Resultats de la cerca

Fou l’impressor oficial de la Universitat de Barcelona S'especialitzà en obres de teatre, sovint en català, i en llibrets d’òpera, amb el text italià, o bilingüe italià-castellà, per als espectacles del Liceu de Barcelona El seu fill Ceferí Gorchs i Esteve Barcelona 1846 — 1920, continuà el negoci familiar Creà models tipogràfics originals i fundà la revista “El Correo Tipográfico” Fou president de l’Institut Català de les Arts del Llibre

Era l’òrgan de la Unió de Rabassaires de Catalunya Periòdic de combat, defensor de les reivindicacions dels conreadors agraris, sofrí nombroses denúncies i suspensions, i tingué diferents formats N'era director Lluís Companys, i entre els redactors i collaboradors hi hagué Francesc Riera i Claramunt, Amadeu Aragay, Ernest Ventós, Josep Pujols, Josep Picó, Humbert Torres, Jordi Arquer, Àngel Ossorio y Gallardo, Gabriel Alomar, Lluís de Zulueta, Àngel Samblancat, Marcellí Domingo i Julio Álvarez del Vayo A la fi del 1936, fusionat amb Pagesia , donà lloc al nou periòdic Terra Lliure

Situada a la ruta més transitada entre els EUA i Mèxic i a 240 km de la frontera amb aquest país, hom hi nota la influència hispànica, i bona part de la població és bilingüe Ciutat de funció militar, comercial i industrial, amb foneries, construccions mecàniques, indústria editorial, de la confecció i alimentària A la rodalia es conserven missions franciscanes com les de San José de Aguayo, la Purísima Concepción de Acuña, San Juan de Capistrano i San Francisco de Espada

La seva llibreria fou centre de reunió dels joves escriptors valencians al principi del s XX Treballà com a actor i fou autor de la revista còmica Tomar el pelo al diablo 1903, estrenada el 1902 Especial fama tingueren els seus Romances baturros 1899 i 1906 i, sobretot, el seu sermó satíric i bilingüe Sobre la patria celestial 1902, que tingué diverses edicions i fou enregistrat, per ell mateix, en disc En els seus darrers anys fou locutor de Ràdio València

Desplegà una intensa activitat pastoral i administrativa en la reorganització del seminari 1784 i promogué campanyes tumultuoses a càrrec de l’apòstol d’Andalusia, Diego José de Cádiz Fomentà, a través del premonstratenc Jaume Caresmar, l’ordenació dels arxius capitular i de la mesa episcopal És autor de molts treballs pastorals i jurídics, alguns d’ells en català o en edició bilingüe, com un Promptuari de la doctrina cristiana per l’ús dels nois empleats en les fàbriques de pintats d’esta ciutat 1786

Professionalment fou agent d’assegurances Culturalment molt actiu, fou membre de la Societat Agrícola, Científica i Literària dels Pirineus Orientals Collaborà a diverses publicacions rosselloneses com l’“Almanac Català Rossellonès” i “Tramontane” La seva poesia, que es caracteritza per l’ús d’un llenguatge depurat, es recrea en temes fonamentalment quotidians com la família, la llar i el record, i ha estat objecte de redescoberta pels cantants de la nova cançó rossellonesa Reuní la seva obra en un únic recull bilingüe català-francès titulat Flors d’hivern 1934

En la primera etapa era de periodicitat trimestral i bilingüe, i es proposava de refer l’escola artística de Ceret Entre d’altres, hi collaboraren Joan Amade, Josep Sebastià Pons i Manolo Hugué En la segona etapa s’edita exclusivament en català, la periodicitat és anual i la seva publicació és a càrrec del Centre Cultural Català del Vallespir Té com a objectiu principal la difusió de la cultura catalana Fora de la Catalunya Nord, des del 2008 es difon també en algunes llibreries de Girona, Figueres i Barcelona

Estudià dret i professorat mercantil a Madrid El 1870 tornà a València i, malgrat la seva filiació liberal, participà un temps en la tercera guerra civil amb el bàndol carlí Collaborà a Valencia Ilustrada , La Ilustración del Obrero , La Correspondencia de Valencia , La Moma , Para Todo el Mundo i altres periòdics dirigí els diaris El Comercio i El Correo de Valencia Fou secretari de la junta provincial d’ensenyança de València Fou autor d’una revista teatral bilingüe, Juicio del año , de la sarsuela Caixa de prèstamos i de diversos poemes en català, esparsos

L’editava l’Acadèmia Valencianista del Centre Escolar i Mercantil, institució dependent dels jesuïtes Inseria treballs d’erudició i tenia l’annex d’uns almanacs de caràcter més aviat literari Entre els seus collaboradors figuraven Lluís Fullana, Josep Rodrigo i Pertegàs, Lluís Revest i Corzo, Josep Calveras, Joan Beneyto i Pérez, Isidre Ballester i Tormo, Andreu Ivars, Emili Gómez i Nadal, Felip Mateu i Llopis, etc Era bilingüe, però amb un notable predomini del català En els seus fascicles s’intercalaven els Annales de l’Amicorum JL Vives Associatio de València

De filiació democratacristiana, defensava la doctrina social de l’Església i estava estretament connectada amb el partit Unió Democràtica de Catalunya , mantenint també relacions amb l’obrerisme catòlic europeu Encapçalada per JFarré i Escamilla, TPorta, MSurribas i Zanuy i d’altres, desenvolupà una considerable activitat, i el 1935 tenia tres mil afiliats, especialment en el sector agrícola i de dependents i empleats de comerç Creà l’Editorial Obrera Lleó XIII i publicà el setmanari bilingüe Defensa Obrera 22 de desembre de 1934 — 18 de juliol de 1936, dirigit per Arcadi de…