Resultats de la cerca

Doctor en filosofia i teologia, professor de Sagrada Escriptura a Cambridge 1953-59 i des del 1969 i bisbe de Woolwich i de Southwark des del 1959 i 1969, respectivament, assolí fama mundial amb Honest to God 1963 traducció catalana, 1966, on plantejà la necessitat d’una radical formulació de la fe en un món secularitzat expressió de les vives polèmiques que suscità l’obra és el debat recollit a 'Honest to God’ Debatea , 1963 insistí en el mateix tema, el 1965, a The New Reformation i, el 1967, a Exploration Into God El mateix 1967 visità Barcelona, on no pogué tanmateix impartir unes…

Debutà acompanyant la cantant Mammie Smith el 1919 El 1922 entrà a formar part de l’orquestra de Fletcher Henderson, on romangué fins el 1934, desenvolupant un estil que tingué una influència fonamental en els saxofonistes i músics de jazz en general De l’any 1934 al 1939 visqué a Europa, on tocà com a solista a moltes ciutats, acompanyat per grups locals La millor mostra d’aquesta època són els enregistraments que feu a París amb Django Reinhardt el 1937 El 1939, a Nova York, enregistrà la cançó Body and Soul , que tingué un gran èxit comercial i influí en altres músics, que…

Neta d’un patriarca de l’Església ortodoxa sèrbia i filla d’un heroi iugoslau de la resistència de la Segona Guerra Mundial, rebé una educació extremament estricta que per reacció influí en l’orientació de la seva carrera artística Explora en ella mateixa la recerca dels límits de l’experiència humana tant en el vessant físic com en el psíquic, molt especialment el sofriment Les seves accions l’han convertida en un dels representants del body art i de la performance més reconegudes, i ella mateixa s’autoproclamà “àvia de l’art de la performance ” Després de completar estudis a les Acadèmies…

Format al British Film Institute i a la BBC, desenvolupà una àmplia experiència publicitària abans de mostrar el seu punt de vista estilitzat i esteticista en films com The Duellists 1977, premiat a Canes al millor primer film, Alien 1979, Blade Runner 1982 —aquests dos últims esdevinguts clàssics del cinema de terror i de ciència ficció, respectivament—, Legend 1985, Someone to Watch Over Me 1987, Black Rain 1989, Thelma & Louise 1991, 1492 1992, White Squall 1996, Gladiator 2000 —pellícula que rebé cinc Oscar, un premi BAFTA a la millor pellícula i un Globus d’Or a la millor pellícula…

Autodidacte, començà a treballar com a editor en la indústria del cinema El 1962 fou director ajudant a Lawrence of Arabia , però renuncià al càrrec per desacords amb el director principal, David Lean Treballà també amb Roger Corman The Masque of the Red Death , 1964, François Truffaut Fahrenheit 451 i John Schlesinger Far from the Madding Crowd , 1967 Debutà com a director principal el 1968 amb Performance conjuntament amb Donald Cammell, que s’estrenà dos anys més tard per les escenes de violència i consum de drogues que contenia De manera similar, Don’t Look Now 1973 causà…

Estudià belles arts a la Universitat de Califòrnia Irvine 1971, i el treball de graduació consistí a passar cinc dies tancat al seu armariet de la universitat Els anys següents continuà experimentant en les seves accions i performances , inscrites en l’anomenat art corporal   body art , en què l’artista utilitza el propi cos com a vehicle d’expressió, i dins d’aquesta tendència explorà els límits del dolor, l’angoixa i la por Entre d’altres, es féu ferir amb una arma de foc Shoot , 1971, s’administrà corrents elèctrics Doorway to Heaven , 1973, es crucificà, clavat a la part…

Llicenciat per la Universitat de Chicago el 1964 i doctor en filosofia el 1969 per la Universitat de Harvard, del 1967 al 1968 fou professor de la Universitat de Yale Entre el 1968 i el 1971 dirigí un programa d’estudis sobre la família urbana al Cambridge Institute El 1971 fou professor de la Universitat de Nova York Fundà i dirigí el New York Institute for the Humanities 1975-84 President del “Cities Programme” de la London School of Economics, el 1999 rebé el Premi Europeu Amalfi de sociologia i ciències socials i El Friedrich Ebert de sociologia Autor d’obres sobre la vida de la família…

Ja des del primer espectacle, Cavallet d’illusions 1980, eren presents els trets definitoris de la seva trajectòria una base constituïda per les formes clàssiques de la pantomima, elements del mim, el circ i el body art , un humor que parteix de la comicitat del món quotidià i una simplicitat deliberada Al llarg de la seva existència incorporà collaboradors segons els requeriments de cada obra entre d’altres, Andrzej Leparski, Pep Cruz i Toni Albà a la direcció Des del 1995 els membres estables de la companyia restaren reduïts a Faneca i Sagalés Realitzaren i produïren els…

Estudià a la Universitat de Michigan i realitzà el seu primer edifici l’any 1949 Durant els anys 1952-54 fou tinent del cos d’enginyers de l’armada a Corea, Japó i els EUA Desenvolupà una intensa tasca docent des de l’any 1950, dirigint el departament d’arquitectura d’universitats nord-americanes com les de Califòrnia a Los Angeles, Yale a Berkeley i Austin a Texas Publicà diversos llibres en collaboració, que destaquen per no estar destinats a un públic necessàriament iniciat És el cas de The Place of Houses 1974, Dimensions 1976 i Body, Memory and Architecture 1977 Dissenyà…

Estudià literatura creativa a la Universitat d’Iowa, i a mitjan anys seixanta, fou coeditor de la revista O To 9 , 1967-70, una publicació molt identificada amb l'ambient artístic de la Nova York dels anys seixanta Fou lector de teoria de l’art a la School of Visual Arts de Nova York 1968-71 i en altres centres docents de la ciutat, activitat que compaginà amb performances  al carrer, el caràcter provocatiu de les quals aconseguí amb un aspecte marginal i un comportament propi dels alienats mentals Conreà també la poesia, el vídeo i la fotografia Amb la seva segona muller, Maria Acconci, el…