Resultats de la cerca
Es mostren 1603 resultats
Creu coral de Centelles
Art romànic
Creu coral de Centelles És conservada al Museu Episcopal de Vic, on és catalogada amb el número 77 d’inventari La imatge del crucificat, d’època gòtica, no correspon a aquesta creu G Llop Al Museu Episcopal de Vic i catalogada amb el número 77 d’inventari, es conserva una creu coral procedent de Centelles Aquesta creu actualment té associada la figura d’un crucificat núm d’inventari 4 064 d’estil gòtic, procedent de Solsona i datable del segle XIV, segons J Bracons Catàleg de l’escultura gòtica del Museu Episcopal de Vic , 1983 La creu, que fa 234 cm d’alt per 130 d’ample, és formada per dos…
verga
Transports
Cadascuna de les perxes, generalment cilíndriques, que, disposades a la cara de proa d’un pal o d’un masteler, fixades per la part central i susceptibles de girar entorn del dit pal en maniobrar-les amb les braces, serveixen per a envergar-hi una vela.
S’anomena verga de creu la que és fixada disposada perpendicularment al pal, de manera que sembla una creu, i en la qual hom enverga una vela quadra En la verga de creu hom distingeix la creu , que n’és la part central, els braços , que són cadascuna de les parts compreses entre la creu i els extrems de la perxa, i els penols , que són els extrems de la perxa S’anomena terç de la verga el punt mitjà de cadascun dels braços Les vergues prenen el nom del pal o del masteler al qual van fixades, i a vegades el de la vela que hi és envergada
braçal
Història
Militar
En l’armament medieval, cadascuna de les defenses dels braços.
radiant

Creu radiant
creu cèltica

Creu cèltica
© Fototeca.cat
lira

Lira
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de corda pinçada.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost de la família dels llaüts o lires de jou Consisteix en una caixa de ressonància amb dos braços units per la part superior amb un travesser Les cordes parteixen del frontal de la caixa, passen per un pont i es lliguen al travesser Es tracta d’un terme que sovint ha donat lloc a confusions per culpa del significat de la paraula llatina lyra , utilitzada fins al segle XVI per a anomenar els cordòfons en general La primera documentació relativa a la lira és de l’any 2800 aC i es troba en peces d’art sumèries que mostren lires d’…
crinoïdeus
Blothrocrinus del Carbonífer superior,equinoderm de la classe dels crinoïdeus
© Fototeca.cat
Zoologia
Classe d’equinoderms pelmatozous, que comprèn animals marins i bentònics que viuen fixats al substrat, almenys durant llur fase larval.
Són formats per un cos caliciforme anomenat disc , del qual surten cinc braços radials, sovint ramificats i multidicotomitzats En alguns ordres el disc és a l’extrem superior d’un peduncle Els braços són multiarticulats, presenten unes pínnules laterals i uns solcs nutricis dorsals, que porten l’aliment, aconseguit mitjançant la formació de remolins, a la boca, situada, juntament amb l’anus, sobre la cara dorsal del calze L’aparell aqüífer és semblant al dels altres equinoderms, i l’esquelet és calcari Són molt nombroses les formes fòssils, principalment les…
àncora

Àncora de gran vaixell
Transports
Aparell de ferro o d’acer que, lligat a l’extrem d’una cadena, cap o cable, hom deixa caure fins a tocar el fons de la mar on es clava i impedeix que un vaixell, o qualsevol embarcació, sigui emportat pel vent o pels corrents.
Probablement, l’àncora aparegué al mateix temps que la navegació, per rudimentària que aquesta fos, i devia consistir en una pedra lligada a un cap Aquest prototipus d’àncora tenia l’inconvenient d’enfonsar-se massa en el fons de sorra i d’ésser arrossegada en el fons de pedra En augmentar les dimensions de les embarcacions i, per tant, disminuir la possibilitat d’ensorrar-les a les platjes, es féu molt més urgent la necessitat de trobar altres tipus d’àncores El primer tipus d’àncora semblant a les modernes de quatre braços consistí en dos pals encreuats amb una o diverses…
Trimurti
Mitologia
Títol (‘el qui té tres aspectes’) donat a la tríada formada per Brahma, Vixnu i Xiva, considerats per l’hinduisme com un triple aspecte de la divinitat, que és alhora creadora, conservadora i destructora.
Iconogràficament és representada amb un únic cos que té tres caps i sis braços