Resultats de la cerca

Té una longitud de prop de 9 km entre el riu d’Algar 7 km des del coll de Bèrnia , depressió de 827 m alt, per on passa el camí de Callosa d’en Sarrià a Xaló, que la uneix a la serra del Ferrer i el barranc del Mascarat, tall de gairebé 300 m de profunditat, dellà el qual segueix amb la mateixa disposició oest-nord-oest — est-sud-est la serra i el morro del Toix 337 m fins a la mar Culmina al puig de Bèrnia 1 128 m La serra és constituïda per un afuat anticlinal de base oligocènica que suporta, al flanc meridional, una massa correguda cretacicoeocènica, tot complicat per falles entrecreuades…

Des dels pendissos del puig Campana se succeeixen serres, ondulacions i pla, amb afloraments cretacis i eocènics El bloc de serra Gelada 432 m és un flanc d’anticlinal, mig enfonsat en la mar, que té als extrems la badia d’Altea i la badia de Benidorm La cara que mira a la mar —penyes d’Arabí— és una sèrie contínua de falles que l’ illot de Benidorm situat a 3 milles de la costa, enfront del centre de la badia del mateix nom prolonga al sud-oest La població, que passà més d’un segle d’estancament o de decadència demogràfica, registrà un màxim al final del segle XIX, abans de les…

La serra de Bèrnia vista des de la Lloma Vaquer o Pa de Dacsa Ernest Costa La serra de Bernia 12, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic La serra de Bèrnia és una imposant serralada que separa les depressions de Calp i Benissa, al nord, i la Foia d’Altea, al sud, actuant com a frontera natural entre les comarques de la Marina Alta i la Marina Baixa Es tracta d’una alineació muntanyosa orientada d’est a oest, amb vessants abruptes que culminen en una colpidora cinglera El pic de Bèrnia, amb 1129 m, representa la cota màxima de la serra A partir del seu extrem…

Estudià ciències polítiques i lleis a la Universidad Complutense, on es llicencià en dret l’any 1953 El 1958 fundà l’editorial Santillana, llavor d’un grup editorial que acollia els segells editorials Taurus, Alfaguara, Altea, Mangold i Aguilar, entre d’altres, amb presència a diversos països de l’àrea llatinoamericana El 1973 s’incorporà al grup fundacional del diari El Pais com a conseller delegat i passà a ocupar-ne la presidència el 1984 Aquest mateix any creà el grup periodístic i editor d’aquest diari Promotora de Informaciones, SA, que també presidí El 1985 entrà en el món…

Fou procurador del Ràfol de l’Almunia Encoratjat pel rector, plantejà jurídicament la injustícia de certes peites i imposicions senyorials, però el lloctinent, marquès del Castel Rodrigo, denegà les propostes i féu empresonar quaranta-dues persones Garcia i dos més dirigiren aleshores un memorial a Carles II en representació de trenta-cinc llocs de senyoria, mentre que el malestar creixent culminà amb l’empresonament de quatre llauradors per part del batlle de Gandia, fet que desembocà en la formació d’un exèrcit agermanat i el nomenament de Garcia com a síndic, per tal d’alliberar els presos…

Extrem esquerre de gran capacitat defensiva, s’inicià en les categories inferiors de l’Handbol Palautordera i feu els primers passos com a professional al BM Granollers, club en què jugà fins el 1995, any que participà en la consecució de la Copa EHF En categories inferiors fou campió d’Europa juvenil amb la selecció espanyola 1994 i campió d’Espanya júnior amb el Granollers Passà després al Naranco d’Oviedo 1995-96, el Teucro 1996-97, l’Altea 1997-99, el BM Valladolid 1999-2005, el Ciudad Real 2005-11 –on formà part d’un dels millors equips europeus del moment–, l’Atlético de…