Resultats de la cerca
Es mostren 957 resultats
inversió de reactivitat
Química
Operació sintètica consistent en la modificació reversible d’un grup funcional per tal que el compost resultant presenti, en un o més àtoms de carboni, una reactivitat oposada a la del compost original.
Això permet la realització de reaccions altrament impossibles i, finalment, la regeneració del grup funcional de partida Aquesta tècnica fou introduïda de forma sistemàtica per DSeebach l’any 1969 i gaudeix de gran aplicació en el camp de la síntesi orgànica Una de les seves aplicacions més clàssiques és la generació d' anions acil , en contra de la reactivitat natural dels grups carbonil, que hom pot aconseguir, entre d’altres mètodes mitjançant l’ús de 1,3-ditians Els processos d’inversió de reactivitat del grup carbonil són comuns en bioquímica, essent realitzats pel coenzim…
Modern Jazz Quartet
Música
Grup de jazz nord-americà fundat l’any 1951 i compost per John Lewis (piano i director), Milt Jackson (vibràfon), Percy Heath (baix) i Kenny Clarke, inicialment, i Connie Kay a partir del 1955 (bateria).
El grup començà a actuar regularment l’any 1954 i gràcies a les gires internacionals i als enregistraments adquirí molt aviat una gran reputació L’any 1974 el grup es dissolgué i els seus membres continuaren les seves carreres per separat No obstant això, ocasionalment es reuneixen per participar en petites gires i concerts Considerada una de les petites bandes de jazz més importants de la història, el seu estil podria definir-se com un mostra conservadora de bop , altrament dit cool Destaquen dins del grup la figura de John Lewis com a compositor i director i la de Milt Jackson…
apuntalar
Construcció i obres públiques
Posar puntals a una cosa, sostenir, més o menys provisòriament, per mitjà de puntals, una cosa que, altrament, podria caure.
Hom apuntala una construcció antiga quan hi ha perill de ruïna, una construcció on cal introduir reformes que afecten els elements que suporten pesos, etc En les construccions de formigó armat són fets apuntalaments en espera que el formigó hagi aconseguit la duresa suficient per a resistir l’esforç previst
contemporitzar
Fer les oportunes concessions amb vista a obtenir quelcom d’allò que hom persegueix, i que altrament potser no aconseguiria.
carbonilat metàl·lic
Química
Ió derivat d’un carbonil metàl·lic.
Hom obté anions carbonilat en tractar un carbonil amb hidròxids alcalins o amb bases de Lewis, o en trencar amb sodi l’enllaç metall-metall d’un carboni binuclear Altrament, en tractar amb determinats àcids de Lewis els halurs dels carbonils metàllics, són obtinguts cations carbonilat Són d’interès els anions estables en solució, fàcilment oxidables per l’aire i que, per l’acció dels àcids, són transformats en hidrurs carbonil Reaccionen amb els halurs orgànics i inorgànics i addicionen el radical unit a l’halogen aquesta reacció és important en química preparativa, en particular…
ressonància
Física
Fenomen físic que consisteix en un bescanvi òptim d’energia entre dues variables periòdiques que tenen la mateixa freqüència.
L’origen del nom es troba en els fenòmens acústics, però es presenta en tots els camps de la física Així, de la mateixa manera que un diapasó que ha estat excitat i que, per tant, emet la nota musical que li és característica, pot excitar o, dit altrament, fer ressonar un altre diapasó que es trobi prop d’ell i tingui la mateixa freqüència de vibració, la sintonització d’una emissora de ràdio no és altra cosa que l’acció de fer ressonar l’oscillador de la part receptora amb el de l’emissora, la qual cosa és aconseguida quan aquell té com a freqüència pròpia la de l’oscillador d’…
Gastó I de Foix
Història
Comte de Foix, vescomte de Bearn (Gastó VIII), de Castellbò, Marsan i Gabardà, baró de Castellvell de Rosanes i de Montcada i senyor d’Andorra (1302-15).
Fill del comte Roger Bernat III I de Castellbò i de la vescomtessa Margarida I de Bearn, dels quals heretà els estats, bé que li calgué defensar els seus drets a la successió de Bearn davant les pretensions dels comtes d’Armanyac, ajudat per Jaume II de Catalunya-Aragó, el qual, altrament, s’oposà a les seves aspiracions al comtat d’Urgell i al vescomtat d’Àger Morí quan retornava de la campanya de Flandes 1315, on havia acompanyat el rei Lluís X de França, i deixà els seus dominis ultrapirinencs i Andorra a l’hereu, Gastó II de Foix, i els dominis catalans Castellbò-Montcada al…
Gastó VII de Bearn
Història
Vescomte montcadí de Bearn, d’Oloron, de Gabardà (1229-90), de Brulhès i de Marsan i comte en part de Bigorra.
Fill de Guillem II i de Garsenda de Provença, és el darrer dels vescomtes bearnesos de nissaga catalana Cap del partit castellà a Gascunya, visità Alfons X a Sevilla 1253, que li encarregà d’expulsar-ne els anglesos Arribà fins a Bordeus, però fou repellit per les forces d’Enric III d’Anglaterra Intervingué en les lluites entre França i Anglaterra i, fet presoner pel comte de Leicester 1251, fou conduït a aquest darrer país, però poc després fou alliberat Altrament, es mantingué neutral en la gran contesa francocatalana durant el regnat de Pere II el Gran i dels seus immediats…
Vicent Escrivà i Peiró
Literatura catalana
Narrador i historiador de la literatura.
Fou professor de la Universitat de València, especialista en l’obra narrativa d’Enric Valor, i orientà la seva investigació cap a la teoria i la crítica literàries La seva trajectòria creadora s’emmarca en l’àmbit de la narrativa infantil i juvenil, amb títols com ara Narracions de Macolim 1986, Boku 1988, Viatge contra l’horitzó 1988 i Història de Vilafartera 1997, entre d’altres Publicà, a més, el recull de poemes Paradís d’enlloc 1986 Altrament, collaborà en diaris i revistes com Serra d’Or , Lletra de Canvi , Cairell i l’ Avui , entre d’altres Com a historiador tingué cura…
art asteca
Chac mool asteca, en el qual s’aprecien les restes de la policromia original
© Corel Professional Photos
Art
Art desenvolupat i difós pels asteques.
Els asteques assimilaren les tradicions i els estils dels pobles veïns, especialment els tolteques i els mixteques, i després d’haver-los marcat amb una empremta pròpia, els difongueren gràcies a llurs expedicions guerreres i comercials Són conservades poques restes de l’arquitectura asteca els palaus i els temples, descrits pels cronistes castellans, foren destruïts pels mateixos conqueridors Els temples teocallis eren formats per piràmides truncades i escalonades, de base quadrangular, a la plataforma dels quals hi havia un petit habitacle per al déu i davant el qual hom celebrava les…