Resultats de la cerca

Aquest mot fou emprat per primera vegada per Lluís del Milà amb el nom de tento Sovint constitueixen una sèrie de fugues breus sobre diferents temes N'hi ha diferents modalitats de batalla, de falses, plens, de mà dreta, etc Els principals autors que l’han conreat són Ade Cabezón, PAVila, LVenegas de Henestrosa i JBCabanilles

Basada primer en la quantitat síllabes llargues i breus, es fonamentà després a la fi de l’època imperial i en els texts litúrgics llatins en l’accent dels mots, i com a tal és coneguda també amb el nom de cursus Les principals modalitats del cursus són pla c planus -——, lent c tardus -—-—, ràpid cvelox -———, i dispondaic -——-

Net del pintor Vicenç Rodes Milità en el moviment catalanista i fou alcalde de Valls Catalogà els arxius municipal, notarial i parroquial Publicà L’antiga Universitat de Valls 1914, L’art, els artistes i els artesans de Valls 1921, Estudi de Valls 1928 i altres breus monografies i notes històriques a la premsa, sobre la seva vida

Després de la seva primera novella Szczury ‘Les rates’, 1932, assolí la plenitud artística els anys cinquanta amb el testimoniatge de la tragèdia del poble jueu a Polònia sota l’ocupació nazi Els relats sobre aquest tema, breus i densos, titulats Żywe i martwe morze ‘Mar viva i morta’, 1956, s’expressen en una prosa penetrant, exacta i lírica

És autor de nombroses composicions líriques d’una gran elegància formal, de breus poemes didàctics on imita els escriptors geòrgics antics, com La balia 1552 i Il podere 1560 i de diferents poemes descriptius, mitològics i epicolírics, entre els quals es destaquen les Stanze a Bernardino Martirano 1540 i Il Vendemmiatore 1532-34, on descriu el paisatge de Nàpols

Visqué i ensenyà a Alexandria i Roma La seva obra, conservada només en breus fragments, no permet de refer el seu pensament, conegut sobretot a través d’ Ireneu de Lió i de Tertullià i desenvolupat per Ptolemeu, Heracleó i Teodot valentinianisme Recentment hom li ha atribuït l’ Evangeli de Veritat , trobat en versió copta a Nag-Hammadi gnosticisme

Entre d’altres, ha publicat els poemaris Les hores breus 1988, Afegiràs abril 1993, Mar d’heura 1995, Papallones de dilluns 1996 i Paraula de retorn tria personal 1988-2000 2002 també el recull de contes infantils Contes d’aigua i rima amb un raget de llima 1995 És membre de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua

És constituït per una sèrie de sis peus o compassos de dos temps un de fort seguit d’un de feble Els dos temps són quantitativament iguals però, així com el primer ha d’ésser una síllaba llarga, el feble pot ésser format d’una de llarga espondeu o de dues de breus dàctil El cinquè peu és sempre format d’una de llarga i dues de breus, i el sisè o final és sempre de dues síllabes essent sempre indiferent la quantitat de la darrera Presenta l’esquema següent &esb̆̆|&esb̆̆|&esb̆̆|&esb̆̆|&esb̆̆|&esb̆ És un vers recitatiu, i a mesura que fou…

Probablement, el seu inventor fou Fabritio Caroso, que en els seus tractats Ballarino 1581 i Nobiltà di dame 1600 la descriu i en dona exemples Musicalment, s’estructura en dues parts breus que es repeteixen tantes vegades com la dansa exigeixi Normalment era ballada per una o dues parelles, o també per un trio -dos homes i una dona, o viceversa-

El primer autor, anònim, arribà fins l’any 835 continuat fins el 861 per Prudenci, bisbe de Troyes hispà d’origen, d’estil impersonal i sec, Hincmar, arquebisbe de Reims, apassionat en els judicis però ben documentat, en redactà la darrera part Són una de les fonts històriques bàsiques per al segle IX europeu les referències a Catalunya hi són breus i escasses