Resultats de la cerca

El terme és usat en oposició a idiocord Classificades per primera vegada per Eric von Hornbostel i Curt Sachs 1914, les cítares heterocordes es representen amb la xifra 31222 En el cas de les cítares de tub sencer o de mig tub, instruments ètnics presents en cultures africanes i asiàtiques, les cordes solen estar fetes de materials aliens al tub de suport, com metall, fibres vegetals, budell, seda o niló, tot al contrari que en els instruments idiocords Les cordes es fixen a la taula de fusta corbada amb clavilles o lligams, disposades en sentit longitudinal i separades d’…

Si és per retenció o excés d’àcids s’ha arribat a la acidosi per causes externes intoxicacions per metanol, etanol, etilenglicol, salicilats, etc, endògenes cetoacidosi diabètica, acidosi làctica, dejuni prolongat o xoc per retenció insuficiència renal, aguda o crònica i per reabsorció ureterosigmoïdostomia Si es dóna per pèrdua de bases bicarbonats pot ésser digestiva diarrees, fístules duodenal, biliar, pancreàtica o del budell prim o renal acidosi tubular proximal o distal, acidosi tubular tipus IV L’acidosi metabòlica pot romandre asimptomàtica, però generalment provoca…

En la seva construcció s’evidencia la influència portuguesa de l’època colonial En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon amb mànec Té quatre cordes que poden ser de budell o de metall, afinades com les quatre primeres cordes de la guitarra, amb la particularitat que la quarta és a l’octava superior Les cordes es toquen directament amb els dits o les ungles Utilitzat principalment en danses populars, al principi del segle XX s’introduí a Amèrica, on es popularitzà acompanyant cançons La gran difusió que assolí per la seva versatilitat propicià l’aparició d’un instrument…

En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost del tipus llaüt amb mànec Té tres cordes i una caixa de ressonància triangular, amb un llarg mànec amb trasts La tapa de la caixa de ressonància és plana i el fons és format per diverses peces de fusta que convergeixen en un dels angles En el model més comú, la primera corda és de metall i està afinada en la3 Les altres dues són de budell o de niló i estan afinades a una quarta inferior, mi3 Els seus orígens daten, probablement, del segle XVII La gran difusió que experimentà al llarg del segle XIX fou possible, en part, pel…

La prova IMVIC és ++ -- És hoste habitual del tracte intestinal humà i del d’alguns animals de sang calenta, d’on passa a les aigües residuals, que eventualment poden contaminar les de beguda colimetria Algunes soques són patogèniques, responsables de les gastroenteritis infantils unes altres poden ésser-ho en travessar la paret intestinal afeblida per alguna causa, i produeixen infeccions generals o bé localitzades a les vies urinàries, a les últimes parts del budell, colecistitis, etc La seva estructura antigènica és molt complexa, puix que pot posseir antígens somàtics O i…

L’ esquistosomiasi o bilharziosi és una parasitosi endèmica en molts països d’Amèrica, Àfrica i Extrem Orient, provocada per diverses espècies de cucs del gènere Schistosoma que poden causar lesions serioses en diversos òrgans, especialment el fetge, la bufeta urinària, els budells, els pulmons, el cor, els ronyons i el sistema nerviós Els agents causals són trematodes, cucs aplanats, no segmentats, que presenten dimorfisme sexual Els trematodes en qüestió, coneguts genèricament per esquistosomes o dogues sanguínies , són sobretot el Schistosoma haematobium , el Schistosoma mansoni , el…

Les estrelles de mar són animals de simetria radial, amb el cos aplanat format per un disc pentagonal amb cinc braços o més, els quals tenen els conductes ambulacrals amb dues o quatre files de pedicels a través de llur superfície oval Tenen un endoesquelet calcari i un sistema ambulacral que els serveix per a la locomoció, la captura d’aliments i la respiració El sistema digestiu consta d’una boca en posició ventral, un estómac evaginable, uns diverticles pilòrics ramificats pels braços, i un curt budell recte que desemboca a la cara aboral per un anus, que pot no existir El…

L’ estrongiloïdiasi o anguillulosi és una parasitosi provocada pel cuc denominat Strongyloides stercolaris , o anguíllula intestinal , que en estat adult habita al budell humà El S stercolaris és un nematode, és a dir, un cuc allargat i cilíndric, no segmentat, que presenta dimorfisme sexual Els paràsits adults tenen una coloració vermellosa, tenen de 2 mm a 3 mm de longitud i dipositen els ous dins la llum intestinal, que alliberen embrions o larves Les larves poden emprendre dos cicles un de sexual, o indirecte, que es desenvolupa fora de l’organisme humà, i un de asexual, o…