Resultats de la cerca

Format a Síria i Atenes, anà a Roma com a monjo, on fou consagrat inesperadament arquebisbe de Canterbury 668 pel papa Vitalià Reformador en els camps de la disciplina, del culte i de la formació eclesiàstica —decisiu per a l’església medieval anglesa—, organitzà les seus sufragànies, n'afegí vuit a les quatre existents i obtingué l’obediència del bisbe de York Wilfrid Hom li atribueix, equivocadament, un Liber penitentialis  La seva festa se celebra el 19 de setembre

Era monjo de Sant Víctor de Marsella La seva activitat com a bisbe fou intensa Al concili de Narbona 1031 o 1032, on es parlà de Sant Martí del Canigó, féu coneixença amb el bisbe Oliba de Vic, sens dubte el promotor d’aquell concili En altres reunions conciliars, com a la de Niça del 1041 on feia costat al cèlebre Odiló, abat de Cluny, Riambau difongué la pau i treva de Déu promoguda ja abans pel seu amic Oliba per mitjà de decrets i de cartes als bisbes italians Tornà a ocupar-se'n en un altre concili narbonès del 1043, on també comparegué Guifré de Narbona, l’arquebisbe simoníac i guerrer…

Durant el seu govern, i com a metropolità de fet dels bisbats catalans, tingué ocasió d’oposar-se a les pretensions de l’abat Cesari de Santa Cecília de Montserrat, que s’havia fet proclamar arquebisbe de Tarragona el 956

Fou cridat, a causa del seu prestigi, a la cort de Carlemany, de la qual fou bibliotecari Fou deixeble d’Alcuí de York El 798, quan només era arquebisbe electe de Lió, fou enviat com a missus imperial a Septimània, de primer amb Teodulf d’Orleans, i després sol, per tal de desvincular la seva església de la visigòtica hispana i integrar-la a la franca El 799 anà a Urgell i s’entrevistà amb el bisbe adopcionista Fèlix d'Urgell el convencé d’anar a Aquisgrà per tenir-hi una disputa teològica Fèlix fou obligat a retractar-se, i fou confiat a Leidrat perquè el custodiés Vers el 800…

Fill natural del rei Hug Capet, fou alhora abat de Fleury i arquebisbe Durant el seu govern rebé a Fleury els germans barcelonins Joan, abat de Santa Cecília de Montserrat, i Bernat, pròcer de la cort del comte de Barcelona L’abat i bisbe Oliba de Vic tingué correspondència epistolar amb ell

Era fill de l’arquebisbe de Saragossa Alfons d’Aragó i d’Anna de Gurrea El 1520 convocà un sínode diocesà que preparà la restauració de la disciplina canònica Edità el Missale caesaraugustanum 1523 i el Breviarium ecclesiae caesaraugustanae 1527 Per a la instrucció del clericat féu reimprimir dos manuals molt populars Instructiones curatorum , 1525, i Tripartito , 1525

Professà al convent de la Seu d’Urgell 1789, d’on anà a les missions de les Filipines 1795 Fou destinat tot seguit a la Xina, on estigué vuit anys Fou procurador de la província religiosa 1818 i definidor 1825-29 Bisbe auxiliar de Manila 1829 i arquebisbe titular 1830-45 Es destacà pel seu treball pastoral i esperit caritatiu És autor d’algunes obres pastorals

Cridat a Xipre pel seu germà l’almirall i comte de Patràs Joan Pere Fàbregues , fou nomenat arquebisbe de Nicòsia el 1471, malgrat l’oposició veneciana El 1472 fou ambaixador del rei de Xipre Jaume II prop del papa Sixt IV A la mort d’aquest 1473 esdevingué cap de la resistència contra Venècia —que ajudava la reina Caterina Cornaro—, fins a matar l’oncle de la reina Andreu Cornaro L’ajuda veneciana obligà els conjurats a fugir i a refugiar-se a Rodes i després a Nàpols, des d’on Lluís intentà en va casar el fill del rei de Nàpols Ferran I, Alfons, amb la reina de Xipre Caterina…

Fill d’un teixidor, estudià a la Universitat d’Oxford, de la qual esdevingué vicecanceller 1600, 1603 i 1605, malgrat les dificultats que li crearen les seves tendències puritanes Fou un dels redactors de la Bíblia anglicana patrocinada per Jaume I d’Anglaterra Defensor de la monarquia hereditària, fou nomenat arquebisbe i primat d’Anglaterra Com a tal, coronà Carles I 1625, però s’oposà a l’absolutisme radical del nou rei i fou destituït pel duc de Buckingham

Personatge de la cort de Carlemany i amic d’Alcuí i del canceller imperial Helisacar, potser introduí la litúrgia romana a Catalunya Intervingué en la solució de l’afer de Fèlix d'Urgell , i juntament amb Leidrat, arquebisbe de Lió, i Benet d'Aniana recorregué el comtat d’Urgell per predicar-hi la veritable doctrina cristiana pertorbada per Fèlix Vers el 800 fundà el monestir de la Grassa També intervingué d’una faisó decisiva en l’elecció de l’abat Mercoral de Banyoles abans del 822