Resultats de la cerca
Es mostren 2182 resultats
Frederic Udina i Martorell
Arxivística i biblioteconomia
Historiografia
Historiador, arxiver i catedràtic, germà de Santiago Udina i Martorell.
Deixeble d’ Antonio de la Torre , es llicencià i es doctorà 1945 per la Universitat de Barcelona amb la tesi El condado de Barcelona en el siglo X fuentes diplomáticas Arxiver interí a l' Archivo Histórico Nacional 1940, l’any 1941 ingressà per oposició al Cuerpo Facultativo de Archiveros, Bibliotecarios y Arqueólogos CFABA Fou director de l’ Arxiu de la Corona d’Aragó 1961-82 i posteriorment en fou director honorari Entre els anys 1959 i 1976 fou director del Museu d’Història de la Ciutat Membre de la comissió gestora de la Universitat Autònoma de Barcelona i degà de la facultat de lletres…
Federico Gómez Arias
Catedràtic i director de l’Escola Provincial de Nàutica de Barcelona.
Escriví obres literàries, d’ensenyament i, especialment, sobre invents, com Memoria sobre la Propulsión Aereo-Dinámica 1876, on descriu el projecte d’un vehicle volador propulsat amb motor de coet També proposà l’ús de propulsors altres que la pólvora, fins i tot líquids A Seis inventos notables con los detalles para su ejecución 1890 proposà un escafandre espacial destinat a l’ascens a altes regions de l’atmosfera
Ramon Gómez i Ferrer
Pediatria
Metge pediatre; fou catedràtic i degà de la Universitat de València.
Dirigí la revista La Medicina Valenciana i presidí l’Acadèmia de Medicina 1917 Publicà La herencia orgánica desde el punto de vista higiénico 1884 i La atrofia muscular progresiva y la parálisis glosolabiolaríngea 1885, així com diversos treballs sobre higiene escolar
Vicent Garcia i Salat
Catedràtic d’anatomia i de medicina de la Universitat de València.
Autor dels tractats De dignotione et curatione febrium pestilentis 1652, De febribus malignis et pestilentibus 1656 i De anatomia , que ha restat inèdit
Francesc Barceló i Combis
Biologia
Medicina
Metge i naturalista, catedràtic d’història natural a l’Institut Balear.
La seva obra més important és la Flora de las Islas Baleares 1879-81, que és seguida d’un vocabulari on són recollits els noms vulgars d’un gran nombre de plantes balears encara avui és una obra bàsica per al coneixement botànic de les Illes Balears També són d’interès els seus catàlegs faunístics de les Illes, especialment el d’ocells En medicina, fou un adepte de la frenologia propugnada per Marià Cubí
Ernesto Cesaro
Matemàtiques
Matemàtic italià, catedràtic d’anàlisi algebraica a la Universitat de Palerm.
Es destacà per les seves recerques en geometria intrínseca, sèries divergents i pel seu examen sobre conceptes de probabilitat local
Magí Cases
Literatura
Retòrica
Cristianisme
Sacerdot i escriptor, catedràtic de retòrica de la Universitat de Barcelona.
Per influència seva fou creada una institució per a dones penedides 1677 És autor de Desenganys, introducció a la vida devota 1673, en vers, que recorda les antigues noves rimades, i amb curiosos gravats, llibre que, modificat i amb el títol de Desenganys de l’apocalipsis , fou encara reimprès al s XIX Jutge de les festes poètiques en honor de santa Eulàlia 1667, escriví en llatí una Lectio poetica en hexàmetres
càtedra
Educació
Plaça de professor en una universitat o altres centres de cultura ( catedràtic
).
Antoni Jordana
Filosofia
Filòsof, catedràtic de la Universitat de Barcelona i deixeble de Joan Vileta.
Dedicà a Gastó de Montcada, deixeble seu, la nova versió llatina de la Retòrica , d’Aristòtil, que Francesc Escobar deixà inacabada i que ell escolià i illustrà amb nombrosos exemples 1570
Rafael Armengual
Biologia
Doctor en medicina i catedràtic de fisiologia a l’Estudi General Lul·lià.
És autor de Veritas investigata doctrinae Raymundi Lulli 1743