Resultats de la cerca
Es mostren 1840 resultats
Garcia II de Castella
Història
Comte de Castella (1026-29), fill hereu del comte Sanç Garcia.
Estigué sota la tutela del seu cunyat el rei Sanç III de Pamplona, marit de la seva germana gran Fou assassinat quan anava a Oviedo a casar-se amb Sança, germana de Beremund III de Lleó, que havia acordat de proclamar-los reis de Castella
Sant Martí del Corb

Sant Martí del Corb
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Església
Església del municipi de les Preses (Garrotxa), als vessants de la serra del Corb, al sector encinglerat dit serra de Marboleny.
És un petit edifici, amb un porxo i campanar d’espadanya, situat prop d’una font, on se celebren alguns aplecs i s’anava en processó des de les Preses en temps de secada Havia estat del terme de la parròquia de Sant Miquel del Corb
cantor
Música
A l’església reformada alemanya, persona a qui competeix la responsabilitat de la part musical dels oficis religiosos, generalment la interpretació a l’orgue i la direcció del cor.
En llocs petits, antigament, aquesta responsabilitat anava aparellada a la de mestre d’escola A les escoles protestants s XVI era professor de música i figurava com a segon del director A l’Església Catòlica, la persona que excerceix aquest càrrec rep el nom de cabiscol
Pere
Història
Militar
Cabdill militar romà que resistí els atacs d’Alaric II, rei dels visigots, contra Tortosa.
Ocupada la ciutat per l’exèrcit reial, Pere fou decapitat el 506 el seu cap fou tramès a Saragossa com a escarment És possible que Pere dirigís la resistència catòlica contra el rei arià que anava expandint els dominis visigòtics per la regió catalana de l’Ebre
Santa Digna (Vilafranca del Penedès)
Art romànic
És documentada per primera vegada el 978 en una donació que fan Sunifred i Ermengod, prop de la muralla d’Olèrdola Al segle X és esmentada altres vegades Especialment remarcable és la de l’any 992, en la consagració de l’església de Sant Miquel d’Olèrdola A partir d’aquesta data es troba repetidament documentada fins al segle XVII Així, apareix en una permuta de l’any 1001, en la carta de poblament del castell d’Olèrdola de l’any 1108 i en molts d’altres documents No se’n sap exactament l’emplaçament, però devia situar-se al sector on ara hi ha el molí d’en Rovira, a la zona meridional de l’…
bastarna
Història
Individu d’un poble germànic, provinent d’Escandinàvia.
Els bastarnes foren un dels primers pobles germànics que emigraren cap al sud-est Al s II aC dominaven un territori que anava de l’Alt Vístula al Baix Danubi, en contacte amb els sàrmates i els roxolans L’emperador Probe establí 100 000 bastarnes a la Tràcia s III
el Miracle
Santuari
Santuari del municipi d’Alboraia (Horta del Nord), situat a la dreta de la desembocadura del barranc de Carraixet a la mar.
La tradició hi situa el dit Miracle dels Peixets, abans del 1348, quan uns peixos tragueren de l’aigua del barranc unes hòsties que l’hi havien caigut al rector del poble quan anava a viaticar un malalt a Almàssera, lloc que, com a resultat, obtingué el 1352 vicaria pròpia
donatiu
Història
A la corona catalanoaragonesa, quantitat que la cort votava per a subvencionar el rei o cobrir càrregues públiques.
Era fixada un cop s’havia arribat a un acord sobre totes les qüestions pendents tractades a la cort Per a l’aprovació era necessària la majoria de vots L’exacció i l’administració dels imposts necessaris per a pagar el donatiu anava a càrrec de la diputació o generalitat corresponent
tractat de Verdun
Història
Acord signat a Verdun, al mes d’agost de l’any 843, entre els fills de Lluís I el Piadós, que resolgué els conflictes provocats pel repartiment de l’imperi.
Lotari aconseguí el títol imperial, el N d’Itàlia i una franja central que anava de la mar del Nord a la Mediterrània Carles el Calb obtingué França a l’W del Mosa, el Saona i les Cevenes A Lluís el Germànic li correspongué la zona oriental de l’imperi Germània
bene valete
Història
Salutació final epistolar d’origen romà ( vale
o valete
, ‘estigueu bo’ o ‘estigueu bons’) que passa al bene valiat
merovingi (senyal reial d’expedició de documents i de convalidació) i arriba finalment al bene valete
pontifici, que té valor de subscripció.
Apareix amb Pasqual I 819 Era escrit en lletres uncials o capitals, en dues ratlles, i anava precedit, o seguit d’una creu Quan s’escrivia tot seguit, sovint era autògraf del papa Sota Lleó IX 1049 es convertí en un monograma Hom el troba per última vegada sota Urbà V s XIV