Resultats de la cerca

Per mostres d’aigua amb salinitats pràctiques entre 2 i 42 PSU i temperatures entre -2ºC i 35ºC la salinitat de referència es pot calcular directament a partir de la salinitat pràctica multiplicant aquesta darrera per un factor de conversió 

Establí la fórmula, no sempre correcta, de molts composts químics i fou el primer a calcular 1865 el diàmetre de la molècula d’aire i el nombre de molècules, per unitat de volum, de qualsevol gas, nombre dit de Loschmidt

Es pot calcular tenint en compte només els naixements vius o bé considerant-ne també els morts, encara que correntment s’utilitza la primera opció Darrerament, les anàlisis dels intervals intergenèsics han guanyat importància com a forma d’estudi de la fecunditat

L’energia mitjana aprofitable per al gram de cadascun dels principis immediats, segons Atwater, és pròtids, 4 Kcal lípids, 9 Kcal i glúcids, 4 Kcal En calcular el valor energètic d’un aliment hom ha de tenir també en compte l’alcohol 7 Kcal/1g

Aplicà la geometria als càlculs numèrics i pot ésser considerat com el creador de la nomografia, els principis de la qual exposà en el seu Traité de nomographie 1899 Estudià els principis de les màquines de calcular, de les quals féu una classificació comparativa

Reben noms concrets segons llur ús o objecte, com ara màquina d’afaitar, màquina de cosir, màquina de rentar, màquina d’escriure, màquina de retratar, màquina de calcular, màquina de picar carn, màquina de tallar embotits, màquina de fer xurros, màquina de segar, màquina d’imprimir, etc

A la pràctica, i a causa de la dificultat d’avaluar el pes de fase estacionària i, per tant, de calcular el volum de retenció net d’un compost, la retenció relativa és el paràmetre usualment emprat, fent servir un dels dos composts com a patró

Establí una fórmula per a obtenir l’àrea d’un triangle sabent les longituds dels costats i un mètode aproximatiu per a calcular les arrels quadrades i cúbiques Trobà solucions algèbriques de les equacions de primer i segon grau i resolgué per mètodes aritmètics algunes equacions quadràtiques

Fou director de l’observatori de Göttingen En 1753-61 féu nombroses observacions dels moviments de la Lluna, publicades pòstumament el 1770 També elaborà un catàleg estellar d’un miler d’estels zodiacals El 1761 establí una fórmula per tal de poder calcular i corregir les desviacions instrumentals

S'expressa per i permet de calcular la variació d’entalpia H d’una reacció a la temperatura T 2 , tot coneixent la variació de l’entalpia de la reacció a una certa temperatura T 1 i les capacitats calorífiques dels productes i dels reactius a T 1 i T 2