Resultats de la cerca

Projecte de llanterna del port de Barcelona, MMarín, 1740 La necessitat d’organitzar una infraestructura que permetés un eficaç control estratègic, sociopolític, econòmic i administratiu del territori i de la població va implicar que la corona borbònica, després de la seva victòria el 1714, concentrés a Catalunya un bon nombre de contingents militars hàbilment distribuïts Els enginyers formaven part d’aquest grup i la seva tasca girava al voltant de la projecció, direcció i supervisió de les obres A més de les iniciatives constructives adreçades a fixar la defensa i el control militar de…

Rega les terres de Benimàmet, Beniferri, Borbotó i Benicalp És de la jurisdicció del Tribunal de les Aigües de València

Format a Fontibre, prop de Reinosa, recull l’aigua de l’aiguavés de migjorn de la serralada Cantàbrica, de la major part dels Pirineus –fins al Puigmal– i de la graonada ibèrica fins al confí de Castella i del Maestrat Els relleus septentrionals de la conca, exposats als vents humits, són fortament condensadors i donen a l’Ebre la major part del seu cabal la serralada Ibèrica, per contra, és seca i aporta al riu encara no un cinquè de la seva aigua L’Ebre va dret a mar, i només torç el seu curs a La Lora i en la travessia de la Serralada Catalana per a adaptar-se a l’estructura del terrer…

En arribar a la riba dreta es deriven les séquies d’Albalat i d’Enmig, i poc després, la de Gausa Prop de Petrés se'n deriva la de Montúver, i prop de Sagunt, la de la Vila, que passa a la banda esquerra del riu per un sifó La séquia major mor a la desembocadura del Palància, dins el terme de Canet de Berenguer, després d’un recorregut de 25 km Les aigües són administrades per una junta de regants amb un tribunal de les aigües, un sequier, dos tinents de sequier i cinc guardes

A la regió de Lleida, la comunitat més extensa i antiga documentada és la que agrupa tots els agricultors i industrials que es beneficien de les séquies de Pinyana, de Fontanet i de llurs derivades ambdós cabals foren atorgats per Ramon Berenguer IV vers el 1150 a dos cavallers i el 1204 els drets foren cedits a la ciutat de Lleida concessió confirmada per Pere I el 1213 Des d’aleshores els regs depengueren del consell municipal, que n'encomanà l’administració a una junta, la Prohomenia del Segrià i Fontanet, que perdurà fins la Nova Planta 1716 El 1758 fou establerta la Junta de Sequiatge un…

Un territori ric i divers “ El termino de Çaragoça parte con el termino de Lerida e yaze el terme de Lleida contra el setentrio de Tarragona e contra el sol levante de Cordova e yaze sobre el rrio de Segura Segre, e sale este rrio de la sierra de Segura E quando fundaron la villa, fallaron este rio en el termino de Pillares Pallars Este rrio entre en Hura Ebre, un castillo que ha nombre Mineçe Mequinensa En este rrio sacan oro fino E entra en este rrio otro rrio que ha nombre Bocario Noguera, e este e los otros rrios entran en el rrio de Salvias “riu de les Oliveres” = Cinca que llaman ”…

Era un municipi agregat al Genovés el 1845 Fins a l’expulsió del 1609 fou un poble de moriscs que depengué eclesiàsticament de la collegiata de Xàtiva fins a la creació de la parròquia el 1574 actualment agregada al Genovés

Situat a la costa, a la plana alluvial estesa a banda i banda del Xúquer, des del peu de la serra de Corbera, al sud on el terme és limitat per les séquies de Llaurí, dels Mollonets i de la Ratlla, fins als marenys meridionals de l’Albufera, al nord on la séquia del Pla el separa del terme de Sueca El front costaner és centrat per la muntanya de Cullera 233 m alt o de les Raboses , serra cretàcia formada per un esperó del Sistema Ibèric, que emergeix com una illa ho fou possiblement en temps quaternaris a la zona deltaica del Xúquer i que s’endinsa a la mar formant el cap de Cullera Sobre el…