Resultats de la cerca

Continuà la lluita contra la Jònia i sotmeté Efes i les illes En tota l’antiguitat fou proverbial la seva riquesa són famoses les seves monedes Fora del xoc amb les ciutats jònies, el filohellenisme de Cressus era total L’oracle de Delfos li garantí que si atacava els perses destruiria un gran imperi entrà, doncs, en territori persa, però fou vençut per Cir el Gran 547 aC, que s’apoderà de tot el regne de Lídia

Esmentat ja el 948, pertangué al llinatge dels Rocabertí s XI En les lluites de Ponç II d’Empúries i Ramon Berenguer IV de Barcelona, aquest se n'apoderà 1138, i sembla que el féu enderrocar Fou construït de nou al mateix s XII i tingué un paper important en la batalla del coll de Panissars 1285 L’església del castell era dedicada a sant Romà Prop seu hi ha el santuari de Santa Llúcia, abans església parroquial de Sant Miquel de Solans

Assassinà el seu germà gran, Ramā Gupta, s’apoderà del tron i es casà amb la seva muller Dilatà el seu imperi conquerint el regne Śaka ~388, i s’establí a la seva capital, Ujjain, cruïlla de races i cultures Per mitjà d’aliances matrimonials assegurà l’imperi Assolí la fama d’emperador estimat dels seus vassalls, imparcial i clement, i de bon administrador De fet, sovint ha estat identificat amb el llegendari Vikramāditya, espècie de Salomó de l’Índia

El 1319 fou conquerida per Alfons Frederic d’Aragó, primer comte de Salona, i vinculada als seus dominis, en el ducat d’Atenes El 1356 se n'apoderà Ermengol de Novelles, que intentà una rebellió que frustrà Jaume Frederic d'Aragó El seu fill Lluís Frederic d'Aragó l’heretà juntament amb les seves altres possessions, perdudes el 1388 per la seva vídua, Helena Cantacuzè L’historiador grec GKolias localitzà 1933 l’emplaçament de la fortalesa, a mig camí entre Gràvia i l’Esperqueu

Situada a la vora del riu Tinto, és un centre agrícola i ramader Ciutat romana, fou cap de bisbat en època visigoda fou conquerida per ‘Abd al-'Azīz ibn Mūsà ibn Nuṣayr 713, i des del 1023 constituí un regne de taifa independent, que fou annexat a Sevilla 1051 Conquerida pels almohades 1150 i pels benimerins 1224, formà una nova taifa, fins que el 1261 Alfons X de Castella se n'apoderà, després de nou mesos de setge Passà posteriorment al llinatge dels Guzmán

El principat s’estenia al llarg d’uns 200 km de costa, del nord d’Alexandreta al sud de Bâniyâs al sud-est incloïa Apamea i Maaret en Naamân i, a certa distància d’Alep, atenyia els límits del comtat d’Edesa Independent de dret, acceptà el vassallatge envers Bizanci Saladí mort el 1193 s’apoderà de la major part del territori Baybars posà fi a la seva existència en apoderar-se de la ciutat d’Antioquia el 1268, en temps de Boemon VI

Serví a Betxuanalàndia 1884-85 i a Zululàndia 1888, i lluità contra els bòers 1899 Participà en la Primera Guerra Mundial, de primer a França 1915-17 i després a Palestina com a comandant de les forces expedicionàries egípcies S'apoderà de Běer Sheva’ i Gaza, entrà a Jerusalem 1917 i després de la victòria de Megiddo setembre del 1918 aconseguí la capitulació de Turquia armistici de Murdros, octubre del 1918 El 1919 fou nomenat alt comissari per a Egipte, càrrec que ocupà fins el 1925

Durant la primera guerra Carlina lluità a les ordres d’AUrbiztondo més tard actuà a la ratlla d’Aragó i assolí el grau de brigadier dins l’exèrcit regular carlí Durant la guerra dels matiners reprengué les armes Collaborà sovint amb Benet Tristany, amb el qual entrà a Cervera febrer del 1847 i s’apoderà de 90 000 rals de l’administració de rendes Sorpresos a Llanera, pogué fugir mentre el seu gendre, Valeri Roca, i Tristany, capturats, eren afusellats, però, refugiat en una masia i malalt, fou capturat i assassinat

Fill d’Enric de Saxònia Fins a la batalla de Muhlberg maig del 1547 lluità al costat de Carles V, per tal d’aconseguir l’electorat juny del 1547, però després s’uní a la lliga de Königsberg 1550 i signà, juntament amb els prínceps protestants, el tractat de Chambord, el 1552, amb Enric II de França, desvinculant-se de Carles V S'apoderà del pas d’Ehrenberg i provocà la fugida d’Innsbruck de l’emperador pel maig d’aquell mateix any, i el mes següent signà amb l’emperador la dieta de Passau

Fill d’Eric de Suècia i Ingeborg de Noruega, succeí el seu avi matern Haakon V, de primer sota la regència de la seva mare, i després, de l’aristocràcia S'apoderà d’Escània i Halland, que foren recuperades després per Dinamarca El 1343 designà rei de Noruega el seu fill Haakon VI A Suècia, després de la revolta del seu fill Eric 1356-59 i de regnar de nou associat amb Haakon VI Haakon II, hagué d’abdicar en el seu net, el duc Albert de Mecklenburg 1364