Resultats de la cerca

Els rectificadors mecànics , amb contactes mòbils, són molt poc utilitzats actualment a causa dels inconvenients que presenten un tipus de rectificador mecànic és el constituït pel collector de la màquina de corrent continu També han caigut totalment en desús els rectificadors electrolítics Els utilitzats actualment són estàtics i constituïts per díodes, que poden ésser de buit, de gas o d’estat sòlid díode Hom utilitza com més va més aquests darrers, però per a grans potències és emprat encara el rectificador de vapor de mercuri

Segon dia del tridu pasqual, tradicionalment ha estat dia de dejuni, però no pas penitencial, sinó de vetlla en l’esperança de la resurrecció de Jesús Hom no hi celebra l’eucaristia ni cap altra reunió litúrgica, si no és la darrera preparació baptismal dels catecúmens L’expressió Dissabte de Glòria deriva del fet que la resurrecció fos celebrada ja la vigília del diumenge de Pasqua, però ha caigut en desús als Països Catalans en virtut de l’actual ordenació litúrgica de la Setmana Santa

Fill dels reis Felip I i Joana I Fou lloctinent del regne durant les absències del seu germà Carles II Es casà 1370 amb Joana, duquessa angevina de Durazzo Del 1372 al 1376, finançat per Carles V de França, formà l’anomenada Companyia Navarresa de mercenaris, per a reconquerir el regne d’Albània, que havia caigut en poder dels albanesos Karlo Topia i Gjiergj Balša Sortí de Tortosa 1375-76 i ocupà Durazzo, però morí en l’empresa Amb Maria de Lizarazu tingué un fill, origen de la família dels Beaumont

Militant de les Joventuts Llibertàries des del 1936, féu la guerra civil de 1936-39 al front d’Aragó i, caigut presoner, fou empresonat fins el 1945 Reincorporat al moviment anarquista, d’ençà del 1947 passà a la lluita armada antifranquista — atracaments a entitats bancàries, bombes en edificis oficials, atemptats contra elements del règim — , sobretot a Barcelona i, ocasionalment, en collaboració amb Francesc Sabaté Resident a Itàlia 1951-57, hi practicà també cops econòmics en favor de l’organització, però, en retornar a Catalunya, fou mort per la policia

Comte consort d’Almodóvar, es distingí a Trafalgar i a la guerra contra Napoleó Fou empresonat per la inquisició de València per les seves tendències liberals el 1820, alliberat pels constitucionalistes fou proclamat, aquell mateix dia, capità general del País Valencià per votació popular En 1822-23 exercí el mateix càrrec a Mallorca Estigué exiliat a França 1823-32 Fou novament capità general del País Valencià 1835, ministre de la guerra 1835-36 i 1836-37 i ministre d’estat 1842-43 Caigut el seu amic Espartero 1843, es retirà de la política

De família originària d’Onda, fou secretari dels governadors almohades de València Durant el setge cristià se n'anà a la cort hàfsida de Tunísia per a demanar ajuda i, perduda la ciutat, hi tornà per ocupar el càrrec de cap de la cancelleria 1238 Caigut en desgràcia, morí executat, i la seva obra fou cremada És autor de la Takmilat li-kitāb al-Ṣila , continuació de la Ṣila d’ibn Baškuwāl, d’una collecció de biografies, al-Hulla al-Siyarā' Escriví poemes en què es planyia sobre la pèrdua de València

Habitualment era exigit al començament de cada regnat Al Principat, una constitució del 1283, confirmada el 1301, n'eximia els ricshomes, ciutadans, cavallers i les viles i els llocs reials que n'havien comprat el dret Alfons III, a les corts de Montsó del 1333, en confirmà l’exempció a l’orde de l’Hospital i als seus vassalls concedida per Jaume II el 1300 De fet, al segle XV el bovatge ja havia caigut pràcticament en desús Al regne d’Aragó, però, persistí encara fins ben entrat el ssegle XVI

Escrivà d’ofici El 1520, elegit advocat del poble, presentà a les autoritats municipals i reials una requesta exigint l’armament dels oficis, origen de la Germania a Oriola Fou un dels Tretze locals i les reunions es feien a casa seva Aconseguí amb armes la rendició d’Elx i el seu agermanament Procedí a la revisió dels comptes de la ciutat d’Oriola El 1521 dirigí la resistència de la ciutat a l’exèrcit reialista batalla d'Oriola Caigut presoner, fou esquarterat l’endemà de la rendició de la ciutat

Des del 1966 fou soci dels grups de muntanya del CEDADE i de l’AGRUECC El 1973 ingressà al Centre Excursionista de Catalunya i al CADE, grup del qual fou monitor Morí durant una escalada al serrat del Moro, a Montserrat El 1975 rebé la insígnia del GAME Al monestir de Santa Cecília de Montserrat, la FEEC hi condicionà un edifici com a refugi, que fou inaugurat el 1978 amb el seu nom Es publicà després de la seva mort el llibre Les muntanyes que vaig estimar records d’un muntanyenc caigut 1976