Resultats de la cerca

Àrea de nidificació de l’hortolà Emberiza hortulana als Països Catalans Carto-tec, original dels autors Als Països Catalans l’hortolà és un ocell estival que nia d’una forma molt localitzada a la Catalunya Nord, a la resta del Principat i al País Valencià A Andorra només es coneixen unes poques observacions, però és possible la seva reproducció, i a les Balears tan sols és un migrador rar Els primers hortolans arriben a les nostres terres a mitjan abril, i les dades d’ocells migradors es perllonguen fins als primers dies de maig És interessant esmentar que la migració d’aquesta espècie és…

Creix especialment en alzinars

És pròpia de brolles litorals, especialment en terrenys sorrencs silicis

Oriünda de l’Extrem Orient, és molt comuna en jardins i tests

Té propietats estomacals semblants a les de la camamilla Creix en costers i llocs pedregosos secs, preferentment sobre calcària

Situació Hom troba els vestigis molt destruïts d’una edificació al paratge de la Farella, que és un ampli replà elevat i dominant, sobretot vers llevant i migdia, que és a llevant del coll de l’Alzeda o del Fitor, més amunt del pla de les Gates, als contraforts orientals del puig Alt que davallen vers el litoral de la badia de Monjoi Mapa 259M781 Situació 31TEG172791 Per arribar-hi, la ruta más fàcil es pot fer agafant la carretera de Roses a Montjoi, de la qual, prop del mas Marès, surt, vers tramuntana, una pista de terra que puja cap a la base militar del Pení Cal seguir-la…

Planta de tramussera valenciana en flor Albert Navarro La tramussera valenciana Lupinus mariae-josephae és una de les espècies de descripció més recent als Països Catalans, i la seua troballa enllaça tot un seguit d’anècdotes inhabituals en la botànica moderna, acostumada al metodisme científic L’any 1977, un caçador del marquesat de Llombai va observar que les perdius comunes eren atretes per la llavor d’una tramussera salvatge que creixia als matollars secs dels Castellars, paratge del terme de Montserrat Ribera Alta Tot i recollir prou llavors i d’intentar-ne repetides vegades el conreu…

Morfologia La serp de ferradura Coluber hippocrepis , de dimensions mitjanes, presenta al cap el dibuix en ferradura que li dona nom i grans marques fosques dorsals, que en fan un dels ofidis més bonics Lluís Solé La serp de ferradura és un animal esvelt que arriba als 150 cm de longitud El seu cap és ben diferenciat i els ulls són grossos, de pupilla rodona Una característica definitòria d’aquesta espècie és la presència d’una filera d’escates petites entre les escates supralabials i l’ull La folidosi presenta una o dues escates preoculars, dues de postoculars, dues de temporals, nou de…

És endèmica de les Illes Balears