Resultats de la cerca

De petit aprengué de tocar l’arpa celta antiga, i a 11 anys actuà a l’Olympia de París S'interessà per la música tradicional celta i la féu conèixer amb els instruments genuïns Amb la seva tasca de reivindicació popular, desvetllà el sentiment d’identitat del poble bretó i s’identificà amb tota la cultura cèltica A partir del 1970 actuà amb un conjunt instrumental en el qual combinava els instruments antics —i l’arpa celta— amb instruments propis de la música rock , fórmula que el féu molt popular entre el jovent de tot el món Ha enregistrat diversos discs

Aprengué l’ofici de la forja i de l’orfebreria al taller del seu pare i freqüentà l’Escola de Belles Arts i el taller de Rossend Nobas Dirigí l’estudi de decoració del moblista Francesc Vidal, on fou mestre de Gaspar Homar i de Lluïsa Vidal El 1900 anà a París amb el seu germà, i, malalt, tornà a Barcelona el 1906 i exposà a la Sala Parés Deixà una gran quantitat de dibuixos amb escenes de camp i de ciutat, personatges i autoretrats, d’una gran espontaneïtat, parallel personal a l’art dels nabís

Fill i deixeble de Lluís Garcia i Falgàs, aprengué també amb el seu oncle Pasqual Capuz Es formà a Llotja, a Barcelona, i el 1949 visità París, Suïssa i Itàlia Exposà a París 1949 i diverses vegades a Barcelona És representat al Museu d’Art Modern de Barcelona i en diverses colleccions del país i dels EUA Colúmbia, Boston, San Francisco i Filadèlfia El Museu de Manises i el Nacional de Ceràmica de València tenen sales monogràfiques dedicades a ell Els seus retrats, realistes i acadèmics, però d’una notable personalitat, es beneficien d’una sòlida construcció i d’una acusada…

Atret, en principi, per la pintura, fou deixeble de Josep Berga i Boix, a Olot, i de l’escola de Llotja, a Barcelona Vers el 1890 anà a París, on esdevingué escultor i ajudant de Maillol, el seu veritable mestre, amb qui aprengué també l’aquarella El 1929 participà en la decoració escultòrica del recinte de l’Exposició Internacional de Barcelona Arran de la Segona Guerra Mundial s’establí definitivament a Olot Dins un estil derivat de Maillol, excellí en figuretes de terra cuita, d’un mediterranisme fi i elegant que el relaciona formalment amb el Noucentisme

Aprengué l’ofici a l’inici de la dècada de 1940 a l’estudi fotogràfic de la família Pérez de Rozas a Barcelona A partir del 1942 feu fotografies pel setmanari Destino , i durant els anys cinquanta collaborà en El Diari de Barcelona, Vida Deportiva , la revista Barça, RB Revista Barcelonista i d’altres El 1954, amb Carlos Pérez de Rozas i Ramon Dimas, creà un equip de filmació per a oferir notícies esportives a Televisió Espanyola, on treballà com a filmador i fou director de TVE a Catalunya 1981 Posteriorment fou conseller de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió

Aprengué l’ofici amb Rex Ingram i realitzà el seu primer llargmetratge, COD , el 1932 Posteriorment dirigiria The Edge of the World 1937 o The Thief of Bagdad 1940, però donaria els seus millors fruits creatius a partir de l’associació professional que establí amb Emeric Pressburger en títols com The Life and Death of Coronel Blimp 1943, A Matter of Life and Death 1946, Black Narcissus 1947, The Red Shoes 1948, Gone to Earth 1950, The Tales of Hoffmann 1951 o Peeping Tom 1960 El 1975 publicà la novella The Waiting Game i el 1982 rebé el Lleó d’Or de Venècia al conjunt de la seva…

Escrigué un comentari als sis primers llibres de l' Aritmètica de Diofant i també un tractat sobre les Còniques d' Apolloni El seu pare fou Teó d'Alexandria , prestigiós matemàtic i astrònom, del qual aprengué els descobriments astronòmics de Ptolemeu Es preocupà d’editar l' Almagest , l’obra més important d’aquest insigne astrònom grec Fou una defensora indiscutible de la filosofia neoplatònica i s’oposà a la implantació del cristianisme al Museu d’Alexandria, del qual fou el darrer director Morí assassinada al carrer en mans de cristians fanàtics en veure que no volia…

Descendent d’una família d’illusionistes d’origen holandès coneguts des del sXVII, aprengué l’ofici del seu pare Theodore Bamberg Okito 1875-1963 Després d’actuar amb ombres xineses pels EUA, Europa i l’Amèrica del Sud, estrenà el primer espectacle propi el 1929 al Teatre San Martín de Buenos Aires, i la seva combinació de números d’humor i illusionisme el projectaren internacionalment Actuà a Barcelona dos cops, a l’inici de la dècada de 1930, i participaren en el seu espectacle altres mags importants del moment, com el català Roden Als anys quaranta realitzà sis pellícules a…

Músic instrumentista de l’escola montserratina Ingressà de noi a l’Escolania de Montserrat i aviat fou molt apreciat pel seu talent musical Probablement fou deixeble del pare Cererols al voltant dels anys 1658-64 Com ell, aprengué, seguint el costum de l’època, diversos instruments, especialment el violí, l’arpa i el baixó Després d’entrar al monestir, on rebé l’hàbit l’1 de febrer de 1664, aconseguí un gran prestigi amb el baixó, a més de millorar el cant de la capella Exercí de sagristà major, fou vicari de la vila d’Olesa de Montserrat i governador de les baronies del monestir

Filla de ballarins, aprengué primerament amb la seva mare, i més tard fou deixebla d’A Vaganova El 1928 ingressà a la companyia Mariinskij anomenat Ballet Kirov en 1935-91 Pel seu temperament, líric i expressiu, fou una intèrpret idònia del ballet romàntic Actuà en les principals companyies i teatres de ballet de l’URSS, i des del 1944 fou membre estable del teatre Bolšoj de Moscou, on restà amb càrrecs docents després de retirar-se el 1961 Actuà en els principals teatres europeus En possessió del premi Stalin diverses vegades i del premi Lenin, fou declarada artista del poble el…