Resultats de la cerca
Es mostren 233 resultats
interferències electromagnètiques
Electrònica i informàtica
Estudi de la pol·lució electromagnètica creada per un equip electrònic.
Forma part dels estudis de compatibilitat electromagnètica La procedència de les interferències electromagnètiques pot ésser múltiple, però principalment s’estudien les interferències conduïdes per cables o per circuits impresos, i les radiades Quan les mesures d’un equip no compleixen la normativa, la solució més habitual és la de redissenyar els apantallaments i les connexions a massa
càbria
Transports
Aparell capaç d’aixecar grans pesos, usat en la construcció de ports, per a carregar o descarregar elements molt pesants i, antigament, per a arborar els vaixells.
Consisteix en dues bigues, inclinades cap endavant respecte al punt de suport, unides en llur extrem superior, des d’on penja la politja El conjunt és mantingut ferm per mitjà de cables tensors o bé per una tercera biga que convergeix amb les altres dues, i pot ésser fix en un moll o flotant, muntat damunt plataformes
Revelacions del Govern britànic sobre la massacre de Tiananmen
Fonts del Govern britànic desclassifiquen cables diplomàtics de l’ambaixador a la Xina l’any 1989 sobre la matança de Tiananmen Aquests missatges afirmen que el Govern xinès va estimar el nombre real de morts per l’exèrcit i la policia en la repressió del moviment a favor de la democràcia en uns 10000, en lloc dels prop de 200 que aleshores va reconèixer oficialment
superconductor
Electrònica i informàtica
Dit de la substància que presenta superconductivitat.
La recerca de nous superconductors planteja problemes de síntesi D’una banda, cal trobar materials que manifestin superconductivitat i per això cal analitzar les característiques estructurals que la produeixen D’altra banda, la síntesi del material en forma que pugui ésser utilitzat a la indústria és complexa El superconductor que manté aquesta propietat a temperatura més elevada 125 K de temperatura crítica és un compost a base d’òxids de talli i de coure Hi ha actualment unes dotze famílies de compostos que mostren superconductivitat entre 10 i 125 K L’anàlisi d’estructures per microscopia…
connector
Electrònica i informàtica
Dispositiu emprat per a connectar dos circuits o sistemes elèctrics, format per dues peces amb una sèrie de contactes metàl·lics de manera que poden ésser encaixades l’una amb l’altra a fi d’establir la connexió entre els contactes corresponents.
Poden ésser de tipus molt diversos, segons la disposició de contactes en forma circular, rectangular, en línia, etc i són emprats en cables, aparells, circuits impresos, etc Els connectors per a circuits impresos són lineals amb una o dues sèries de contactes, segons que la placa en tingui per una cara o per totes dues, i correntment tenen una separació o pas entre contactes successius de 0,1 o 0,2 polzades 2,54 mm o 5,08 mm
René Sarger
Arquitectura
Arquitecte i enginyer francès, alumne d’Auguste Perret.
Empresonat a Auschwitz, durant la Segona Guerra Mundial, fou, després, soldat amb l’exèrcit rus Fundà 1954 el Cabinet d’Études Techniques d’Architecture et Construction i l’Institut d’Investigations de noves estructures amb cables tesats 1960 Realitzà diverses obres, en part en collaboració amb altres arquitectes M Blanc, Herbé, Couteur i G Gillet una església a Royan 1955 la catedral de Bizerta, Algèria 1956 el pavelló de França a l’Exposició Internacional de Brusselles 1958 etc
governall

Governalls d’una avioneta
© fototeca.cat
Transports
Nom genèric de les superfícies de control d’una aeronau (alerons, timons, elevons, etc), l’accionament de les quals, realitzat mitjançant els comandaments de vol
, permet al pilot de maniobrar l’aparell i, més exactament, de realitzar les rotacions al voltant dels tres eixos bàsics de l’aeronau.
Els governalls d’un avió són bàsicament tres el timó de cua o de direcció, accionat mitjançant els pedals de direcció o palonnier , que determina la guinyada el timó de profunditat o d’elevació , accionat mitjançant la palanca de control, que determina el capcineig i, finalment, els alerons , accionats també mitjançant la palanca de control, que determinen el balanç Els comandaments de vol són connectats als governalls mitjançant un sistema de cables i bieles timoneria i a vegades servocomandats hidràulicament o elèctricament
telefonia

Telefonia. Estructura d’una xarxa bàsica per cable i satèl·lit, centrada en una àrea urbana i interconnectada amb diverses xarxes cel·lulars, que permet, entre altres serveis, la comunicació tradicional, la transmissió digital de dades i la videoconferència (amb connexió de fibra òptica o bé amb equip VSAT)
© Fototeca.cat
Sistema de telecomunicació consistent en la transmissió a distància del so, especialment de la veu humana, mitjançant dispositius elèctrics.
La seva invenció és deguda al físic nord-americà d’origen escocès Alexander G Bell, el qual l’any 1876 el presentà a l’exposició de Filadèlfia, bé que hi havia hagut d’altres investigadors anteriors, com ara Charles Bourseul i JP Reiss El telèfon de Bell consistia en un micròfon i un receptor separats a una certa distància i basats en un mateix principi de l’electromagnetisme En el micròfon, la veu del qui parlava feia vibrar una làmina de ferro molt fina, i modificava així el camp d’un imant permanent que portava una bobina associada, en el qual s’induïen corrents elèctrics proporcionals a…
polietilè d’alta densitat
Química
Polímer de cadena lineal constituïda per àtoms de carboni concatenats units mitjançant enllaços covalents.
És un polímer que s’obté per polimerització ràpida d’etilè en presència dels catalitzadors de Ziegler-Matta o de Phillips El polímer resultant presenta estructura regular, amb un nivell baix de defectes i, per tant, d’elevada cristallinitat Les propietats d’aquest polímer són duresa extrema, resistència a estellar-se, elevada resistència a la tracció i una densitat i punt de fusió superiors als dels altres polietilens Es fa servir per a fabricar ampolles, estris de la llar, joguines, recobriments d’extrusió, tubs, conductes i aïllants per a cables
Controller Area Network Bus
Protocol de comunicació en sèrie per a l’intercanvi d’informació entre unitats de control electròniques.
Desenvolupat inicialment per Bosch el 1986 per al seu ús en l’automòbil, permet compartir una gran quantitat d’informació entre les diferents unitats de control del sistema, la qual cosa comporta una reducció tant del nombre de sensors utilitzats com de la quantitat de cables de la installació elèctrica En CAN Bus totes les unitats de control poden ser transmissores o receptores d’informació Addicionalment, una unitat de control pot sollicitar informació a una altra en un camp en què la trama de transmissió de dades estigui destinada a aquesta finalitat