Resultats de la cerca
Es mostren 442 resultats
unitat
Cristianisme
Una de les notes distintives de l’Església cristiana, proclamada en els símbols de fe, juntament amb la santedat, la catolicitat i l’apostolicitat
.
La unitat profunda de l’Església no és incompatible amb la multiplicitat i diversitat de ritus, lleis i tradicions, però ho és amb la divisió en sectes Consisteix en la professió de la mateixa fe, la pràctica dels mateixos sagraments il’exercici de la caritat envers tots els creients
àgape
Cristianisme
Àpat en comú que els primitius cristians celebraven en senyal de germanor.
Els àgapes coincidien a vegades amb la celebració eucarística, però des del temps de Cebrià a mitjans s III tingueren lloc al vespre, mentre que l’eucaristia se celebrava al matí Sembla que els àgapes es convertiren més endavant en sopars de caritat Desaparegueren vers el s VIII
la Savinosa

Platja de la Savinosa
© Fototeca.cat
Platja
Platja de la costa de Tarragona, a l’W de la ciutat, separada de la de l’Arrabassada per la punta de l’Arrabassada.
En aquest promontori hom bastí els anys vint el Sanatori Preventiu Antituberculós de la Savinosa , dependent de la Casa de Caritat i de la Diputació de Tarragona, que funcionà fins els anys cinquanta El veïnat, que comprèn ambdues platges, residencial i turístic, tenia 1169 h diss el 1970
àgape
Cristianisme
Mot ( gr: ’
αγάπη) emprat pels primers autors cristians per a designar l’amor cristià en oposició a ’έροέ (‘amor’) per a designar l’amor sensual.
Apareix dues vegades als evangelis sinòptics i sovint a les epístoles de Pau i de Joan, referit a l’amor de Déu o del Crist, o a l’amor dels cristians entre ells Passà al vocabulari dels pares grecs de l’Església els escriptors llatins el traduïren per caritas ‘caritat’
Eusebi Guiteras i Guiu
Música
Compositor.
Estudià música amb Anselm Barba i Josep Rodoreda Director de la banda de la Casa de la Caritat de Barcelona, compongué obres simfòniques, cançons, un quintet de corda i sardanes, les més populars de les quals són La pluja de Riells i Aplec de la sardana Dirigí diferents societats corals
adoratriu
Cristianisme
Professa d’un orde religiós fundat el 1850 a Madrid per Micaela Desmaisières, vescomtessa de Jorbalán (en religió María Micaela del Santísimo Sacramento) per a acollir i instruir noies considerades com a extraviades o en perill d’extraviar-se.
L’orde, aprovat el 1858, fou anomenat Congregació de Religioses Adoratrius Esclaves del Santíssim i de la Caritat Als Països Catalans tenen casa a Alacant, Barcelona, Badalona, Palma, Girona, Sant Just Desvern i València Actualment han afegit a llur finalitat inicial la de l’educació de les noies desplaçades de llur medi habitual
Veronica Franco
Literatura italiana
Poetessa italiana.
Injustament acusada pel tribunal de la inquisició, en restà trasbalsada abandonà la seva vida brillant i es consagrà a les obres de caritat Escriví Terze rime 1575, de línia petrarquista No tenen tant d’interès les epístoles Lettere familiari a diversi ~1580, algunes de les quals dedicades al cardenal Luigi d’Este
Jeroni Guerau i Ramiro
Cristianisme
Eclesiàstic.
Ordenat de sacerdot el 1558, fou secretari del cardenal Pou a Roma El 1568 Pius V el nomenà canonge de la seu de Mallorca, on féu construir el retaule de la capella de Sant Jeroni 1593-1600 Fundà la casa de caritat de la Consolació, per a noies, aprovada pel bisbe Vic i Manrique el 1602, que subsistí fins al s XIX
Esteve d’Olot
Cristianisme
Religiós caputxí conegut per l’apòstol de l’Empordà.
El seu nom era Esteve Fàbregas i Sala Amb Joaquima de Vedruna i de Mas fundà l’institut de germanes menors de penitència transformat, el 1826, en el de carmelitanes de la caritat, el qual dotà de les constitucions Regla de las nuevas hermanas terceras de María Santísima del Carmen 1827 i orientà 1828 cap a l’educació dels infants
Josep Antoni Piquer
Literatura catalana
Metge i escriptor.
Obtingué la revàlida per a exercir la medicina el 1798 Durant la guerra del Francès fou metge primer dels Reials Exèrcits i secretari de les juntes de caritat i beneficència Traslladat a Madrid 1815, fou metge reial Escriví algunes obres mèdiques, poemes en català i castellà i Origen y estado actual de los males habituales de España que se oponen a que se observe la Constitución 1840