Àrea de nidificació de l’hortolà (Emberiza hortulana) als Països Catalans.
Carto-tec, original dels autors.
Als Països Catalans l’hortolà és un ocell estival que nia d’una forma molt localitzada a la Catalunya Nord, a la resta del Principat i al País Valencià. A Andorra només es coneixen unes poques observacions, però és possible la seva reproducció, i a les Balears tan sols és un migrador rar.
Els primers hortolans arriben a les nostres terres a mitjan abril, i les dades d’ocells migradors es perllonguen fins als primers dies de maig. És interessant esmentar que la migració d’aquesta espècie és molt sincrònica i la majoria dels hortolans arriben concentrats en pocs dies. La cria s’inicia la segona quinzena de maig, i aleshores els mascles d’aquesta espècie es fan molt evidents mentre emeten contínuament el seu monòton i característic cant. Al Penedès s’ha trobat alguna posta molt primerenca els primers dies de maig, però la major part de la població cria durant la segona meitat de maig i el juny, i els darrers nius amb ous es troben els primers dies de juliol. És, però, de suposar que aquestes dades de fenologia de la cria obtingudes en la terra baixa mediterrània no responguin exactament a les de la població que cria a la muntanya mitjana, molt més freda, i on les postes deuen retardar-se una mica. La migració postnupcial de l’hortolà és difícil de detectar, car els ocells passen molt desapercebuts, per la qual cosa es disposa d’unes poques dades d’ocells migradors corresponents a l’agost, el setembre i l’octubre.
L’hortolà (Emberiza hortulana) recorda prou l’aspecte del gratapalles, del qual és parent pròxim, però se’n diferencia per la manca de màscara facial i per un domini general dels tons marronosos sobre els grogosos.
Albert Montori.
L’hortolà viu a les zones obertes de relleu trencat; generalment ocupa zones amb una abundant vegetació herbàcia o arbustiva baixa i alguns arbres o arbusts més alts, sovint prop de cultius o prats. Es troba tant a les serres mediterrànies seques com a la muntanya mitjana plujosa, on arriba normalment fins als 1300 m d’altitud. Excepcionalment, pot pujar més amunt i, per exemple, a la Catalunya Nord, s’ha trobat una parella criant als 2.000 m.
L’hortolà és un ocell que cria d’una forma molt localitzada una mica pertot arreu, mostrant una distribució molt puntual i irregular. A la Catalunya Nord es considera un ocell comú a la terra baixa i a les serres de poca altitud. A la resta de Catalunya té una distribució molt poc contínua, amb petits nuclis aïllats, i sembla en general més aviat escàs. Finalment, al País Valencià és un ocell encara poc conegut, però sembla molt rar, i la reproducció tan sols s’ha comprovat en alguns punts dels Ports i el Maestrat.
Almenys en les comarques centrals de Catalunya, ha patit una acusada regressió; per exemple al Penedès, el Garraf i Anoia, els darrers 25 anys ha passat d’ésser molt estès i comú a ésser molt rar. Semblantment, sembla haver succeït al País Valencià, on Boscà el considerava abundant al començament de segle, mentre que ara, com anteriorment hem comentat, quasi no hi ha dades de la seva cria.