Resultats de la cerca

En morir 1309 Guillema de Bearn, passà al seu nebot Gastó d’Armanyac, vescomte de Fesenzaguet, el qual per un conveni 1311 la cedí al seu cosí, el comte Gastó I de Foix, que la llegà al seu fill, el vescomte Roger Bernat III de Castellbò El fill d’aquest darrer, el vescomte Roger Bernat IV mort el 1381, hagué de donar-la al rei Joan I la incorporà a la corona el 1387, i el 1390 la vengué definitivament a la ciutat de Barcelona

D’ascendència sitgetana Féu estudis, inacabats, d’arquitectura i de dret Anà a París, on fou deixeble de Léon Bonnat Especialitzat en pintura de gènere i d’història, la seva millor obra és La processó de Sant Bartomeu, premiada a l’exposició de Barcelona del 1884 Sitges, Maricel Hi ha obres seves al Museu d’Art Modern de Barcelona i al de Madrid Projectà la sala d’estiu del casino Prado Suburense de Sitges

Fill d’Agustí de Selva i Donat Anà a les Antilles, on portà a terme treballs hidrogràfics a la badia de Samana Participà amb les tropes franceses en la guerra de Guinea 1855 i en la de Mèxic 1862, i a la mar Bàltica 1870 en la guerra contra Prússia

Filla de Joan d’Aragó futur Joan II i de Blanca I de Navarra Es casà 1440 amb Enric de Castella futur Enric IV, però al cap d’uns quants anys 1453, a petició d’Enric, el matrimoni fou anullat Addicta al seu germà Carles de Viana, llur pare els desposseí 1455 de l’herència materna en benefici de llur germana menor Elionor, muller del comte Gastó IV de Foix en virtut de la concòrdia de Barcelona 1460 entre Joan II i Carles de Viana, Blanca restà com a ostatge del seu pare, que evità així que fos presa com a bandera de la causa beaumontesa, i la lliurà al comte de Foix restà captiva fins a la…

Segona filla de l’industrial Eusebi Güell , primer comte de Güell, i d’Isabel López, de la família dels marquesos de Comillas Després d’una estada a París en què conegué el moviment impressionista 1885, l’any 1888 la seva família s’installà al palau Güell, al carrer Nou de la Rambla de Barcelona, on es feu installar un taller i desenvolupà l’afició per la pintura Els seus quadres de motius florals, de tècnica impressionista i d’influència japonesa, obtingueren un èxit notable, i arribà a exposar a la Sala Parés Tanmateix, de les seves pintures signades sovint amb les inicials MLG, només se’n…

Fill segon del comte Gastó I de Foix i de Joana d’Artois, heretà del seu pare les possessions catalanes de la família, llevat d’Andorra i el Donasà feu del rei de Mallorca, assignats amb els dominis ultrapirinencs a l’hereu Gastó II de Foix Participà, al costat del seu germà i al servei del rei de França, Felip VI, en la guerra contra els anglesos a Flandes 1337-38 i al Llemosí 1345 i l’acompanyà també en la campanya andalusa d’Alfons XI de Castella contra els benimerins 1443 Topà amb el bisbe d’Urgell, Arnau de Llordat, i amb els habitants de la Seu 1332-34 i tingué també dificultats amb la…

Fou un dels primers de la seva professió que es traslladà a les fonts d’origen com a mètode per a establir una literatura comparada Així, recorregué Europa, penetrà a l’Àsia i arribà fins a Amèrica, que descobrí literàriament al seu país És autor d' Histoire littéraire de la France avant le XIIe siècle 1839, La Grèce, Rome et Dante 1848, Histoire romaine à Rome 1858, etc

Durant la seva joventut residí a València Després ocupà càrrecs diplomàtics a França, Grècia i la Xina Escriví nombroses comèdies, de caràcter naturalista La levita , 1868 El estómago , 1874 Huelga de hijos , 1893, i novelles El Anacronópata , 1887 Las personas decentes , 1890

Fou membre de la Real Academia Española Redactor de “La Gaceta de Madrid” i “Mercurio”, publicà diversos articles que motivaren la seva deportació a França el 1808 Es formà dins el neoclassicisme, sota el mestratge de Menéndez Valdés, però s’impregnà cada vegada més d’un to apassionat i sentimental, que el situa entre els precursors del Romanticisme El recull de la seva obra poètica fou publicat en dos volums, Obras poéticas 1816, per ordre de Ferran VII Escriví també algunes tragèdies, entre les quals Zorayda, La Condesa de Castilla i Idomeneo 1815

Fill d’Alà I, duc d’Albret, es casà el 1484 amb la reina Caterina I de Navarra Signà, amb Lluís XII de França, el tractat de Blois, raó per la qual fou excomunicat pel papa Juli II Ferran el Catòlic, animador de la Lliga Santa, aprofità aquesta circumstància per a envair Navarra Joan III fugí a França i abandonà l’Alta Navarra, que fou ocupada per les tropes del duc d’Alba