Resultats de la cerca
Es mostren 160 resultats
Hortolà
Àrea de nidificació de l’hortolà Emberiza hortulana als Països Catalans Carto-tec, original dels autors Als Països Catalans l’hortolà és un ocell estival que nia d’una forma molt localitzada a la Catalunya Nord, a la resta del Principat i al País Valencià A Andorra només es coneixen unes poques observacions, però és possible la seva reproducció, i a les Balears tan sols és un migrador rar Els primers hortolans arriben a les nostres terres a mitjan abril, i les dades d’ocells migradors es perllonguen fins als primers dies de maig És interessant esmentar que la migració d’aquesta espècie és…
galzeran

Galzeran
Luis Nunes Alberto (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Jardineria
Planta arbustiva, de la família de les liliàcies, de 30 a 80 cm d’alçària, amb fil·locladis ovals punxeguts, amb flors trímeres menudes i amb baies rodones i vermelles.
Creix especialment en alzinars
estepa d’arenal

Estepa d’arenal
Gertjan van Noord (CC BY-ND 2.0)
Botànica
Planta arbustiva, de la família de les cistàcies, de 40 a 60 cm d’alçària, de fulles oposades, tomentoses i estretament oblongues, de flors grogues i de fruits capsulars.
És pròpia de brolles litorals, especialment en terrenys sorrencs silicis
hortènsia

Hortènsia
© C.I.C Moià
Botànica
Jardineria
Planta arbustiva, de la família de les saxifragàcies, de 80 a 150 cm d’alçària, de fulles oposades, ovals i serrades i de flors rosades o blavoses, en corimbe.
Oriünda de l’Extrem Orient, és molt comuna en jardins i tests
espernallac

Espernallac
© Fototeca.cat
Botànica
Planta arbustiva, de la família de les compostes, de 20 a 60 cm d’alçària, tomentosa, d’olor forta, amb fulles linears pinnatífides i amb capítols solitaris de color groc.
Té propietats estomacals semblants a les de la camamilla Creix en costers i llocs pedregosos secs, preferentment sobre calcària
esparmània
Botànica
Jardineria
Planta arbustiva, de la família de les filicàcies, de fulles ovades, irregularment dentades, pubescents, flors blanques i fruits en càpsula, que, originària de l’Àfrica meridional, és emprada en jardineria.
Paratge de la Farella (Roses)
Art romànic
Situació Hom troba els vestigis molt destruïts d’una edificació al paratge de la Farella, que és un ampli replà elevat i dominant, sobretot vers llevant i migdia, que és a llevant del coll de l’Alzeda o del Fitor, més amunt del pla de les Gates, als contraforts orientals del puig Alt que davallen vers el litoral de la badia de Monjoi Mapa 259M781 Situació 31TEG172791 Per arribar-hi, la ruta más fàcil es pot fer agafant la carretera de Roses a Montjoi, de la qual, prop del mas Marès, surt, vers tramuntana, una pista de terra que puja cap a la base militar del Pení Cal seguir-la…
La història de la tramussera valenciana
Planta de tramussera valenciana en flor Albert Navarro La tramussera valenciana Lupinus mariae-josephae és una de les espècies de descripció més recent als Països Catalans, i la seua troballa enllaça tot un seguit d’anècdotes inhabituals en la botànica moderna, acostumada al metodisme científic L’any 1977, un caçador del marquesat de Llombai va observar que les perdius comunes eren atretes per la llavor d’una tramussera salvatge que creixia als matollars secs dels Castellars, paratge del terme de Montserrat Ribera Alta Tot i recollir prou llavors i d’intentar-ne repetides vegades el conreu…
Serp de ferradura
Morfologia La serp de ferradura Coluber hippocrepis , de dimensions mitjanes, presenta al cap el dibuix en ferradura que li dona nom i grans marques fosques dorsals, que en fan un dels ofidis més bonics Lluís Solé La serp de ferradura és un animal esvelt que arriba als 150 cm de longitud El seu cap és ben diferenciat i els ulls són grossos, de pupilla rodona Una característica definitòria d’aquesta espècie és la presència d’una filera d’escates petites entre les escates supralabials i l’ull La folidosi presenta una o dues escates preoculars, dues de postoculars, dues de temporals, nou de…
estepa blenera

Estepa blenera
Alwyn Ladell (CC BY-NC-ND 2.0)
Botànica
Planta arbustiva, de la família de les labiades, de fins a 150 cm d’alçària, de fulles lanceolades, cordades o truncades a la base, coriàcies i crenades, i de flors normalment purpúries.
És endèmica de les Illes Balears