Resultats de la cerca
Es mostren 617 resultats
tir per agrupament
Esport
Prova de tir amb arma de foc (fusell, pistola, etc) consistent a reunir a l’entorn d’una referència escollida el major nombre d’impactes d’una provisió de municions donada.
Aquesta prova indica el comportament de l’arma i del tirador per a les verificacions de punteria
antitancs
Militar
Dit de qualsevol mitjà o arma amb capacitat per a destruir, inutilitzar o almenys dificultar l’actuació de tancs i altres vehicles blindats.
Els sistemes passius valls, obstacles, obstruccions, etc són de caràcter secundari davant dels actius, actualment molt diversos i de més gran eficàcia Les mines antitancs clàssiques no tan sols es paren amb màquines automàtiques sinó que són llançades des d’aeronaus o mitjançant coets i, passat un cert temps, es desactiven soles Al costat dels llançacoets portàtils que disparen projectils de càrrega buida , igual que els dels canons sense retrocés, hi ha una àmplia gamma de míssils antitancs els més lleugers, de guiatge per fil filodirigits i disparats per un sol soldat, tenen un abast de…
artilleria
Militar
Arma dels exèrcits de terra que té com a funció missions ofensives, de suport amb foc de les accions de la infanteria, i la defensa antiaèria i de les costes.
L’artilleria no fou constituïda com a arma o cos amb personalitat pròpia fins al s XVII, amb la fundació 1671 a França, per part de Lluís XIV, del primer cos permanent especialitzat Felip V introduí la nova organització a l’exèrcit castellà a partir del 1710 amb la creació del regiment reial d’artilleria
tonfa
Altres esports de combat
Arma originària d’Okinawa consistent en un bastó d’una llargada lleugerament superior a l’avantbraç, amb un mànec perpendicular situat a tres quartes parts de la longitud total del bastó, que s’utilitza en determinades arts marcials.
En alguns països s’utilitza com a arma policial És una denominació provinent del japonès
ballesta
© Fototeca.cat
Història
Arma ofensiva formada per un arc
(de fusta, banya o acer) amb la corda corresponent, col·locat transversalment damunt un mànec o suport de fusta anomenat arbrer
.
Tesant la corda fins a corbar l’arc, bé amb la mà o amb l’ajuda d’un croc, d’una gafa o d’un armatost, adquireix l’energia necessària per a impulsar el projectil cairell, passador, sageta o virató collocat en una canal longitudinal de l’arbrer i subjectat per la nou, una peça de banya o d’acer en forma d’ungla que manté la corda tibant i que hom pot moure per mitjà de la clau Modificant la corda i la nou, hom podia llançar també pedres de poc pes Armar o ballesta del segle XVI © Fototecacat parar la ballesta era l’acte conjunt de tesar la corda i de collocar el projectil a la canal La…
antimíssils
Militar
Dit del míssil o sistema d’arma utilitzat per a la intercepció dels míssils enemics.
Al final de la dècada dels seixanta del s XX, tant els EUA com l’URSS havien posat a punt míssils antimíssils que, generalment mitjançant explosions nuclears, podien destruir ICBM Inter-Continental Ballistic Missile enemics a la darrera fase de la seva trajectòria Aquests sistemes, dits ABM Anti-Ballistic-Missile, el desenvolupament dels quals fou paralitzat el 1972 per acord entre les dues superpotències, disposaven d’exemplars com el Nike-X americà i el Galoix soviètic, que malgrat no ésser capaços de deturar un atac, podien interceptar míssils intercontinentals aïllats Poc després començà…
fletxa
Museo de Almería
Militar
Arma ofensiva que hom llança amb un arc o una ballesta i que consisteix en una tija prima de fusta amb una punta esmolada de ferro en un cap i, a vegades, a l’altre cap, unes aletes de ploma o de metall.
La fletxa ha estat l’arma per excellència dels pobles primitius, i a Europa fou emprada fins al segle XVII Hom n'impregnava, també, la punta amb una matèria verinosa, o combustible, per tal de fer-la més eficaç Darrerament, l’ús de la fletxa resta, de fet, reduït a la pràctica esportiva
metralladora
© Fototeca.cat
Militar
Arma llarga de foc, relativament pesant i totalment automàtica, que pot tirar successivament i ràpidament un gran nombre de projectils.
L’ànima del canó pot ésser del calibre dels fusells militars convencionals o bé arribar fins al de 20 mm, i a partir d’aquest calibre són considerades dins la categoria de canons automàtics Habitualment requereix un equip de dos o tres homes per al maneig l’un transporta l’arma i la dispara i l’altre transporta el trípode i la munició i ajuda a fornir la cinta de projectils o els carregadors La primera metralladora eficaç fou la Gatling, sorgida de les necessitats de la guerra de Secessió nord-americana Tenia de sis a deu canons, disposats de manera que voltessin parallelament…
tir olímpic
ARXIU JOSEP MARIA TRIQUELL
Esports de tir
Esport que consisteix a disparar diverses sèries de trets amb una arma de foc sobre un blanc, mòbil o fix, situat o llançat a determinades distàncies.
Les dues principals modalitats són el tir al plat i el tir de precisió La primera es disputa a l’aire lliure amb escopetes de calibre de 12 mm i cartutxos de plom de 24 g o 28 g El tirador prova de trencar els plats llançats en diferents direccions per una màquina llançaplats o més En són disciplines la fossa olímpica o trap, l’skeet, la doble fossa en què es llancen dos plats simultàniament, la fossa universal i la minifossa El tir de precisió consisteix a encertar un blanc fix o mòbil situat a una distància determinada Consta de les disciplines de carrabina, pistola i arma curta esportiva…
revòlver
© Fototeca
Militar
Arma de foc curta, portàtil i lleugera, que permet d’ésser apuntada i disparada amb una mà sola, proveïda d’un cilindre, susceptible de girar sobre el seu eix, amb diversos allotjaments a manera de diverses recambres per al mateix nombre de cartutxos, capaç d’engegar ininterrompudament tants trets com cartutxos continguin els allotjaments del cilindre.
En el revòlver, els cartutxos són posats als allotjaments d’un a un, i en prémer el gallet amb el dit és disparat el del que és en línia amb el canó i el cilindre gira i posa un nou cartutx en disposició d’ésser disparat en tornar a prémer el gallet Encara que hom pot considerar com a antecedents històrics del revòlver l’arma coneguda al s XVI proveïda de diversos canons que hom feia girar amb la mà i la pistola de roda del s XVII, no fou fins el 1835 que el nord-americà Samuel Colt patentà el primer revòlver, al qual donà nom