxima de la poesia portuguesa del s XIX Estudiant a Coïmbra, capitanejà el moviment contra el Romanticisme institucionalitzat representat per A F de Castilho Fou un dels polemistes, juntament amb Eça de Queirós i Teófilo Braga, de l’anomenada “Qüestió de Coïmbra”, que aglutinà aquesta reacció en nom d’uns ideals influïts per Hegel, Michelet, Proudhon i Comte Els assaigs Bom senso e Bom gosto 1865 i A dignidade das letras e as Literaturas oficiais 1865 centren aquesta polèmica Fou un dels organitzadors de les Conferències del Casino de Lisboa 1871, d’on nasqué el Partido…

Fou promogut per Joaquim Romaguera i organitzat pel Cineclub Associació Bonanova sota la responsabilitat d’Oriol Bassa, entre el 21 de febrer i el 30 de maig de 1967 El quadre de professors el formaren principalment Miquel Porter Història del cinema introducció i període mut i José Luis Guarner Historia del cine de la postguerra hasta hoy també impartiren lliçons Pere Ignasi Fages, Romà Gubern, Pere Balañà i Bonvehí, Alfons Garcia i Seguí, Jordi Torras, Joan Francesc de Lasa, Arnau Olivar i Enric Ripoll i Freixes Parallelament, es realitzaren tot un seguit de projeccions presentades per…

Llicenciat en dret a Barcelona, fou diputat provincial pel Partit Liberal Dinàstic 1888-93 Cacic i patrici alhora, convertí Terrassa en un feu on sortia com a diputat a corts, càrrec que anà ostentant, bé que el 1906, amb motiu de la Solidaritat Catalana, pel seu anticatalanisme, decidí de no presentar-se Monàrquic independent, aglutinà un nucli d’addictes i d’electors conservadors, reducte contra el qual combateren republicans, catalanistes d’esquerra i també de la Lliga Regionalista Foren particularment sagnants els poemes que li dedicà JCarner, fent-lo, no sempre amb justícia…

Es doctorà en dret el 1916 i aquest any fou elegit diputat a corts per la Seu d’Urgell Dugué la secretaria política de Francesc Cambó  mentre aquest fou ministre de foment El 1921 representà a les corts el districte de Solsona Després d’abandonar la Lliga Regionalista, la Dictadura de Primo de Rivera  el nomenà sotssecretari del ministeri del treball, del comerç i de la indústria 1924 El 1925 n'esdevingué ministre 1925-30 En proclamar-se la Segona República s’exilià voluntàriament, es vinculà a Renovación Española i esdevingué seguidor del feixisme, evolució que plasmà en  la seva obra La…

Fou campió universitari de Catalunya d’handbol d’onze 1946-49 i de set 1950-52, i també d’Espanya d’onze 1947, 1948 En atletisme fou campió de Catalunya universitari 1949 en 400 m llisos Fou director mèdic de la delegació espanyola als Jocs Olímpics de Munic 1972 i membre de la Comissió Mèdica del Comitè Organitzador dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 Instrumentà la medicina de l’esport en l’àmbit de Catalunya i de l’Estat Fou director del Centre de Medicina de l’Esport de la Residència Blume 1962-73, on aglutinà una generació de metges que impulsaren de manera definitiva la…

Promogut per Ramon Casas, Santiago Rusiñol i Miquel Utrillo, les despeses anaven a càrrec del mateix Casas, del drapaire enriquit Maties Ardèniz i de Manuel Girona Fou regit per Pere Romeu Installat a la medievalitzant casa Martí de Josep Puig i Cadafalch, prengué com a model cabarets parisencs com el Chat Noir S'hi feren sessions de titelles a càrrec de Julià i Juli Pi, ombres xineses, informals vetllades musicals a càrrec de Granados, Malats, Albéniz, Darío de Regoyos —que era un bon guitarrista amateur— , Manuel Llobet, etc, lectures poètiques i sobretot exposicions d’art de Regoyos,…