Resultats de la cerca

Hi enviaren com a legats, successivament, els cardenals Del Monte, Cervini i Pole Crescenzi i els bisbes Pighino i Lippomani i els cardenals Gonzaga, Seripando, Hosius, Simonetta, Hohenems, Morone i Navagero En fou secretari Angelo Massarelli, que deixà escrit un important dietari Instat repetidament per Carles V al papa Climent VII, aquest s’obligà a convocar-lo per la pau de Barcelona 1529, alhora que es comprometia a coronar-lo emperador Pau III el convocà a Màntua maig del 1537 i després a Vicenza octubre del 1537, bé que l’escassa presència episcopal i la negativa luterana de participar-…

Pertanyia a una branca de la família noble aragonesa dels Luna Estudià dret a Montpeller, i com a canonista defensà la plenitud del poder del papa contra les tesis conciliaristes El 1375, a Avinyó, fou creat cardenal del títol de Santa Maria in Cosmedin per Gregori XI, el qual ell acompanyà després a Roma Participà en l’elecció d’Urbà VI 1378, sobrevinguda enmig d’avalots a Roma Declarada invàlida aquesta elecció pels cardenals francesos i d’altres, perquè havia estat feta per por, participà amb ells en l’elecció de Climent VII, pel setembre del 1378, fet que donà inici al Cisma…

Situació i presentació El municipi de Santa Margarida i els Monjos anomenat també els Monjos és situat al SW de la comarca de l’Alt Penedès Té una extensió de 17,2 km 2 i limita al N amb els termes de Sant Martí Sarroca i Pacs del Penedès, a l’E amb Vilafranca del Penedès i amb Olèrdola, al S i SW amb Castellet i la Gornal i a l’W amb Castellví de la Marca El poble dels Monjos és el cap d’un municipi caracteritzat per la proliferació de diversos nuclis de poblament Els habitants, però, es concentren especialment en els pobles dels Monjos i la Ràpita El terme és travessat per la carretera…

El 31 de juliol de 1425 prengueren possessió dels seus càrrecs els següents diputats diputat eclesiàstic Felip de Malla Barcelona ~1380 – 1431, canonge de Barcelona diputat militar Joan Desfar, cavaller, senyor de Castellbell, Vacarisses i Rellinars diputat reial Narcís Miquel, ciutadà de Girona El 18 de desembre de 1425 prengueren possessió dels seus càrrecs els següents oïdors oïdor militar Bertran de Vilafranca, donzell de la vegueria de Montblanc oïdor reial Baltasar de Gualbes, ciutadà de Barcelona El 23 de febrer de 1426 prengué possessió del seu càrrec el següent oïdor eclesiàstic Joan…

Comprèn diversos períodes, que reflecteixen les diverses vicissituds històriques de Roma i dels països que recolliren la seva tradició un període inicial època arcaica, una època d’extraordinària florida època clàssica i una progressiva decadència, seguida de l’època cristiana, de la medieval i de la renaixentista Les èpoques arcaica i clàssica Bé que Roma no produí una cultura ben personal, l’assimilà d’altres pobles, l’adaptà segons el seu temperament i les seves necessitats i la difongué pertot Fou Grècia, però, la seva mestra natural primer, d’una forma indirecta, a través dels etruscs…

En aquest capítol —a part la consideració evident d’obra d’art que té la decoració dels llibres— s’intentarà recollir-hi altres aspectes una mica heterogenis potser, però que si no es reunissin en aquesta introducció s’esvairia el sentit profund que té gran part de l’obra Catalunya Romànica * És necessari adonar-nos de fins a quin punt revelen cultura literària o escrita els edificis, les pintures murals o sobre taula, les escultures, els objectes i utensilis considerats artístics de l’època romànica, a Catalunya o allà on sigui del món d’aquell temps Les fonts culturals Si hom té present…