Resultats de la cerca

Els conidis són en general petits, i s’originen per gemmació continuada dels fiàlids sobre els quals acaben formant rosaris Típicament, formen capes pulverulentes i acolorides sobre el miceli blanc subjacent

Les estrelles de mar són animals de simetria radial, amb el cos aplanat format per un disc pentagonal amb cinc braços o més, els quals tenen els conductes ambulacrals amb dues o quatre files de pedicels a través de llur superfície oval Tenen un endoesquelet calcari i un sistema ambulacral que els serveix per a la locomoció, la captura d’aliments i la respiració El sistema digestiu consta d’una boca en posició ventral, un estómac evaginable, uns diverticles pilòrics ramificats pels braços, i un curt budell recte que desemboca a la cara aboral per un anus, que pot no existir El nombre de…

Són anomenats comunament esponges La cavitat interna és recoberta per coanòcits i es comunica amb l’exterior mitjançant una sèrie de porus a través dels quals penetra el corrent d’aigua, que és expulsat per l’òscul Posseeixen un esquelet intern format per espícules calcàries o silíciques, i fibres d’espongina Hom hi distingeix tres tipus fonamentals d’organització, anomenats àscon, sícon i lèucon La superfície externa és constituïda per pinacòcits, i la mesoglea inclou amebòcits, escleroblasts i arqueòcits L’òscul és voltat, generalment, per cèllules fusiformes i contràctils miòcits que en…

L’ estrongiloïdiasi o anguillulosi és una parasitosi provocada pel cuc denominat Strongyloides stercolaris , o anguíllula intestinal , que en estat adult habita al budell humà El S stercolaris és un nematode, és a dir, un cuc allargat i cilíndric, no segmentat, que presenta dimorfisme sexual Els paràsits adults tenen una coloració vermellosa, tenen de 2 mm a 3 mm de longitud i dipositen els ous dins la llum intestinal, que alliberen embrions o larves Les larves poden emprendre dos cicles un de sexual, o indirecte, que es desenvolupa fora de l’organisme humà, i un de asexual, o…

En els animals unicellulars la gemmació s’inicia en la divisió mitòtica del nucli, en emigrar una de les dues parts formades a la superfície cellular, on es forma una protuberància o gemma que, més tard, es desprèn, acompanyada d’una porció de citoplasma i d’una membrana que l’envolta, i constitueix una cèllula filla En els animals pluricellulars la gemma és formada per un grup de cèllules que, despreses o no del cos del progenitor, es desenvolupen i donen lloc a un nou individu

Tots els individus d’un clon tenen, doncs, una mateixa dotació cromosòmica, llevat de les eventuals mutacions que es puguin produir en algun Són clons, per exemple, els cultius bacterians obtinguts després de passades successives per un banc de dilució, les línies pures de plantes autògames, els esqueixos obtinguts d’un sol peu, els rotífers nascuts partenogenèticament d’una mateixa femella, els grups de cèllules descendents d’una única cèllula mare mitjançant un cultiu tisular, etc

En els éssers unicellulars les dues parts que resulten poden ésser considerades com els nous éssers, mentre que en els pluricellulars l’escissió va seguida d’un procés de regeneració que dóna lloc a l’organisme complet És el sistema de divisió més usual, entre bacteris, algues i protozous, i també d’alguns metazous turbellaris, anèllids, etc

Habiten sobre restes vegetals submergides

En la forma positiva es presenta semblantment al mite d’Èdip desig de la mort del progenitor del mateix sexe i desig sexual envers el progenitor de sexe oposat en la forma negativa és a la inversa Normalment, ambdues formes van integrades en la forma completa del complex, el qual comença a dos o tres anys, és viscut intensament entre tres i cinc anys durant l’estadi fàllic i fineix a cinc o sis anys en entrar l’infant en el període de latència En el nen la situació afectiva creada pel complex a l’últim desapareix, car l’infant tem d’ésser castigat amb la castració a causa dels impulsos i de…