Resultats de la cerca
Es mostren 481 resultats
mont Nemrut

Vista del mont Nemrut
Carole Raddato (CC BY-SA 2.0)
Muntanya
Jaciment arqueològic
Muntanya (2.134 m d’altitud) del sud-est de Turquia, coronada al seu cim per grans estàtues que formen part d’una tomba del segle I aC.
El monument funerari, construït l’any 62 aC pel rei Antíoc I de Commagena, està format per les estàtues, unes lloses i un túmul de 49 m d’alçada i 152 m de diàmetre Les estàtues, d’uns 8 m d’alçada, estan assegudes i decapitades es conserven els caps, actualment situats als peus dels respectius cossos Les figures, amb faccions gregues i robes i pentinats perses, representen el rei, dos lleons, dues àguiles i diversos déus de les mitologies grega, armènia i iraniana Hèracles Vahagn, Zeus Aramazd, Ahura Mazdā Ōrmazd, Tique i Apollo Mitra Les diverses lloses amb figueres en baix relleu i…
ritus de fecunditat
Religió
Ritus i actes simbòlics pels quals els homes han procurat, d’una manera religiosa o màgica, l’expansió i el manteniment de la vida en qualsevol de les seves manifestacions, vegetals, animals o humanes.
Hom en parla sobretot per definir els sistemes simbòlics dels pobles caçadors i pastors que expressen i realitzen llur vinculació sacral amb les bèsties que, d’altra banda, els permeten de viure, mentre que els ritus dels pobles agraris són anomenats cultes de fertilitat Però en aquestes civilitzacions i en altres de més avançades molts d’aquests actes rituals es relacionen directament amb la fecunditat humana La circumcisió i subincisió, la clitoridectomia i diverses pràctiques sexuals tenen sovint com a objectiu, almenys parcial, d’aconseguir o de regraciar la fecunditat de les dones L’…
convergència biològica
Biologia
Fenomen biològic pel qual organismes que pertanyen a grups sistemàtics diferents, és a dir, no directament emparentats filogenèticament, desenvolupen caràcters, funcions i òrgans semblants, que donen lloc a analogies.
La convergència sol ésser més patent i coneguda en el pla morfològic, bé que es manifesta també en altres plans, especialment en el fisiològic i l’etològic Les analogies són semblances funcionals no arrelades en cap identitat biològica, conseqüència de pressions ambientals o evolutives extremes en formes derivades d’avantpassats completament diferents Així, molts endoparàsits presenten analogies intertaxonòmiques ben paleses Plantes de famílies diferents p ex cactàcies, euforbiàcies i asclepiadàcies en climes àrids han desenvolupat tiges suculentes Animals de classes diferents en…
Amati
Família de lutiers italians actius a Cremona durant els segles XVI i XVII.
El primer fou Andrea Amati ~1505 − ~1580, iniciador de l’Escola de Cremona Es dedicà principalment a la construcció de llaüts i violes, i el 1570 construí el primer violí amb la forma actual El seguiren els seus dos fills Antonio Amati ~1537 − 1607 i Girolamo Amati 1561 − 1630, constructor de violins, violes i violoncels, el més original de tots dos germans Tanmateix Nicolò o Nicola Amati Cremona, 3 de desembre de 1596 − 12 d’abril de 1684, fill de Girolamo, fou el membre més destacat de la família A la seva etiqueta s’autodefinia com a Antonii nepos et Hieronymi filius Construí violes,…
atavisme
Antropologia
Biologia
Aparició en un individu d’un caràcter presentat per un avantpassat llunyà i desaparegut en els avantpassats immediats o pròxims.
paleosiberià | paleosiberiana
Antropologia física
Etnologia
Història
Individu de les cultures arcaiques de la Sibèria nord-oriental i de Kamtxatka.
Presenta generalment nombrosos trets de la raça paleosiberiana , caracteritzada per la pell molt clara, cabells negres molt sovint ondulats, absència de plec palpebral, talla mitjana o baixa i que pertany al grup racial xantoderm Pertanyen a famílies lingüístiques independents Els pobles més importants són els iukaguirs, que habiten la costa àrtica entre els rius Jana i Kolyma els txuktxis de la península homònima els koriaks, a l’estrangulament de la península de Kamtxatka els kamtxadals, a la resta de la mateixa península els guiliaks, a la banda septentrional de l’illa Sakhalin prop de la…
Castell de Lierp (la Vall de Lierp)
Art romànic
Es desconeix la localització exacta d’aquest castell, tot i haver estat seu d’un dels principals llinatges ribagorçans Asner de Rallui figura com a senyor de Lierp el 1023 Després, la tinença consta en poder de Ramon Dac 1049, fundador dels Cornudella-Peralta El tronc principal prosseguí a través de la primera línia cognomenada Capella, d’on sortiren tres branques destacades els Portaspana, els Benavent de Ribagorça i els Lierp de Capella Berenguer Gombau de Lierp 1093-1134 fou succeït pels Sanaüja i els Capella, que emparentaren amb els Erill El 1212 el rei Pere el Catòlic confirmà a…
Palau Reial de l’Arboç
Art romànic
Al bell mig del Carrer Major es trobava el Palau Reial, edificació que al principi del segle XVI 1537 era totalment arruïnada patis antigament anomenat lo Palau Reial D’aquest palau reial tenim la primera notícia en el document en què Pere II III confirma a Ferrer de Girona el càrrec de batlle i li encarrega la custòdia del seu palau i la recaptació de les seves rendes l’any 1208 En tornem a tenir notícies el 1339, data en la qual el rei Pere III IV, si Bernat de Muntanyans no compleix el pacte sobre el manteniment del seu palau, autoritza el comú de l’Arboç a no respectar la franquícia…
Palau Reial de l’Arboç
Art romànic
Al bell mig del Carrer Major es trobava el Palau Reial, edificació que al principi del segle XVI 1537 era totalment arruïnada patis antigament anomenat lo Palau Reial D’aquest palau reial tenim la primera notícia en el document en què Pere II III confirma a Ferrer de Girona el càrrec de batlle i li encarrega la custòdia del seu palau i la recaptació de les seves rendes l’any 1208 En tornem a tenir notícies el 1339, data en la qual el rei Pere III IV, si Bernat de Muntanyans no compleix el pacte sobre el manteniment del seu palau, autoritza el comú de l’Arboç a no respectar la franquícia…
Sant Bartomeu de Montferri, abans de Puigtinyós
Art romànic
La referència més antiga de la parròquia de Puigtinyós és de l’any 1214, en què Guillema de Castellvell, per remei de la seva ànima, confirmà la donació de béns feta pels seus avantpassats a Santa Maria de Banyeres, que consistien en el redelme i el braçatge de la parròquia de Sant Bartomeu de Puigtinyós, dins el terme de Castellví de la Marca Els anys següents és àmpliament documentada Puigtinyós, dins el bisbat de Barcelona, és una de les parròquies que contribuïren a la dècima papal dels anys 1279 i 1280, amb un total de 38 sous cada any El 1388 hom demanà llicència al bisbe…