Resultats de la cerca

Es formà a Llotja i a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi a Barcelona, on es llicencià en dibuix i pintura Cursà estudis de grafisme i dibuix a la Kunstwerkschule de Münster i a la Kunstgeweberschule de Berna Ha estat fundadora i presidenta 1982-84 de l’Associació Professional d’Illustradors Especialitzada en illustració de llibre infantil, fou cofundadora del Consell Català del Llibre per a Infants, i fou la primera docent d’illustració 1962 durant molts anys a l’Escola Professional per a la Dona de Barcelona Fou també coordinadora del grup d’illustració al primer…

Antigament en feien ús els escrivans

Formada a l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual, des del final dels anys seixanta, ha estat una de les actrius més assídues de l’escena catalana Ha interpretat obres molt diverses, d’autors Salvador Espriu, Bertolt Brecht, Marguerite Duras, Carles Batlle, Albert Mestres, Claudio Magris, sota la direcció de Joan Castells, Boris Rotenstein, Ricard Salvat o Calixto Bieito Ha estat també important el seu vessant de recuperació del cabaret català Ha actuat també molt sovint a la televisió, tant en obres teatrals com en sèries i telefilms, gairebé sempre per als canals en català Hom pot esmentar les…

És doctor en ciències físiques per la Universitat de Tolosa de Llenguadoc i de Barcelona professor d’electrònica amb diferents càrrecs acadèmics a la Universitat Politècnica de Catalunya, a la Universitat de Barcelona i a la Universitat Autònoma de Barcelona, i catedràtic emèrit de la Universitat Autònoma de Barcelona Promotor i, del 1987 al 2006, director del Centre Nacional de Microelectrònica CSIC, el 1989 li foren atorgats el premi de la Fundació Catalana per a la recerca i la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic de la Generalitat de Catalunya per la seva…

Fundada el 1950, tingué un paper cabdal en el manteniment de la cultura gallega de la postguerra, i aglutinà gran part del galleguisme  cultural i polític durant el franquisme En foren destacats impulsors Ramón Otero Pedrayo  que en fou president fins el 1976, Ramon Piñeiro i Francisco Fernández del Riego El 1951 aparegué el primer número de la revista literària  Cadernos Grial que, prohibida poc després, no fou autoritzada fins el 1963 a partir d’aleshores amb el nom de Grial L’editorial tingué un paper central en la creació de les fundacions culturals Penzol 1963, Otero Pedrayo 1979 i Isla…

A la baixa edat mitjana i a l’edat moderna el poder creixent de la monarquia debilità el dels primitius comtes i el dels altres senyors feudals Els sobirans, però, crearen nous comtes, la funció dels quals amb el temps esdevingué purament honorífica Als Països Catalans, amb la desaparició de la major part de les dinasties comtals sobiranes sorgides del desmembrament de l’imperi Carolingi —les darreres foren les d’Urgell 1314, Empúries 1325 i Pallars Sobirà 1503— comte 3, el títol de comte fou detingut per membres de la família reial o per alguns grans magnats molt lligats al rei, com els…

Segons el privilegi —de fet, dos privilegis—, el rei no podria procedir contra cap noble d’Aragó, València i Ribagorça ni contra els ciutadans de Saragossa sense sentència prèvia del justícia d’Aragó i el consentiment de les corts, ni contra els altres súbdits d’Aragó i Ribagorça sense sentència dels justícies locals en el cas d’inobservança, el rei perdria els 16 castells que lliurava com a garantia als unionistes, els quals podrien llavors negar-li l’obediència i elegir un altre rei A més, hauria de reunir corts cada any per als aragonesos a Saragossa, on serien nomenats els consellers que…

Fou director gerent i propietari d’Haugrón Cientifical SA, fabricant de la crema facial Floïd, empresa familiar creada el 1937 i adquirida el 1979 per Revlon A partir dels anys quaranta patrocinà nombroses activitats i entitats culturals promotores de la llengua i la cultura catalanes contribuí al finançament de l’ Institut d’Estudis Catalans  i fou cofundador d’ Òmnium Cultural  1961, dels premis Sant Jordi i Carles Riba 1959 atorgats en els actes culturals de la Nit de Santa Llúcia  i de la Fundació Enciclopèdia Catalana  1980 Tingué una participació destacada en el…

Torre d’origen islàmic emplaçada dins l’actual terme municipal de Bellcaire, en un indret imprecís, entre la vila actual i el Pedrís El 1091 apareix per primer cop com a Indret que delimita pel nord —juntament amb el Pedrís— el terme del castell de Bellcaire El 1139 la torre destruïda —d’origen islàmic— de Faneca delimitava el terme de Bellcaire per la zona septentrional, i el 1143 la torre —encara destruïda— i el seu terme foren atorgats per Emengol VI d’Urgell als germans Pere i Arnau Bernat, els quals l’havien de posseir en alou ple i lliure, tal com havia estat donada al seu…