Resultats de la cerca

Una carretera l’uneix amb Sanui Situat al límit lingüístic amb el castellà, els seus habitants parlen un català de transició, similar al de Sanui i al de Calassanç, anomenat ribagorçà a la comarca

La Seu d’Urgell acull l’acte central de celebració dels 400 anys del naixement de l’Escola Pia com a orde religiós i els 250 anys de la canonització del seu fundador, Josep de Calassanç L’acte és organitzat per l’Escola Pia de Catalunya

El 1987 donà suport a la candidatura d’Herri Batasuna en les eleccions europees Al gener de 1988 es dissolgué i la majoria dels seus membres s’incorporà a La Crida Dirigents Josep de Calassanç Serra Cala, August Gil Matamala, Julià de Jòdar i Eva Serra Edità Lluita Lliure 1985-1987

Dirigida per Josep Maixencs i Agustí, nasqué de l’experiència prèvia de la Formació Professional de segon grau de tècnics en l’audiovisual iniciada el 1987 al Centre Calassanç de l’Escola Pia de Sarrià, així com d’iniciatives programàtiques com la de la Conselleria de Cultura de la Generalitat amb la finalitat de crear una Escola Superior de Cinema de Catalunya La Fundació Privada que la gestiona possibilità el seu funcionament amb un programa d’estudis de quatre anys, orientat a la capacitació dels estudiants en direcció tècnica, direcció artística, fotografia, so, edició/ muntatge,…

Format a Tramessoses, al límit dels termes de Sanui i de Sant Esteve de Llitera, per la unió de la Sosa de Peralta que neix al vessant meridional de la serra de la Corrodella, vora la Cogulla, i que passa per Calassanç i Peralta de la Sal i la Sosa de Sanui que es forma per la unió de diversos barrancs, a Sanui s’uneix al seu collector després de passar per Montsó Aragó L’aigua és d’alta salinitat

En principi, aquest castell cobria els flancs ponentins del castell de Calassanç D’acord amb aquesta situació privilegiada, existí segurament des d’antic, per bé que les seves notícies documentals durant la conquesta són exigües Potser l’organització de la contrada fou encarregada al cavaller urgellenc Rotlan Ramon, igual que en el cas de Peralta Recuperat del poder almoràvit, vers el 1143, el príncep Ramon Berenguer IV de Barcelona cedí a Pere I d’Estopanyà el castell d’Alins Segons notícia retrospectiva, Pere I el Catòlic lliurà els castells d’Alins i Jusseu al monestir…

Fundat el 1989, nasqué gràcies a l’impuls d’uns antics jugadors de l’Escola Sant Josep de Calassanç del carrer Ample La temporada 1998-99 fou campió de la Copa Catalunya i la 2001-02, subcampió de Catalunya Juga en categories territorials i disposa de nombrosos equips en categories inferiors Destaca la seva funció integradora de joves immigrants El 2005 organitzà la primera Diada de Bàsquet Solidari de Ciutat Vella Aquest mateix any rebé la Medalla d’Honor de Barcelona Juga al Centre Esportiu Municipal del Parc de la Ciutadella, si bé durant la cobertura i modernització de les…

Mantingué relacions polítiques amb Herri Batasuna i patí freqüents detencions El 1982 inicià un apropament al Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans , que acabà el 1985 amb la incorporació d’IPC al Moviment de Defensa de la Terra D’altra banda, el 1984 una escissió donà lloc al Collectiu Independentista La Nova Falç Tingué vincles estrets amb els Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans, els Collectius Obrers en Lluita, l’Associació d’Estudiants Independentistes d’Universitat, Dones Independentistes i els Grups de Defensa de la Llengua El 1987 es dissolgué…

Aquest equip ha estat un dels més destacats dels països de la Mediterrània occidental i l’organitzador de l’esquema històric de la península Ibèrica a les èpoques primitives Original pel mestratge de Pere Bosch i Gimpera, entre el 1915 i el 1936 fou format per una primera generació en la qual destacaren Lluís Pericot, Josep de Calassanç Serra i Ràfols i Josep Colominas, molt lligats a l’Institut d’Estudis Catalans Després s’hi incorporaren Joan Maluquer de Motes, Miquel Tarradell, Pere de Palol i Antoni Arribas, la majoria posteriorment al 1939, quan el mestre Bosch…

Fill del comte Joan Ramon Folc I de Cardona i de Joana de Gandia El 1412, a la mort del seu avi matern Alfons I de Gandia, heretà la senyoria d’Ondara i l’horta de Gandia Més tard rebé, de la seva mare, Calassanç i Sanui a Ribagorça, i Guadalest i Confrides a la Marina El 1427 es casà amb Blanca de Navarra, senyora de Caparrosso, Aézcoa, Carazar i Caseda, neta del rei Carles II per la seva filla natural Joana de Navarra El 1424 seguí el rei Alfons IV a Nàpols Establert a València, no participà en els afers del Principat, en els quals tingué un paper tan notable el seu fill Joan,…