Resultats de la cerca

La primera, inaugurada per Ricard el Justicier, comte d’Autun, regnà del 877 al 943 la segona, dels robertians i capetians, originà la primera dinastia reial portuguesa i durà del 943 al 1361, quan Borgonya fou incorporada a la corona francesa El 1363 el rei Joan II creà en apanatge el ducat-paria de Borgonya per al seu fill Felip II l’Ardit, el qual inicià la dinastia dels Valois, que durà fins a la mort de Carles I el Temerari 1477 El rei confiscà el ducat a Maria, filla i hereva del darrer duc i muller de Maximilià I d’Àustria Llurs successors els reis d’Espanya continuaren…

El dret canònic distingeix l’excomunió latae sententiae , aplicada pel sol fet de cometre un mancament determinat, previst pels cànons, i l’excomunió ferendae sententiae , que requereix un judici previ L’excomunió fou emprada sovint com a arma política Són famoses, als Països Catalans, les excomunions de Ramon Berenguer I 1056, fetes pel papa a instàncies de l’àvia d’aquell, Ermessenda, i la de Pere el Gran, feta pel papa Martí IV el 1282, després de les Vespres Sicilianes, que fou causa del fallat intent d’invasió de Catalunya per Felip l’Ardit Els bisbes també utilitzaren l’…

Fou estimulat pel papa Martí IV, que concedí privilegis de croada a l’expedició, i que havia desposseït Pere II de Catalunya-Aragó dels seus regnes com a càstig per haver ajudat els sicilians a foragitar la dinastia d’Anjou de llur illa Els regnes catalanoaragonesos foren oferts pel papa 1283 a Carles de Valois, fill del segon matrimoni de Felip III Aquest concentrà les seves forces a Tolosa de Llenguadoc 1284 Jaume II de Mallorca li oferí pas lliure a través del seu regne Pere II, al coll de Panissars maig del 1285, pogué deturar els croats, que, tanmateix, passaren la serra de l’Albera pel…

Després dels seus inicis a Haarlem, passà a Brusselles, on, el 1379, entrà en el gremi de mestres d’obres Des del 1385 treballà a la cartoixa de Champmol Dijon, on es destaquen el conjunt d’estàtues de la portada L’esperit refinat, gairebé amanerat, del gòtic tardà hi desapareix sota un nou concepte de realisme, basat en l’exaltació de la volumetria dels cossos, de la materialitat de les vestimentes, plegades segons un acusat criteri de clarobscur, i de la veritat de les expressions i els gests Sens dubte l’obra més representativa d’aquesta concepció, que s’endinsà ja en el món del…

Així, els seus referents foren els treballs d’altres disciplines elaborats amb aquesta voluntat En els objectius preliminars se citen diverses obres que es prenen com a exemple els diccionaris lingüístics de Pompeu Fabra, Alcover-Moll i Joan Coromines en història de la literatura, l’obra de Riquer-Comas i Molas-Romeu en història de la llengua, el treball de Sanchis i Guarner en geografia, el de Pierre Deffontaines en geofísica, l’obra de JM Pancreda i J Nuet, i en l’àmbit de la natura, el treball de Ramon Folch i Guillèn La primera part, Dels orígens a 1714 , consta de dos volums el primer,…

Membre de la família de mestres de cases i arquitectes Mestres Format a Llotja, fou alumne predilecte d’Antoni Cellers, amb qui collaborà en l’aixecament dels plans del temple romà 1835 Acabà la carrera, a Madrid, el 1841, amb un projecte conservat al Museu Marès El seu estil és plenament eclèctic se serveix tant del gòtic com del clàssic Obtingué el primer accèssit al concurs per a la plaça Reial de Barcelona 1848 amb un ardit projecte amb columnes de ferro fos Feu la primera casa de l’Eixample al mig de la plaça de Catalunya casa Gibert, 1861 i els Camps Elisis al passeig de…

Poc abans del 1220 el seu pare l’envià amb la seva mare a la cort de Jaume I, mentre ell romania al Termenès defensant el territori contra Simó de Montfort en la croada contra els albigesos El seu pare morí en la lluita i perdé tots els seus béns Oliver es trobava a la cort de Jaume I el 1240, quan acompanyà el jove vescomte de Carcassona, Ramon Trencavell III, al fracassat intent de recuperar la ciutat de Carcassona L’any següent acompanyà el comte Ramon de Tolosa a la reconquesta de Rasès, el Menerbès i el Termenès De tornada a Catalunya continuà a la cort de Jaume I fins el 1246, que feu…