Resultats de la cerca

L’edifici La torre mestra del castell, datada del segle XII, de planta circular de 7 m de diàmetre, s’aixeca sobre un pòdium de roca natural Té uns 15 m d’alçada i un gruix de parets de gairebé 2 m A l’interior es divideix en dos pisos l’inferior, d’uns 5,5 m d’alçada i cobert per una falsa cúpula amb una obertura central per a poder accedir-hi, i el pis superior, de 6,5 m i cobert també amb una cúpula A uns 7 m d’alçada de la torre —és a dir, al pis superior—, hi ha la porta d’entrada Adovellada de mig punt, conserva, a banda i banda del llindar, dos forats on es devien inserir les bigues d’…

La rata negra o rata de camp , d’uns 16-23 cm de longitud, cua llarga fins a 25 cm i amb moltes anelles, orelles grosses i pelatge aspre de color fosc, habita en els llocs secs i preferiblement enlairats, per la qual cosa és freqüent als graners i golfes dels pobles i de les granges aïllades La rata comuna o rata de claveguera , més grossa arriba a uns 27 cm però de cua i orelles més curtes i pelatge més suau, prefereix els llocs humits i arran de terra, i per això habita a les clavegueres de les ciutats, bé que hi ha poblacions salvatges en els canals de reg de camp Ambdues…

Els grans poden ser de diversos colors blanquinós, groc ceri, verd, rosat, violaci o gairebé negre, integrats per una pellofa relativament gruixuda, la polpa i unes quantes llavors La rapa o barrusca raïm desproveït de grans representa entre el 3 i el 7% del pes total del raïm i conté taní, és astringent i el seu sabor és aspre la pellofa representa del 8 a l’11% del pes total i conté taní, àcids i matèria colorant la polpa representa entre el 79 i el 88% del pes i conté aigua entre el 75 i el 85%, sucres entre el 12 o el 18%, àcids lliures gàllic, màlic, cítric, etc, taní, crémor, vitamina C…

Vida i obra El 1788 feia de metge a Camarasa Noguera Conegut com a Ignasi Ferreres, a tots els manuscrits el seu cognom apareix sota la forma Farrera Participà amb sis composicions en les festes de la beatificació de Simón de Rojas, celebrades a Barcelona el 1766, que ja apuntaven els nous gustos retòrics de l’illuminisme De fet, la seva producció presenta una adscripció estètica variada, com és característic en aquesta època, ja que oscilla del barroc al preromanticisme o sentimentalisme, passant pel rococó i el prosaisme Fou el membre més destacat de la societat Comunicació Literària  1779-…

La cua té una llargada igual a la del cap i el cos junts, i és coberta de pèls llarguíssims el pelatge del cos és curt, aspre i de color variable, però sempre fosc a les parts superiors i blanquinós a les inferiors Habita en els boscs ombrívols i és essencialment diürn Menja llavors de tota mena, fruites, nous, pinyons, fages i brots tendres i sucosos, bé que també ingereix ous, insectes i ocellets A l’estiu arreplega menjar per a l’hivern i el guarda en els forats dels arbres i sota terra Fa nius, on passa la nit i on neixen i romanen les cries És perseguit per animals molt…

Estudià filosofia, es doctorà en filologia catalana i exerceix la docència a la Universitat de València Ha desplegat una notable activitat literària que, deixant de banda la seva pròpia creació poètica, li ha reportat un prestigi com a traductor o crític literari i com a promotor d'iniciatives literàries revistes, tertúlies, colleccions litetàries, etc Fundà i dirigí la revista de literatura Daina , ha estat fundador i membre del consell de redacció de les dues etapes de la revista literària Caràcters i collabora habitualment a la premsa — Avui , El Temps , Levante , El País , etc— i ha…

La h llatina prové gràficament de les escriptures gregues orientals i occidentals, que escrivien l’aspiració en forma d' eta grega clàssica Arribà al llatí, però, a través de certs alfabets itàlics La H clàssica llatina és formada per dues línies verticals paralleles unides per un traç horitzontal a mitja alçada L’ordre dels traços en l’escriptura capital romana era primer, vertical segon, horitzontal tercer, vertical Amb la velocitat ràpida que provoca la cursivitat hom tendí a unir els traços 2 i 3, de primer formant el segon traç cap amunt sense arribar, però, a l’altura que li…

És el menys antropomorf de tots els pòngids, té els membres anteriors molt llargs fins a una envergadura de 2,5 m per una alçada màxima d’uns 2 m i els peus articulats obliquament amb relació a la tíbia, adaptats a la locomoció arbòria El pel és llarg i aspre, de color vermellenc La pell de la cara, dels peus i de les mans és nua, de color blau negrenc, i els mascles presenten a la gola, als costats de la cara i a les aixelles unes protuberàncies adiposes en forma de sac Pot arribar als 90 kg de pes La capacitat cranial oscilla al voltant dels 375 cm 3 És un animal pacífic i…