Resultats de la cerca

Cap al 1934 ingressà en les joventuts comunistes, de les quals esdevingué secretari general el 1935 Llicenciat en dret, fou empresonat 1937-38, 1940 i 1949-60 pel règim de Salazar El 1960 s’evadí i s’installà a Moscou Secretari general del partit comunista 1961, l’any 1974 tornà a Portugal, on fou ministre sense cartera 1974-75 S'oposà a l’eurocomunisme, tot mantenint una fidelitat estricta a l’URSS

El 1822 fou diputat a corts i publicà Plan para conseguir en España las cantidades que reclaman las necesidades públicas L’any següent fou diputat a les corts extraordinàries de Cadis que decidiren la resistència a les forces del duc d’Angulema, motiu pel qual hagué d’exiliar-se a Londres El 1834 en tornà i s’establí a Madrid Elegit diputat per Girona 1841, ocupà poc després efímerament la cartera de finances maig del 1841

Comte Sforza Féu la carrera diplomàtica i esdevingué ministre plenipotenciari a la Xina 1911-15 i Sèrbia 1915-18 El 1919 fou elegit senador Ministre d’afers estrangers 1920-21, negocià el tractat de Rapallo El 1922 fou nomenat ambaixador a França, però dimití el mateix any, quan Mussolini arribà al poder, i s’exilià Tornà a Itàlia el 1943 i fou ministre sense cartera 1944-45, president de l’assemblea consultiva 1945-46 i novament ministre d’afers estrangers 1947-51

El primer ministre de Malta, Lawrence Gonzi, va superar una moció de confiança en el Parlament per 35 vots a 34 el 4 de juny La moció va ser instada per Gonzi després que un diputat del seu partit, Franco Debono, donés suport al partit opositor, el Partit Laborista, en la sollicitud de dimissió del ministre d'Afers Interiors i Parlamentaris, Carm Mifsud Bonnici Arran d'aquesta dimissió al final de maig, la cartera de Bonnici la va assumir Gonzi

La seva estructura, tant d’actiu com de passiu, mostra un fort creixement del crèdit i una gran productivitat en la seva cartera d’actiu El gener del 2010 els actius de l’entitat sumaven 2642 milions d’euros Aquest mateix any, en el marc del procés de concentració de les caixes d’estalvi impulsat pel Fons de Reestructuració Ordenada Bancària , aprovà la fusió amb la Caixa d’Estalvis de Sabadell i la Caixa d’Estalvis de Sabadell , operació que donava lloc a una nova entitat, Unnim

President del partit conservador, s’oposà a la russificació intentada pel govern tsarista al seu país Fou el primer ministre de la nova Finlàndia independent Signà la pau de Tartu amb l’URSS 1920 Fou ambaixador a Estocolm 1936-39 i ministre sense cartera durant la guerra d’hivern contra l’URSS 1939 Primer ministre 1944-46, després d’haver signat l’armistici que posà fi a la segona guerra sovieticofinlandesa 1944, succeí 1946 Mannerheim a la presidència de la República i fou reelegit el 1950

Enginyer agrònom, durant el bienni 1968-70 participà en el grup Acció Catòlica Amb el primer govern d’Adolfo Suárez ocupà la cartera d’agricultura i, posteriorment, la vicepresidència Senador per designació reial 1977, vicepresident segon del govern i ministre d’economia, participà en l’elaboració dels pactes de la Moncloa i en els treballs constitucionals Aquests anys fou un dels principals instigadors de l’anticatalanisme al País Valencià Elegit 1979 al Congrés de Diputats per UCD a la circumscripció de València, en no ésser elegit el 1982 s’apartà de la política activa

Germà de l’enginyer Francesc Planell i Riera Prengué part important a l’acció d’Alhucemas, motiu pel qual rebé la Laureada Agregat militar a Washington 1930-34 Féu la guerra al costat del govern de Burgos Fou després vicepresident de l’INI 1945- 51 i, benvist pels EUA, s’incorporà al nou govern del 1951 amb la cartera d’indústria durant la seva gestió fins el 1962 es creà la important Empresa Nacional Calvo Sotelo, que presidí Posteriorment fou president de l’Instituto de Combustible del Patronato Juan de la Cierva

Membre del moviment de desobediència civil dirigit per Gandhi, fou primer ministre del govern de Bombai 1952-56, ministre de comerç i d’indústria 1956-58 i d’hisenda 1958-63, i dues vegades candidat a cap d’estat, derrotat per Shastri 1964 i per Indira Gandhi 1966 L’any 1967 ocupà la cartera de finances, però Indira Gandhi l’obligà a dimitir el 1969 Empresonat per I Gandhi 1975-77, fou cofundador i líder del Janata Party i primer ministre 1977-79 Publicà diversos llibres de memòries