Resultats de la cerca
Es mostren 472 resultats
Carlo Scarpa
Arquitectura
Arquitecte italià.
Amb Portoghesi i Galuagni, fou un dels principals representants de l’arquitectura orgànica a Itàlia A més de la reorganització de diversos museus Florència, Palerm, Venècia, Verona, etc hom li deu nombrosos pavellons de la Biennal de Venècia i el pavelló de Venècia a l’exposició Itàlia 61 aTorí, construït a base de políedres de vidre L’edifici Olivetti, a Venècia 1959, és considerat la seva obra més significativa
Carlo Saraceni
Pintura
Pintor italià.
Treballà preferentment a Roma, on es convertí en un dels principals seguidors de Caravaggio És autor d’obres com Miracle de San Benno 1618, Santa Maria dell’Anima, Roma i Judit i Holofernes Kunsthistorisches Museum, Viena, que mostren un intent d’acomodar el naturalisme venecià a les noves experiències que aportà Caravaggio Acusa també una forta influència d’AElsheimer tres paisatges amb escenes del Vol, caiguda i enterrament d’Ícar Museo e Gallerie Nazionali Capodimonte, Nàpols
Carlo Rubbia
Física
Físic italià.
Ha treballat al CERN, on dirigí el projecte que portà el 1983 a la detecció dels bosons intermediaris, descobriment que li valgué el premi Nobel de física del 1984 compartit amb Svan der Meer
Carlo Tagliavini
Lingüística i sociolingüística
Filòleg i lingüista italià.
Professor de llengües romàniques a Holanda 1927-28, Hongria 1929-35 i més tard a Pàdua De les seves obres es destaquen Grammatica della lingua rumena 1923, Osservazioni sulla diffusione delle parole marinaresche italiane nelle lingue balcaniche 1942, Le origini delle lingue neolatine 1948, excellent manual de lingüística romànica, Introduzione alla glottologia 1949, articles sobre llengua albanesa, estudis sobre gramàtiques comparades, etc
Carlo Gozzi
Literatura italiana
Escriptor italià.
Fou promotor, juntament amb el seu germà Gasparo, de l’Accademia Letteraria dei Granelleschi 1747-62, de tendència conservadora És autor de Marfisa bizzarra 1774, poema en dotze cants, de Memorie inutili 1797, autobiografia, i de deu Fiabe 1761-65 per al teatre Amore delle tre melarance, Turandot, L’augellin belverde, etc, algunes de les quals han estat modernament convertides en llibrets d’òpera
Carlo Gesualdo
Música
Compositor i virtuós d’arxillaüt.
Príncep de Venosa Es casà el 1586 amb la seva cosina Maria d’Ávalos, matrimoni que acabà tràgicament amb la mort de la muller i del seu amant Contragué noves núpcies amb Elionor d’Este, filla del duc de Ferrara Residí a Ferrara fins el 1595, que tornà a Nàpols Escriví madrigals a cinc veus continguts en sis llibres 1594-1611 i d’altres a sis veus, canzonette i obres religioses, com dos llibres de Sacrae cantiones 1603 El seu cromatisme audaç és posat al servei d’una expressió molt lliure
Carlo Forlanini
Metge italià.
Fou professor a la Universitat de Pavia Introduí nous mètodes en la terapèutica de la tuberculosi i les malalties del tòrax amb la construcció del pneumotòrax artificial
Carlo Fontana
Arquitectura
Arquitecte italià, considerat com un dels millors del barroc romà.
De bon principi treballà amb Pietro da Cortona, CRainaldi i LBernini Les seves obres Santa Maria dei Miracoli, Santa Maria di Montesanto, façana de San Marcello del Corso, Palazzo Odescalchi, santuari de Loiola mostren la seva preferència per les cúpules i les rotondes i un tractament arquitectònic academicista dins el seu barroquisme Com a teòric publicà un estudi sobre el Vaticà Templum Vaticanum i uns altres d’urbanisme i d’acústica
Carlo Coccioli
Literatura italiana
Escriptor italià.
Fill d’un militar de carrera, l’any 1927 anà amb la seva família a Líbia, d’on tornà l’any 1938 Estudià llengües semítiques i orientals i es graduà el 1942, any que fou mobilitzat per lluitar a la Segona Guerra Mundial El 1943 desertà als aliats Després de ser novament capturat per l’exèrcit nazi, s’evadí i passà la resta de la Segona Guerra Mundial a l’Àfrica del Nord sota el comandament del general Eisenhower En acabar la guerra fou condecorat amb la Medalla d’Argent al valor militar El 1946 publicà la seva primera novella Il Migliore e l’Ultimo , basada en les seva experiència en la…
Carlo Cattaneo
Economia
Historiografia
Política
Polític, historiador i economista italià.
Doctorat en dret a Pàdua 1824 Fundà 1839 i dirigí Il Politecnico , repertori d’estudi de contingut positivista i de caràcter saintsimonià A través de la recerca científica proposava un programa polític sobre la qüestió italiana, de tendència republicana i federal, que també aplicava a tot Europa Programma degli Stati Uniti d’Europa , 1848 Durant els fets de les Cinque Giornate de Milà 1848 inicià la política activa, i hagué d’exiliar-se a París i a Lugano 1848-59 Entre els seus escrits destaquen les Notizie naturali e civili sulla Lombardia 1844 i Dell’insurrezione di Milano nel 1848 1849