Resultats de la cerca

Estudià música i cant amb el seu pare, i a onze anys interpretà el paper de Gretel Hänsel und Gretel Amplià la seva formació al Conservatori d’Augsburg, i el 1939 fou contractada per H von Karajan per a l’Òpera d’Aquisgrà Després de debutar el 1943 a l’Òpera de Viena com a Eva Els mestres cantaires de Nuremberg sota la direcció de K Böhm, fou contractada per la companyia del teatre austríac, amb la qual es presentà al Covent Garden de Londres el 1947 Especialitzada en els personatges d’òperes alemanyes de WA Mozart i R Strauss, que interpretà arreu d’Europa, seguí parallelament una…

Estudià música a Bratislava i debutà el 1963 com la Reina de la Nit La flauta màgica , paper que enregistrà fonogràficament i que marcà els seus primers anys de carrera El 1966 cantà al Covent Garden de Londres i un any després ho feu al Metropolitan de Nova York Actuà arreu del món i destacà especialment en el repertori mozartià, en les òperes de R Strauss i, ocasionalment, amb R Wagner, com també amb el lied Participà en nombrosos enregistraments fonogràfics i videogràfics Es casà dues vegades, primer amb el director orquestral G Fischer i després amb P Johnas, director de l’English…

Estudià al Conservatori Central de Moscou i es perfeccionà amb Leonid Kogan L’any 1980 rebé el primer premi del Concurs Sibelius de Hèlsinki, i el 1982, la Medalla d’Or del Concurs Cajkovskij de Moscou Ha fet una espectacular carrera de concertista amb directors com C Abbado, J Eliot Gardiner, K Masur, K Nagano o W Sawallisch El 1998 interpretà els concerts per a violí de B Bartók i I Stravinsky amb la Filharmònica de Los Angeles, sota la direcció d’EP Salonen Mullova ha enregistrat els concerts de J Brahms, F Mendelssohn, S Prokof’ev i J Sibelius, així com Les quatre estacions , de Vivaldi,…

Artista precoç, inicià els estudis de piano a set anys, a onze oferí el seu primer concert amb orquestra, i a catorze, el primer recital en solitari Entre el 1964 i el 1972 fou deixebla de Nathan Milstein al Conservatori de Moscou L’any 1964 fou premiada en el Concurs Internacional de Piano, Violí i Cant George Enescu, a Bucarest, el 1975 en el Concurs Long-Thibaud de violí i piano, a París, i el 1965 al Concurs Reina Elisabet de Bèlgica Durant la seva joventut actuà a països de l’Europa oriental, com Rússia, la República Txeca, Romania, França i Àustria Des del 1978 resideix a Viena

Fou admesa amb només nou anys a l’Acadèmia de Música FerencLiszt de Budapest, on estudià amb Arnold Székely, Leó Weiner, Béla Bartók i Ilona Deckers A dotze anys tocà i dirigí el Concert per a piano núm 1 de L van Beethoven Rebé el Premi FerencLiszt en dues ocasions i el 1938 obtingué el diploma d’aquesta acadèmia hongaresa, d’on esdevingué professora dos anys més tard, el 1940 El 1970 obtingué una plaça de professora a l’Akademie für Musik de Graz S’especialitzà en la interpretació de l’obra de F Liszt i de B Bartók, la qual donà a conèixer durant els anys cinquanta collaborant amb directors…

Johann Strauss contribuí, juntament amb Joseph Lanner, a l’extraordinari desenvolupament que la música d’entreteniment tingué a Viena durant la primera meitat del segle XIX Strauss i els seus fills Johann, Josef i Eduard donaren al vals i a altres danses populars una nova qualitat musical i una immensa popularitat internacional Johann Strauss fill és el músic més destacat de la família L’últim membre que tingué una activitat musical important fou Eduard Strauss 1910-1969, net del primer Eduard i director de l’Orquestra Johann Strauss de Viena

Filla menor de Sigmund Freud, des de molt jove s’interessà per la psicoanàlisi i arribà a ocupar diversos càrrecs en diferents societats psicoanalítiques El 1938 s’hagué d’exiliar a Anglaterra a causa de la persecució nazi Els seus camps d’interès, vists sempre des de la perspectiva psicoanalítica, foren l’educació, la psicologia infantil —de la qual fou pionera— i els trastorns psíquics Les seves obres més importants són Das Ich und die Abwehrmechanismen ‘El jo i els mecanismes de defensa’, 1936 i Normality and Pathology in Childhood 1965

Primera ballarina del Teatre de l’Òpera de Viena, durant la Segona Guerra Mundial entrà en una companyia italiana, amb la qual arribà a Espanya, on el 1945 s’incorporà a la companyia Els Vienesos, de Franz Joham i Arthur Kaps Amb les seves conegudes marionetes collaborà en diversos programes de TVE entre el 1959 i el 1971

A quatre anys restà cega per causes nervioses Tractada per FAMesmer amb un rudimentari mètode hipnòtic, recuperà la vista, però els seus pares, per no perdre la pensió que rebien de l’emperadriu Maria Teresa, s’oposaren al tractament i acusaren Mesmer de seducció La pianista restà altre cop cega Deixà sonates per a piano, l’òpera Rinaldo und Alcina , música d’escena, etc Mozart li dedicà un concert de piano

Estudià al Conservatori de Viena i actuà en concerts, fins que el 1961 fou contractada per l’Òpera de Berna, on interpretà amb èxit papers mozartians, a més d’altres d’òperes de MP Musorgskij i J Offenbach Entre el 1963 i el 1966 cantà a Wiesbaden, on s’especialitzà en Wagner, la qual cosa permeté el seu debut a Bayreuth, on cantà entre el 1965 i el 1969 Intèrpret de l’Òpera de Colònia durant els anys 1966-70, el 1969 debutà a Salzburg amb H von Karajan, amb papers wagnerians com els d’Isolda i Brunilde, amb els quals assolí un gran èxit Ha estrenat obres contemporànies d’autors com W Fortner…